Tot va començar amb una petita exposició de flors al convent de Sant Domènec a Girona l’any 1954. D’ençà, aquesta tradició ha evolucionat fins a ser, a dia d’avui, una de les tradicions més festives de la ciutat de Girona, el Temps de Flors.

Cada maig la nostra ciutat de Girona harmonitza la seva pròpia bellesa amb els colors més purs i vius de la natura vestint-se tota ella sota un mantell de flors i creativitat dignes de copsar l’atenció de qualsevol ser vivent, convertint-se així en un autèntic elogi a la primavera i a la insurrecta meravellositat de l’entorn natural del Gironès.

Quasi tots els ciutadans en som partícips i tots hi col·laborem amb devoció i passió. Les ornamentacions creades per tots reposen a cada racó del barri vell de la ciutat transformant-lo en un cúmul d’incomptables paisatges i ambients fantasiosos fets realitat, donant forma a una ciutat on els detalls més aparentment nimis són plens d’inspiració i sentiment.

Des de l’Assessoria Codina estimem la nostra ciutat i admirem tal llustre tradició, pel que des de fa anys col·laborem, juntament amb la resta de comerços de l’entorn, en la ornamentació dels carrers i places de la ciutat. Aquest any hem estat darrera de l’ambientació de la placeta del Carrer dels Vern (a Plaça Catalunya) amb el projecte Flors de Llum (creat per Xevi Bayona i Alba Colomer).

A l’Assessoria Codina intentem complir els nostres desitjos, i un d’ells és que tots els gironins i no gironins que passegen aquests dies per la ciutat de Girona tinguin un feliç Temps de Flors.

Els caps de setmana van bé per descansar, posar en ordre les idees que en el transcurs de la setmana se’ns ocorreixen i també per gaudir del nostre entorn i de les persones que ens envolten, moltes vegades sense adornar-nos-en de la seva presència.

Aquest dissabte va fer un dia conseqüent amb l’estació que ens trobem, sol, núvol, pluja, altra vegada sol. Hi arribàvem després d’una setmana una mica diferent, no hi estàvem acostumats i el Barça havia perdut la Lliga i en Pep ens deia que se’n anava perquè se sentia buit, dimarts va ser la festa del Treball, dimecres tornaves a començar la setmana i semblava que era un dilluns, en fi, una mica estrany tot plegat. Els ànims, a més, no estaven en el seu moment més àlgid i segurament l’astènia primaveral era la responsable de veure-ho tot d’una tonalitat mes aviat grisa.

Els que, a més, seguim el futbol local, patíem veient com el Girona portava una llarga temporada en zona de descens i només ens servia la victòria al camp del Guadalajara. Tal dit tal fet, dissabte el Girona assolia una victòria per 1a 4 que ens tornava les esperances que quasi havíem perdut.

Diumenge començava plovent però, caram, era el dia de la Mare i el sol fet d’anar-la a veure, fer-li una abraçada i un petonàs, semblava com si el cel s’obrís una miqueta.

Aprofitant que a la tarda continuava plovent, vaig rellegir un article que havia penjat en aquest mateix blog el company i amic Agustí Codina sota el títol “alguna cosa millora a l’economia espanyola”. L’havia llegit a mitja setmana, suposo que massa de pressa, i vaig prometre’m fer-ho amb més calma. Resulta que les exportacions espanyoles han crescut un 30% des del 2009 i ja representen un 30% del PIB en línia amb el Regne Unit i més alt que França i Itàlia, la productivitat ha crescut un 11,1% al temps que els costos laborals han caigut un 4,2%. Això si que són brots verds, feia temps que els cercàvem i no hi havia manera.

Poso el canal 3/24 per saber com es desenvolupen les eleccions a França i, tal i com preveien els sondejos, Sarkozy deixarà la presidència a favor d’Hollande. Després de tant de temps de sentir parlar que el binomi Merkel-Sarkozy era el responsable de les retallades que estem patint, potser un canvi polític al país veí ajudarà a prendre altre tipus de mesures diferents a les emprades fins ara, els resultats de les quals tots coneixem.

S’acava un cap de setmana que a-priori no en donaves un ral i al final resulta que t’has adonat que les coses estan canviant, que l’esperança és el darrer que es perd i que com deia aquell “al loro que no estamos tan mal”.

Francesc Romeu

Encara en cocció, el projecte de llei de mesures contra el frau fiscal preveu algunes solucions per tal d’eliminar alguns dels gèrmens patògens que semblen afectar la bona salut de les arques públiques.

Al final, aquesta nostra normativa fiscal serà creditora de l’apel·latiu ”Haute cuisine”. Màxim detall, gran complicació, poc fonament… no em mal interpreteu ho dic en el sentit que el resultat no serà una cassola plena de diners, sinó més aviat un plat molecular.

Els punts més mediàtics que tracta la futura norma són:

PAGAMENTS EN EFECTIU

Es limitaran els pagaments en efectiu iguals o superiors a 2.500,00€ en operacions on intervingui un empresari o professional, sense que sigui d’aplicació a les entitats de crèdit.

La sanció voltarà el 25% de la quantia satisfeta en efectiu, i afectarà ambdues parts excepte que un d’ells comuniqui la operació a l’administració en el termini de tres mesos. En aquest cas no se sancionarà a qui ho comuniqui.

Els no residents no estaran afectats per la mesura mentre els pagaments no superin els 15.000,00€.

EXCLUSIÓ DEL RÈGIM DE MODULS

Aquesta mesura afectaria a aquells empresaris que tributen per el sistema de mòduls i que alhora complissin els següents requisits:

1. • Que facturin més de 50.000,00€ l’any anterior.
2. • Que facturin menys del 50% de les operacions a particulars.
3. • Que la seva activitat sigui alguna de les afectes a la retenció de l1%: fusteria, fabricació d’articles de ferreteria o fusteria, obra, instal·lacions i muntatges, revestiments, serralleria, confecció, indústria del moble de fusta, impressió de textos o imatges, lampisteria, pintura, feines en guix i escaiola, transport de mercaderies i serveis de mudances.

RESPONSABILITAT SUBSIDIARIA PER RETENCIONS O REPERCUSSIONS:

Es preveu que els administradors de societats amb activitat i sense patrimoni que presentin de forma reiterada declaracions per retencions o tributs repercutits sense ingressar siguin responsables subsidiaris quan l’administració pugui acreditar que no hi ha una voluntat real de pagar.

INVERSIO DEL SUBJECTE PASSIU EN OPERACIONS IMMOBILIÀRIES:

En supòsits de vendes de terrenys rústics i segones i ulteriors transmissions d’immobles, quan la operació es faci tributar per IVA en exercir el dret a renúncia a l’exempció, l’adquirent n’haurà de fer l’ingrés (i corresponent deducció) de l’IVA.

D’aquesta manera s’evitaran situacions de deducció i devolució en casos que el venedor no ha ingressat l’IVA de la venda.

Més informació| Informe sobre l’avantprojecte de mesures de lluita contra el frau fiscal.

Oscar Masó

Entre les diferents mesures que en els darrers temps s’han anat implementant i que estan dirigides a la reducció dels costos d’organització i funcionament de les societats de capital trobem la Llei 25/2011, d’1 d’agost, de reforma parcial de la Llei de Societats de Capital, que va introduir l’article 11 bis a la Llei de Societats de Capital.

L’article 11 bis de la Llei de Societats de Capital, introduïa la figura de la seu electrònica o, actualment denominada, pàgina web de la societat, preveient una regulació inicial d’aquestes i reforçant-la com a mitjà legal de publicitat i sistema de convocatòria de les juntes. Tot i que l’article 173 de la Llei de Societats de Capital, en la redacció donada pel Reial Decret Llei 13/2010, de 3 de desembre d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i creació d’ocupació, ja introduïa la possibilitat de fer la convocatòria de la Junta per mitjà de la pàgina web de la societat, és mitjançant de la nova redacció de l’article 173, donada per la Llei 25/2011, on s’intenta clarificar aquest sistema de convocatòria.

Justament, la modificació de l’article 173, introduïda pel Reial Decret Llei 13/2010, de 3 de desembre d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i creació d’ocupació, va introduir per primera vegada la possibilitat de realitzar convocatòries en la pàgina web de la societat, i davant les divergències interpretatives i la problemàtica que va crear aquesta norma, va fer que la Direcció General dels Registres i del Notariat, emetés la instrucció de 18 de maig de 2011, amb la finalitat de clarificar la forma de realitzar les convocatòries per mitjà de la pàgina web.

Recentment, el Reial Decret Llei 9/2012, de 16 de març, de simplificació de les obligacions d’informació i documentació de fusions i escissions de societats de capital, torna a modificar l’article 11 bis i introdueix els articles 11 ter i 11 quater, per intentar potenciar l’ús de la pàgina web i les comunicacions electròniques, pel que desenvolupa o amplia el seu règim jurídic i introdueix la previsió expressa de comunicacions electròniques entre la societat i els socis.

En aquest sentit, les societats de capital poden tenir una pàgina web corporativa, però no és obligatori com en el cas de les societats cotitzades.

La creació de la pàgina web haurà de ser acordada per la Junta General de la societat, i l’acord de la seva creació s’haurà de fer constar a la fulla oberta a la societat en el Registre Mercantil.

També indica la norma que, tret que els estatuts indiquin el contrari, la modificació, el trasllat o la supressió de la pàgina web, serà competència de l’òrgan d’administració de la societat.

És important destacar que les insercions que es facin a la pàgina web corporativa només tindran efectes jurídica a partir de la publicació de la mateixa en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil.

La norma també regula altres aspectes com la prova de la informació publicada respecte a la seva inserció o manteniment o la forma d’actuar en els casos d’interrupció temporal de l’accés.

D’altra banda, el mateix Reial Decret Llei 9/2012, potencia la utilització de la pàgina web corporativa, en el sentit que també modifica la Llei 3/2009, de 3 d’abril, de modificacions estructurals de les societats mercantils, permetent que les publicacions legalment establertes en els processos de fusió i escissió, es puguin implementar per mitjà de les pàgines webs de les societats que intervenen en aquests processos.

Així doncs, la pàgina web de la societat, no només serveix com a sistema de convocatòria de les juntes, sinó que també serveix com a mitjà de publicitat en els casos de reducció de capital o per a la publicació del dipòsit dels projectes de fusió o escissió, i per posar a disposició de socis, obligacionistes, titulars de drets especials i treballadors, la documentació relativa a les modificacions estructurals.

Si bé és cert que per la seva novetat i incipient implementació per totes aquelles societats de capital que no són cotitzades, la pàgina web corporativa i la seva regulació en la Llei de societats de capital encara deixa alguns punts que poden crear certs dubtes, no és menys cert que es configura com a una alternativa interessant als sistemes de convocatòria previstos tradicionalment, i que l’evolució actual de les tecnologies de la informació faran que es posicioni com a un dels mitjans més utilitzat per les societats com a sistema de convocatòria i publicitat legal.

Per tant, podem apreciar com la pàgina web de la societat o pàgina web corporativa, comença a tenir una importància rellevant dintre del dret societari, i pot tenir variades finalitats, no només com a mitjà de convocatòria o com a mitjà de qualsevol altre possible publicitat legal, sinó també com a mitjà per proporcionar qualsevol altre dada rellevant a la que la societat vulgui donar-li publicitat.

Qui s’anima a crear la seva web corporativa?

Josep Maria Huertas

Malgrat totes les dades i percepcions negatives que rebem contínuament sobre la salut de l’economia espanyola, semblaria que estem recuperant la competitivitat més ràpidament que qualsevol altre país de la zona euro.

El passat 10 d’abril, el departament de recerca del BBVA va publicar una anàlisi econòmic en anglès titulat: “Leaving stereotypes behind: Spain recovers competitiveness and productivity faster than any other eurozone economy” (Deixant els estereotips enrere: Espanya recupera competitivitat i productivitat més ràpid que qualsevol altra economia de la zona euro).

Traduïm les conclusions finals de l’estudi:

“En poques paraules, per què argumentem que Espanya recupera la competitivitat més ràpid que qualsevol altre país de la zona euro?

• 1.   Les exportacions espanyoles han estat creixent a un ritme de dos dígits en els darrers anys. Han crescut en un 30% des del començament del 2009 i, de fet, al final del 2011 les exportacions estaven un 9,5% per damunt dels nivells anteriors a la crisi (primer trimestre del 2008). La darrera xifra gairebé duplica els resultats d’exportació d’Alemanya o Irlanda durant el mateix període. En un clar contrast, a finals del 2011 les exportacions de la zona euro continuen aproximadament al mateix nivell que l’any 2008.
• 2.   Després d’aquesta recent recuperació, les exportacions espanyoles representen un 30% del PIB (quatre punts percentuals més del PIB que abans de la crisi), un rati que està en línia amb el del Regne Unit, i més alt que els de França i Itàlia. Tot i així, encara està força per sota del promig de la zona euro.
• 3.   La setmana laboral promig a Espanya s’ha incrementat un 2,6% (una hora per setmana) des del començament del 2008, mentre en el conjunt dels països de l’OCDE de fet ha baixat. Això té una cara negativa en l’increment de l’índex d’atur, però la setmana laboral més llarga ha augmentat la productivitat.
• 4.   La productivitat per empleat ha crescut un 11,1% des del començament de 2008, l’increment més gran de la zona euro. Fins i tot tenint en compte la setmana laboral més llarga, la productivitat per hora ha pujat un 8,3% a Espanya, en línia amb les dades d’Irlanda, i 7 punts percentuals per damunt del promig de la zona euro.
• 5.   El tipus de canvi efectiu d’Espanya s’ha depreciat un 7% des del primer trimestre del 2008. A la zona euro, només Irlanda ha vist el seu tipus de canvi efectiu depreciar-se més. El tipus de canvi efectiu de la zona euro s’ha depreciat un 1,4% en el mateix període.
• 6.   Els salaris per empleat a Espanya s’han mantingut gairebé constants des del final del 2009 (+0,1%). El promig pels països europeus amb dades disponibles és del 3,7% i per Irlanda és de l’1,7%. La productivitat està superant el creixement de salaris des de mitjans del 2009. En termes reals, els salaris han crescut un 1,2% des del 2001 (2,2% a Alemanya, 30,2% a Irlanda).
• 7.   Els costos laborals per unitat (ULC) nominals han caigut un 4,2% des del començament del 2008. Només Irlanda ha vist una caiguda més gran entre els països de l’eurozona. A l’eurozona els ULC s’han incrementat de fet en un 6,5%. Això vol dir que Espanya ha recuperat una gran part de la competitivitat en preus que va perdre la dècada abans de la crisi: entre el 2001 i el 2011, els ULC a Espanya van créixer només un 2% contra un increment promig del 19,7% a la zona euro.
• 8.   El diferencial d’inflació per béns amb la zona euro ha estat favorable a Espanya des del 2007 (per 0,5 punts percentuals en promig anual). El diferencial d’inflació de serveis ho ha estat des de mitjans del 2009 (per 0,2 pp).
• 9.   Des del 2001, els costos laborals unitaris reals a Espanya han caigut gairebé un 10%, la caiguda més gran dels països de la zona euro, i aquesta tendència s’ha accelerat en els darrers trimestres. A la zona euro els ULC s’han mantingut pràcticament iguals en promig, mentre que a Alemanya han caigut un 3,5%. A Irlanda han crescut un 12,3%

Des del 2008 alguns dels països perifèrics de la zona euro, especialment Espanya i Irlanda, han recuperat un bon grau de competitivitat que havien perdut la dècada abans de la crisi. Siguin quins siguin els indicadors emprats, tots ells apunten a millores en productivitat, baixada dels costos laborals i gran millora de les exportacions. De fet, després d’una dècada de competitivitat de preus estancada, Espanya supera als altres països de la zona euro. Fins i tot en un dels punts més febles d’Espanya a l’hora de recuperar la competitivitat en relació a la resta d’Europa, l’evolució dels salaris, ha començat a mostrar signes encoratjadors. El creixement de la productivitat a Espanya ha estat superant el creixement dels salaris des de finals del 2009. De fet, els salaris han restat pràcticament constants els darrers dos anys. A més, la recent aprovada reforma laboral garanteix que els salaris nominals creixeran per sota la productivitats al menys en els propers anys.

Tos aquests factors són prou encoratjadors. Després d’aquestes recents tendències, les diferències en productivitat (al menys diferències amb Irlanda i Espanya) ja no són prou grans per causar distorsions en el bon funcionament de la zona euro. Òbviament, en el curt termini Espanya ha de solucionar els seus problemes en termes de consolidació fiscal, reestructuració bancària, redimensió del sector promotor i altres. Però recuperar competitivitat alleujarà el dolor a curt termini d’aquests ajustaments. Totes les dades de dalt demostren que Espanya està fent bons progressos en relació a la competitivitat, i aquesta millora pot posar Espanya no només en el camí de la recuperació, sinó també en el camí dels alts índexs de creixement sostingut que solia tenir abans de la crisi.”

Agustí Codina

Advocat i Soci d’Assessoria Codina

La importància de formalitzar correctament el cessament en el càrrec i les seves implicacions fiscals.

M’ha semblat interessant la consulta vinculant V2481-11 de la Direcció General de Tributs en la es planteja quina és la conseqüència d’haver cessat en els càrrecs d’una persona jurídica i sobre la possibilitat de que l’Administració tributària li pugui dirigir requeriments com a administrador d’aquesta persona jurídica.

Segons s’exposa en la resposta a la consulta, l’article 4.2.K) del Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs, estableix que en el cens d’obligats tributaris, i per al cas de persones jurídiques, figuraran el nom i cognoms o raó social o denominació completa i número d’identificació fiscal dels representants legals.

Igualment, els articles 9.1.2 i 3 ñ) del mateix reglament, quan regula les declaracions censals d’alta en el Cens d’Empresaris, professionals i retenidors, estableix que els que hagin de formar part d’aquest cens hauran de presentar una declaració d’alta en el mateix, que inclourà, entre d’altres les dades indicades en el paràgraf anterior.

En el mateix sentit, els articles 10.1 i 2.b) del mateix reglament, en regular la declaració de modificació en el cens indicat, que quan es modifiqui qualsevol de les dades recollides en la declaració censal d’alta o en qualsevol altre modificació posterior, l’obligat tributari haurà de comunicar-ho a l’Administració, mitjançant la corresponent declaració de modificació.

Per últim, l’article 110.2 i 3 del mateix Reglament, estableix que per les persones jurídiques hauran d’actuar les persones a qui correspongui la representació en el moment de l’actuació administrativa, i que els que van tenir aquesta representació quan es van meritar o s’havien de complir les corresponents obligacions o deures, hauran de comparèixer a requeriment de l’Administració tributària, en el seu propi nom i sense vincular a la persona jurídica o entitat. En l’apartat 3 es preveu que el legal representant haurà d’acreditar la seva condició davant l’administració tributària, però que es podran considerar els representants aquelles persones que consten inscrites com a tals en els corresponents registres públics.

Amb tots els antecedents exposats, la Direcció General de Tributs conclou que existeix el deure de les persones jurídiques de comunicar a l’Administració Tributària les variacions que es produeixin respectes els seus representants legals, perquè en cas contrari, aquesta administració podrà considerar com a representant legal els que als efectes els hi constin.

Arribats a aquest punts ens podem plantejar si quan es produeix un canvi d’administradors de qualsevol societat, s’hauria de comunicar aquest canvi a l’Administració Tributària, independentment de la seva obligatòria inscripció en el Registre Mercantil corresponent. Doncs sí, qualsevol canvi en els representants legals d’una societat mercantil s’haurien de notificar a l’administració tributària mitjançant la corresponent declaració censal, i no només a efectes de complir amb el que disposa la normativa d’aplicació sinó també a efectes d’evitar situacions com les que es plantegen en aquesta consulta quan una persona ha deixat de ser representant legal d’una societat.

En la mateixa consulta, també es planteja la possibilitat de què tot i haver cessat com a representant legal de la societat, l’Administració Tributària pugui sancionar a la persona requerida en cas de no atendre el requeriment.

Doncs bé, segons l’article 179.1 de la Llei General Tributària, preveu la possibilitat de sancionar per fets constitutius d’una infracció tributària quan resultin responsables dels mateixos, i entre les infraccions tributàries, l’article 203.1b) de la mateixa Llei, preveu com a infracció tributària el no atendre a un requeriment degudament notificat.

Així doncs, es recomana atendre els requeriments, encara que sigui per manifestar o provar que ja no és administrador de la societat, i evitar així la imposició de la corresponent sanció.

Josep Maria Huertas

El proper dia 29 de març de 2012 tindrà lloc la vaga general que ha estat convocada per les comissions executives de les Confederacions Sindicals de la Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO) en resposta a la promulgació del RDL 3/2012, de 10 de febrer, comunment conegut com a “reforma laboral”. Totes les empreses i treballadors han de tenir en compte una sèrie de punts bàsics per saber quina és la forma legal de procedir davant d’aquesta aturada general, sense perjudici del que pugui establir l’Ordre que previsiblement i al respecte es publicarà properament.

1. Dret fonamental. La vaga és un dret fonamental i individual dels treballadors que es troba especialment protegit. Tots els empleats sotmesos a una relació laboral, ja siguin de caràcter ordinari o especial, tenen dret a secundar-la durant tot el dia 29 de març o durant part de l’esmentat dia. A més, l’empleat pot afegir-se a la vaga, i igualment abandonar la vaga a què es va adherir prèviament.

2. Comunicació prèvia. Els treballadors que s’uneixin a la vaga no estan obligats a comunicar-ho a l’empresa prèviament, per la qual cosa és possible que fins al mateix dia 29 de març l’empresa no tingui coneixement fefaent dels treballadors que decideixin afegir-se a la vaga.

Un dels temes més complexos és si l’empresa pot preguntar o no prèviament als treballadors si secunden la vaga. La recomanació general és que no s’hauria de requerir els empleats aquesta informació, ja que qualsevol mesura que s’interpreti com una manera de desincentivar la participació dels treballadors en la vaga podria ser considerada una violació del dret de vaga.

Tanmateix, els experts laboralistes també creuen que sí es pot arribar a preguntar amb caràcter merament informatiu, sense cap exigència sens dubte, sempre i quan l’empresa objectivament necessiti aquesta informació per garantir el dret a treballar dels que no volen secundar la vaga.

Per exemple, “seria lògic preguntar al vigilant de seguretat si té pensat venir a treballar, perquè en cas negatiu una altra persona haurà d’ocupar-se d’obrir la porta de l’edifici i controlar l’accés dels empleats que vulguin venir a treballar,” expliquen. En tot cas, la resposta que donés el treballador no seria vinculant: “en qualsevol moment podria afegir-se a la vaga o desistir de la seva participació inicial”.

3. Assemblea informativa. El Comitè d’Empresa, els delegats de personal o els propis treballadors poden sol·licitar a l’empresa la convocatòria d’una assemblea, avisant amb 48 hores d’antelació, per tractar el tema de la vaga. En aquest cas, la companyia ha de facilitar un lloc del centre de treball, si bé la mateixa s’haurà de desenvolupar fora de l’horari laboral.

4. Remuneració. L’exercici del dret de vaga és una de les causes de suspensió del contracte de treball i, en conseqüència, les obligacions recíproques de treballar i remunerar el treball queden exonerades.

El treballador en vaga no percep el salari corresponent als dies o hores no treballades. El dret de vaga repercuteix tant sobre el salari base com els complements salarials, incloent-se la part proporcional de la retribució dels dies de descans setmanal i de les pagues extraordinàries, així com el complement de participació en beneficis i excloent-se únicament les percepcions extra salarials.

Les vacances no es veuen afectades per l’exercici del dret de vaga, ni en la seva durada ni en la seva retribució.

5. Obligacions establertes. Durant la suspensió del contracte de treball per la vaga, les obligacions complementàries d’ambdues parts es mantenen, com el deure mutu de bona fe, deure de secret i sigil professional, prohibició de competència deslleial, etc. i el seu incompliment podrà donar lloc a l’aplicació de mesures disciplinàries.

6. Sancions. La companyia no pot exercir cap mesura que s’entengui lesiva del dret de vaga. En aquest sentit, l’exercici del dret de vaga no pot ser causa d’acomiadament que podria ser qualificat com a nul-, ni tampoc pot donar lloc a la imposició de cap altre tipus de sancions. Així mateix, mentre es desenvolupi la vaga, l’empresa no pot substituir els vaguistes.

7. Serveis mínims. Excepcionalment, la llei permet que les companyies puguin establir serveis mínims de manteniment i seguretat per evitar danys o deterioraments en el patrimoni de l’empresa durant la vaga. En aquests casos l’empresa haurà d’acordar els esmentats serveis mínims i designar aquells treballadors que s’hagin d’encarregar de la prestació dels mateixos d’acord amb el Comitè de Vaga.

8. Piquets. Durant la vaga, l’empleat pot donar publicitat sobre la mateixa a altres treballadors de forma pacífica, així com fer piquets informatius o persuasius. Tanmateix, el treballador vaguista no pot coaccionar físicament o verbalment cap altre treballador per a què s’uneixi  a la vaga, ni pot realitzar manifestacions ofensives contra altres treballadors o contra la pròpia empresa.

9. Seguretat Social. Quant als aspectes en matèria de Seguretat Social de la vaga, si aquesta afecta la totalitat de la jornada, se suspèn l’obligació de cotitzar per part de l’empresa i del propi treballador. Si la vaga afecta part de la jornada, existeix obligació de cotitzar únicament per la retribució percebuda proporcionalment al temps treballat, cotitzant-se pels salaris realment percebuts.

10. Possibles disturbis. Finalment encara que actualment no s’espera que la vaga comporti l’existència d’actes violents o agitació social de caràcter gravi, les companyies han d’estar preparades i adoptar les mesures que siguin raonables si existeix qualsevol senyal de disturbis o possibles danys personals o materials en la companyia. Les mesures a adoptar dependran en qualsevol cas de les circumstàncies concurrents però podrien incloure avisar a la policia, el tancament de l’oficina o requerir els empleats que no acudeixin a treballar.

Francesc Romeu

D’un temps ençà, govern, sindicats i associacions empresarials coincidien en la necessitat de reformar la legislació laboral. La gravetat de la crisi econòmica que ha portat a l’estat a un índex d’atur del 22,85%, la forta caiguda del nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social que han passat de 19,5 milions el juliol de 2007 als actuals 17 milions el mes de gener de 2012, conseqüència de la destrucció de 2,5 milions de llocs de treball, aconsellaven prendre mesures destinades a una gestió més eficaç de les relacions laborals que facilitessin la creació de llocs de treball. Vora dos anys de negociacions entre sindicats i patronals no han estat suficients per a poder consensuar una reforma del mercat de treball i, en tot cas, han perdut l’oportunitat de poder negociar plegats unes reformes que, d’una manera o altre, havien d’arribar.

Finalment, dissabte 10 de febrer de 2012, el govern publicava el RDL 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. Pendents en aquests moments del recurs d’inconstitucionalitat que, sembla ser, interposaran els sindicats i sense entrar a valorar la idoneïtat de les reformes decretades, citaré a continuació els titulars de les referides novetats:

• Les ETT podran actuar com agències privades de col·locació.

• L’edat màxima del contracte de formació i aprenentatge passa de 25 a 30 anys.

• Creació d’un compte identificatiu de la formació rebuda pel treballador.

• Nou contracte de treball per a PYMES amb menys de 50 treballadors.

• A partir del 31 de gener de 2012 es torna a prohibir l’encadenament dels contractes temporals.

• Nou impuls al contracte a temps parcial i regulació del teletreball.

• Modificacions de les mobilitats funcionals i geogràfiques.

• Eliminació autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius (ERO).

• Facilitat per a desvincular-se del Convenis Col·lectius.

• Concreció causes acomiadament objectiu.

• Reducció de la indemnització per acomiadament improcedent a 33 dies per any amb un màxim de 24 mensualitats, així com la supressió dels anomenats “salaris de tràmit”.

Per a més informació us remeto a la nostra web en la qual, dins l’apartat de Notícies/Laboral, hi trobareu una circular de la referida reforma laboral.

Francesc Romeu

Iñaki Úriz (Pamplona, 34 anys) i José Luis Vilar (Barcelona, 30 anys) són dos amics que estaven l’hivern de l’any 2009 gaudint d’un cafè a la ciutat de París. A la reunió al café hi estaven citats cinc amics però van quedar-se ells dos sols degut a que els altres tres, provinents d’Anglaterra i Noruega, havien hagut de cancel·lar els plans a darrera hora per qüestions de feina. Donada la situació, l’Iñaki i en José Luis es posaren a discutir sobre si hi havia alguna manera de recuperar l’import del bitllet que no havien pogut utilitzar els seus amics.

Així va nèixer Change Your Flight, una start-up dedicada a facilitar que el passatger recuperi els seus diners en cas que per un motiu o altre, no pugui agafar un avió. “No voles, no pagues“, així es titula la notícia que va publicar La Vanguardia la passada setmana.

Change Your Flight comença la seva activitat el passat desembre de l’any 2011, fent de mitjancer entre la companyia aèria i el passatger que ha perdut l’avió. “Nosaltres recuperem una part de les tarifes i les taxes del bitllet” explica Vilar.

La idea de Change Your Flight és pionera i única al món. L’empresa conta amb cinc treballadors i sis col·laboradors, amb seu al districte 22@ de Barcelona Activa, i ja registra prop de 3 transaccions diàries havent signat un contracte amb Air One (l’aerolínia low cost d’Alitalia). Aquesta setmana a més sortegen uns bitllets d’ació per a una escapada romàntica a Venècia, no us ho perdeu!

Per a veure millor el funcionament de Change Your Flight ens deixen aquest vídeo on s’explica de manera senzilla i planera el servei que ofereixen:

Change Your Flight_La Vanguardia 1feb2012