Segons publicava ahir el Financial Times, el passat octubre Lord Simon Wolfson, director de Next, va oferir un premi de 250.000 lliures esterlines als economistes que presentessin el millor pla per gestionar una sortida ordenada d’un o més membres de la Unió Monetària Europea. No sé sap qui és el guanyador i ja no es poden presentar més propostes.
Un dels participants ha donat a conèixer la seva proposta. Aquest senyor es diu Jonathan Tepper i és editor en cap de Variant Perception.
Amb l’advertiment de que això no és res més que una proposta d’un economista i que no té cap aval governamental ni institucional, reproduïm algunes de les idees suggerides pel Sr. Tepper perquè pensem que poden donar algunes pistes del que podria passar si algun país membre sortís de l’euro:
Traduïm de l’anglès:
“El trencament de l’euro: recomanacions basades en precedents històrics.
(..) Aquestes recomanacions estan basades en casos històrics de sortides de divisa i també en l’experiència de devaluacions fetes en països emergents.
Recomanem que qualsevol país que surti de l’euro prengui les següents mesures:
1. Convocar una sessió especial del parlament un dissabte, aprovant una Llei que reguli tots els detalls particulars de la sortida: segellament de la moneda, desmonetització dels bitllets vells, controls de capital, redenominació dels deutes, etc. Aquestes noves mesures quedaran vigents el cap de setmana.
2. Crear una nova moneda (idealment anomenada igual que la moneda d’abans de l’euro), que es convertiria en moneda de curs legal, i tots els diners, dipòsits i deutes dins de les fronteres del país es redenominarien en la nova divisa. Això es podria fer, per exemple, a un canvi d’1 a 1, per exemple, 1 euro = 1 nou dracma. Tots els deutes o dipòsits que la gent del país tingui fora de les fronteres no estarien sotmesos a aquesta Llei.
3. Fer del Banc Central del país l’únic responsable -com abans de la introducció de l’euro- de tota la política monetària, sistema de pagaments, gestió de reserves, etc.
4. Imposar controls de capitals immediatament durant el cap de setmana. Es prohibiria que es fessin transferències electròniques de vells euros des del país a comptes en euros fora del país. Els controls de capitals evitarien que els vells euros que no estiguessin segellats com dracmes, pessetes, escuts o lires, marxessin del país i es dipositessin en qualsevol altre lloc.
5. Es declararien unes vacances per als bancs (tancament dels bancs) d’un dia o dos per permetre als bancs segellar tots els seus bitllets, prohibir retirades d’euros dels bancs i permetre als bancs fer tots els canvis que siguin necessaris en els seus sistemes de pagament electrònic.
6. Instituir una operació massiva immediata per segellar amb tinta o mitjançant enganxar-hi segells, els bitllets d’euros existents. S’haurien d’organitzar oficines de canvi, especialment encarregades en aquesta feina, i que s’haurien d’instal·lar per tot el país.
7. S’haurien d’imprimir nous bitllets, el més ràpid possible, per tal de canviar-los pels vells. Un cop s’hagin imprès i canviat prous bitllets nous, els bitllets vells segellats deixarien de tenir valor legal i quedarien desmonetaritzats.
8. Es permetria que la nova divisa es canviés lliurament en els mercats de canvi estrangers i per tant flotaria. Això contribuiria a la devaluació i que es guanyés la competitivitat perduda. Això podria conduir a una gran devaluació, però la devaluació en si ajudaria a donar un fort estímul a l’economia fent-la competitiva.
9. S’haurien d’instituir uns processos de fallida (concursos de creditors) més ràpids i s’haurien de destinar més recursos als tribunals especialitzats en fallides per poder fer front a l’augment de fallides que inevitablement seguirien qualsevol sortida de la divisa.
10. Començar negociacions per reestructurar i reprogramar el deute sobirà subjecte a una negociació col·lectiva amb el Fons Monetari Internacional i el Club de París.
11. Avisar al Banc Central Europeu i als Bancs Centrals del món perquè posin en marxa xarxes de seguretat de liquiditat.
12. Començar negociacions amb el Banc Central Europeu per tal de determinar com s’haurien de tractar els actius i les obligacions. La millor solució és, segurament, deixar de pagar i reduir les obligacions existents totalment o en part.
13. Instituir reformes del mercat de treball per tal de fer-lo més flexible i separar els salaris de la inflació i lligar-los a la productivitat. La inflació serà una conseqüència inevitable de la devaluació. Per tal d’evitar unes taxes d’inflació altes de forma continuada, el país hauria d’acompanyar la devaluació amb reformes estructurals a llarg termini.
Les mesures que s’han explicat no són exhaustives i s’haurien de considerar simplement el nombre mínim de mesures que els països haurien de prendre per gestionar la transició”.
Com hem dit al principi, això no és res més que un exercici teòric presentat a un concurs organitzat per un senyor anglès que és, segurament, un euro-escèptic. Però donat que en el debat econòmic actual, al menys a nivell de carrer, ja s’ha posat sobre la taula la sortida de l’euro i el retorn a la pesseta, és bo veure mitjançant aquestes “propostes pràctiques” el caos que suposaria aquesta sortida. Malgrat que pugui ser temptador somniar amb la possibilitat de recuperar la sobirania monetària i devaluar i estalviar-nos els ajustos que estem patint, s’entén perfectament que els governants estiguin fent tot el possible per salvar l’euro.
Agustí Codina
Advocat i Soci d’Assessoria Codina
(8 votes, average: 3.88 out of 5)
Loading ...
