D’un temps ençà, govern, sindicats i associacions empresarials coincidien en la necessitat de reformar la legislació laboral. La gravetat de la crisi econòmica que ha portat a l’estat a un índex d’atur del 22,85%, la forta caiguda del nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social que han passat de 19,5 milions el juliol de 2007 als actuals 17 milions el mes de gener de 2012, conseqüència de la destrucció de 2,5 milions de llocs de treball, aconsellaven prendre mesures destinades a una gestió més eficaç de les relacions laborals que facilitessin la creació de llocs de treball. Vora dos anys de negociacions entre sindicats i patronals no han estat suficients per a poder consensuar una reforma del mercat de treball i, en tot cas, han perdut l’oportunitat de poder negociar plegats unes reformes que, d’una manera o altre, havien d’arribar.

Finalment, dissabte 10 de febrer de 2012, el govern publicava el RDL 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. Pendents en aquests moments del recurs d’inconstitucionalitat que, sembla ser, interposaran els sindicats i sense entrar a valorar la idoneïtat de les reformes decretades, citaré a continuació els titulars de les referides novetats:

• Les ETT podran actuar com agències privades de col·locació.

• L’edat màxima del contracte de formació i aprenentatge passa de 25 a 30 anys.

• Creació d’un compte identificatiu de la formació rebuda pel treballador.

• Nou contracte de treball per a PYMES amb menys de 50 treballadors.

• A partir del 31 de gener de 2012 es torna a prohibir l’encadenament dels contractes temporals.

• Nou impuls al contracte a temps parcial i regulació del teletreball.

• Modificacions de les mobilitats funcionals i geogràfiques.

• Eliminació autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius (ERO).

• Facilitat per a desvincular-se del Convenis Col·lectius.

• Concreció causes acomiadament objectiu.

• Reducció de la indemnització per acomiadament improcedent a 33 dies per any amb un màxim de 24 mensualitats, així com la supressió dels anomenats “salaris de tràmit”.

Per a més informació us remeto a la nostra web en la qual, dins l’apartat de Notícies/Laboral, hi trobareu una circular de la referida reforma laboral.

Francesc Romeu

A finals de desembre de 2006 quan l’executiu ni flairava la crisi que ja començava a afectar-nos, va publicar la Llei 43/2006, de 29 de desembre, que, entre altres disposicions, modificava l’article 15è de l’Estatut dels Treballadors, afegint un 5è apartat el qual limitava l’encadenament dels contractes temporals. Concretament disposava que els treballadors que en un període de 30 mesos haguessin estat contractats mitjançant 2 o més contractes temporals durant un termini superior a 24 mensualitats, amb o sense solució de continuïtat, adquiririen la condició de treballadors fixos. En aquells moments, la taxa d’atur era del 9,5% i amb la referida disposició es pretenia acabar amb l’alt percentatge de contractació temporal en relació a la indefinida.

Ara, quan la taxa d’atur ja ha superat el 20% amb tendència a incrementar-se, el Consell de Ministres ha aprovat el RDL 10/2011, de 26 d’agost, el qual, entre una sèrie de mesures urgents, suspèn temporalment l’aplicació del referit punt 5è de l’article 15 de l’Estatut dels Treballadors. Concretament, i fins el 31 d’agost de 2013, es podran encadenar contractes temporals sense cap tipus de limitació. D’aquesta manera, se suspenen per un termini de 2 anys les restriccions en matèria de contractació temporal que va imposar la Reforma Laboral i que endurien els requisits que hi havia fins aquells moments.

De totes maneres, i en relació a la referida suspensió temporal, cal fer dues matisacions:

• 1. Aquesta mesura no suposa la possibilitat de fer contractes temporals sense cap “causa de temporalitat” recollida per l’Estatut dels treballadors i pels Convenis Col·lectius, perquè en aquest cas el contracte estaria fet en frau de llei i, conseqüentment, seria declarat indefinit en el supòsit de ser impugnat davant els tribunals.

• 2. A més, segueix vigent, i no ha patit cap variació, l’apartat 1er del mateix article 15è de l’Estatut dels Treballadors que disposa que els contractes temporals per “obra o servei determinat” no podran  tenir una durada superior a 3 anys ampliable 12 mesos més per Conveni Col·lectiu.

Estem doncs davant un canvi de criteri important, encara que temporal, en relació a la contractació eventual la qual fins ara era considerada precària. Els alts índex de desocupació han modificat el criteri de consideració de precarietat laboral al prioritzar, finalment, la col·locació enfront la vertadera precarietat que no és altra que l’atur.

Francesc Romeu

Taxa d’atur del 4 trimestre del 2010 : 20,33%.

Per tal motiu va néixer el R.D.Llei 1/2011 de mesures urgents per promoure la transició a la ocupació estable i la requalificació professional de persones aturades on, segons la seva pròpia exposició de motius, tenia com a finalitat/desig establir un “plan de choque del 2011 con efectividad a CORTO plazo”.

La realitat ha estat una altra, no s’ha creat ocupació i gran part de la població ja ha experimentat de prop el que és un expedient de regulació d’ocupació. Els E.R.O. són una mesura que es pot prendre dins d’una empresa per superar un moment de crisi mitjançant alguna d’aquestes tres eines : extingint, suspenent contractes o reduint les jornades de treball.

Fins l’abril del 2011 el nombre d´E.R.O. sol·licitats a Catalunya arriben fins un total de 1178, quan en tot l’any 2010 el nombre va ser de 3169.  Si extrapolem per tot l’any 2011… (1178/4)*12=3534… Al 2008 el nombre era de 747 .

Cal dir, no obstant, també en consideració del R.D. 801/2011 conegut com “el nou reglament del E.R.O.”, que percentualment s’ha duplicat la presentació d’E.R.O. de reducció de jornada respecte de l’exercici 2010; els suspensius s’han reduït a la meitat; i els extintius s’han mantinguts constants però a l’alça.

La fotografia és la que és. Les previsions, sense que calgui ser un seguidor de l’eloqüent Santiago Niño Becerra, encara pitjors!.

Entre les mesures estrella d’aquell R.D.Llei 1/2011 estava la creació en l’article 1 d’unes reduccions a les quotes a pagar a la seguretat social pels contractes a TEMPS PARCIAL PER JOVES MENORS O IGUALS A 30 ANYS I ATURATS DE LLARGA DURADA. Eren i són reduccions importants (està vigent!) perquè pot representar estalviar-se el 100% en les cotitzacions empresarials a la seguretat social. Però hi ha un problema: els requisits. Per què exigir aquesta possibilitat només per les contractacions parcials? per repartir la feina?; per què establir que la parcialitat ha d’estar entre el 50 i 75%?; per què excloure als contractes d’interinitat? o els de relleu?; per què obligar a complir una estabilitat temporal mínima?; per què d’altres requisits?; TANTS REQUISITS!!, per evitar picaresques?…són tots ells necessaris?…no es trasllada a la societat un producte enrevessat?.

Les causes de la crisis i de la seva continuació no són estrictament laborals però mesures laborals tan complicades no ajuden. (Veure Inside Jobs ).

S’han d’oferir als empresaris mecanismes de contractació àgils i econòmics.

No seria millor incentivar el 100% en els costos de seguretat social per la contractació d’un nou treballador perceptor d’una prestació o subsidi amb independència del tipus contractual?. Pensem que l’Estat deixaria de pagar d’una prestació d’atur o subsidi!. N’hi ha mil idees millors, per exemple veure la web del blog salmón, però han de passar per la simplificació!.

Taxa d’atur del 2 trimestre del 2011 és del 20,89%.

Carles Subils

Malgrat que les nostres empreses han avançat en el compliment de les normes laborals i fiscals, encara es manté un alt índex d’economia submergida. En relació a percentatges coneguts de la resta d’Europa, aquests nivells són força superiors a la mitjana de la CEE. Les dades no poden ser pitjors, segons els últims informes rebuts per l’Agència Tributaria aquests superen el llindar del 22 % del PIB.

Es tracta d’un fenomen complex on intervenen actituds amb afany de disminuir les despeses laborals incorrent en la ilegalitat. “El cumplimiento de la normativa en materia de contratación siempre ha estado bastante relajada en España”, va manifestar el Sr. Toxo en una entrevista a TVE. La situació de crisi actual ha accentuat aquesta realitat i ha obligat a reobrir el debat sobre l’economia fraudulenta. Des de l’administració ja fa temps que es treballa per a lluitar contra el frau en el món laboral.

En aquest sentit el govern vol impulsar un pla d’aflorament de l’ocupació no declarada. Les línies d’actuació que es volen incorporar fan necessària la participació dels interlocutors socials. El Pla Integral de Prevenció i correcció del frau fiscal, laboral i a la Seguretat Social aprovat pel Consell de Ministres en març de 2010, ja contemplava aquesta prioritat de consensuar amb els agents socials aquests objectius.

Com a finalitat principal, el secretari general de Comissions Obreres s’ha mostrat a favor de donar un període de gràcia a les companyies per a que declarin de manera voluntària els llocs de treball no registrats -¿.!!!.?.

Des d’aquesta perspectiva, el titular de treball, Valeriano Gómez, ha advertit de la dificultat d’acontentar la proposta dels sindicats d’incloure mesures d’amnistia per a aquest col·lectiu, però si la de facilitar durant un any i mig per pagar les quotes a la Seguretat Social d’aquests treballadors, i la de reduir les garanties per al seu ajornament.

No és fàcil acabar amb aquesta situació que provoca indubtable competència desleial sobre les companyies que compleixen amb les seves obligacions, com tampoc és fàcil utilitzar una estratègia on quedin impunes aquelles que no han jugat net en el decurs de les seves obligacions socials i fiscals i han privat als treballadors de drets bàsics com és l’atur, les prestacions socials i les seves futures pensions.

En un moment com l’actual cal promoure el procés de crear empreses i fomentar l’ocupació en l’economia social, i tant mateix es fa del tot necessari un canvi d’actitud en referència a aquest fenomen, per poder mantenir els recursos públics.

Més informació: Article a Cinco días

Rafel Garcia

La cadena hotelera Med Playa va ser ahir notícia al diari El Punt per la seva aposta per les noves tecnologies i Internet en el desenvolupament i gestió de RRHH dins el departament laboral de l’empresa. I és que innovar és, per norma, el camí per seguir creixent i adapatar-se als nous temps i hàbits de la societat.

Us afegim el retall del diari per tal que en pogueu conèixer els detalls.

Si veiem la moto com un vehicle que ens proporciona mobilitat, amb un baix consum de carburant i amb facilitat per aparcar, estarem parlant d’una eina de futur tota vegada que, cada vegada més, a les ciutats es prioritza la sostenibilitat, els aparcaments cada vegada són més escassos i els preus cada vegada més inabastables i el preu dels carburants no para de créixer.

Enrere queden aquells temps en que la indústria catalana de la motocicleta era capdavantera en un sector en el qual els japonesos començaven a veure-hi la possibilitat d’expandir-se de la mateixa manera que ja ho havien fet en el sector de l’electrodomèstic (Sony, Panasonic, etc).

Les Ossa (campiona del món de trial), Bultaco (encara enyoro la meva Alpina 350), Montesa (la Impala era tot disseny), Sanglas (la moto de la policia), Derbi (campiona del món amb l’Àngel Nieto), Rieju (motos i bicicletes), anaven perdent la seva preponderància a favor de les motos japoneses.

Ara que la crisi global afecta a tots els sectors i veiem com Honda ha deixat de fabricar a les nostres contrades ja fa temps, que Yamaha tanca la seva planta per anar-se’n a França, que Piaggio (propietària de Derbi) també se’n va a Itàlia, també estem veient com Bultaco, aprofitant el carisma del seu anagrama, llença una línia de material d’escriptori així com de roba, Ossa també desenvolupa una nova moto de trial amb les primeres 1.500 unitats ja venudes així com una línia de roba exclusiva (pija per entendre’ns), Rieju innova amb una moto elèctrica i darrerament es parla que la Generalitat podria adquirir Derbi per evitar la deslocalització d’una marca emblemàtica.

Estem davant d’un ressorgiment d’aquella indústria que ens feia sentir tant cofois? No oblidem que la moto és una solució als problemes de mobilitat que tenen les ciutats. Una ciutat de tamany mig com Girona, amb una xarxa viària insuficient pel nombre de vehicles que hi circulen, en la qual es prioritza el vianant davant el vehicle i amb un nombre insuficient de places d’aparcament, la moto és el vehicle ideal per a bellugar-s’hi. En l’espai reservat a un cotxe hi aparquen 4 motos, el seu consum és molt menor i la climatologia permet utilitzar-la durant 10 mesos al llarg de l’any.

Així doncs, perquè no apostem altra vegada per la moto catalana? Es revitalitzaria un sector industrial actualment bastant abandonat i el qual podria oferir forces llocs de treball. Pensem també en l’estalvi del consum de derivats del petroli dels quals no en som productors. Pensem també que dues comunitats autònomes ja han ofert a Ossa la possibilitat d’ajudes a canvi d’instal·lar-se en polígons del seu àmbit d’influència.

És en aquests moments de crisi quan s’ha d’incentivar la indústria la qual ens farà sortir més aviat d’aquesta situació. Si tenim les marques i veiem l’oportunitat de tornar a revitalitzar-les, estarem apostant pel futur de la mateixa manera que també en sortirà beneficiada tota la societat al contribuir a fomentar el mercat de treball, a estalviar combustible i a fer més sostenibles les nostres ciutats.

Ja m’imagino altra vegada damunt una Bultaco o, millor, amb una Rieju elèctrica tal i com està el preu de la gasolina !!!

Francesc Romeu

En una anterior col·laboració en aquest mateix blog, tot parlant de la vaga que els controladors aeris varen portar a terme el passat pont de la Constitució i que es va allargar durant tot el període de vacances de Nadal, definíem les condicions necessàries per a què una vaga sigui considerada legal. En aquell cas, la manca de convocatòria de la mateixa, afegida al gran nombre de baixes de malaltia aportades per justificar les absències, va ser considerada pel propi Govern com a abandonament injustificat del lloc de treball per la qual cosa va procedir a militaritzar el referit cos de controladors aeris i garantint, amb aquesta mesura, la lliure circulació de viatgers en dates tant assenyalades.

Aquesta vegada, el que ens porta a tornar a parlar del ús al dret de vaga, és la convocatòria efectuada pels sindicats d’Aena, CCOO, UGT i USO, de 22 dies de vaga que coincidirien amb les vacances de Setmana Santa, el pont de l’1 de maig, el pont de Sant Joan i l’operació sortida i tornada del període de vacances a primers i finals dels mesos de juliol i agost. La causa al·legada és l’anunciada privatització d’Aena la qual rebutgen els sindicats amb l’intenció de mantenir els 12.500 llocs de treball de la referida empresa pública.

Amb una causa i amb una convocatòria fefaentment notificades dins el preavís legalment establert, els Sindicats d’Aena ja han complert amb els requisits per a què la mateixa sigui legal. Què és doncs el que fa que sigui portada de la majoria de diaris? Probablement la seva exigència de mantenir els llocs de treball davant l’anunciada privatització, garantia que la resta de treballadors del sector privat no posseeixen, afegit a la desorbitada xifra d’aturats del mercat de treball propera als cinc milions de treballadors i que són una conseqüència de l’actual situació de crisi, qüestionen, no la legalitat aquesta vegada, però si l’ètica i la idoneïtat de la mateixa al incidir negativament en un sector, com és el turisme, que sempre ha estat capdavanter en l’economia d’aquest país.

Francesc Romeu

Article 1 de la Constitució Espanyola : “Espanya es constitueix en un Estat Social i democràtic de Dret”. La actuació dels poders públics es troba regulada i limitada per les normes. Tot acaba regulat. Cada dia es publica un BOE , un DOGC o altres nous diaris carregats de preceptes … es genera jurisprudència interpretativa arreu … vivim en un oceà normatiu i interpretatiu , immens !.

Des de la vessant socio-laboral podem organitzar tota aquesta producció normativa en 10 blocs per facilitar-ne la comprensió.

En definitiva , un esquema més que pot ser útil pel lector novell.

Al bloc 1  trobem les FONTS DEL DRET , per saber l’origen del poder emissor de la norma : pública , convencional , contractual o d’usos i costums.

Com a matèria prima per establir una relació laboral necessitem la concurrència de dues parts, EMPRESA i TREBALLADOR , blocs 2 i 3 . Aquestes expressen la seva voluntat mitjançant la CONTRACTACIÓ , bloc 4.

A partir de la signatura contractual s’inicia la dinàmica de la relació laboral amb els seus DRETS I DEURES per ambdues parts, bloc 5.

Per adaptar-se a noves necessitats aquest contracte pot MODIFICAR-SE (bloc 6) , pot SUSPENDRE´S (bloc 7) o inclús EXTINGIR-SE (bloc 8).

Per cobrir la necessitats d’ingressos de tota persona el sistema estableix un ventall de PRESTACIONS que cobreixen diferents contingències , son les prestacions del sistema (bloc 9). Per últim , al bloc 10 , incloem tots els problemes o LITIGIS per assolir la aplicació de tots els blocs anteriors.

Dins de cada bloc hi han els termes vinculats.

I al costat de cada terme hem anotat un número que correspon a l’article on es troba regulat, sense o amb subratllat, a l’Estatut dels Treballadors o a la Llei General de la Seguretat Social, respectivament. Allà on no hi hagi article es perquè la matèria es troba desenvolupada en un altre text normatiu.

Ens servirà de guia ràpida . A quin article es troba regulada la jubilació ? Anem a prestacions … et voilà ! … “a l’article 160 del TRLGSS”.

Carles Subils

Arran d’una situació viscuda recentment, no deixo de donar voltes a una paraula, confiança, la qual penso que està estretament lligada a les complexes relacions humanes que formen part de les nostres vides.

En matèria de relacions internacionals, per exemple, els pactes entre els estats, estan fonamentats en la confiança que es tenen o, al menys, en la que estableixen tenir-se. Quan per qualsevol causa aquesta confiança es trenca ja tenim un conflicte internacional obert, i això, quan no acaba en guerra.

Les relacions mercantils entre una persona i una entitat financera, diguem-ne caixa o banc, estan basades en la confiança que el client diposita en la caixa o banc per a que tingui cura dels seus estalvis. De la mateixa manera, les relacions professionals que mantenen un pacient amb el seu metge, estan basades en la confiança que es dipositen mútuament, l’un confiant-li el seu patiment i l’altre aportant tot el seu coneixement per guarir-lo.

En les relacions de parella, independentment de l’amor i estimació que poden sentir l’un per l’altre, la confiança és l’eix en el que gira la convivència de dues persones que han decidit que les seves vides vagin en paral·lel. Per diferències que tinguin entre elles, la confiança que es tenen les ajuda a anar avançant en el, a vegades difícil, camí d’aquesta convivència tal i com diuen els del grup Manel en la cançó corrandes de la parella estable: “…i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí”.

En les relacions d’amistat, sense necessitat de dir-s’ho, els amics és donen i es professen mútuament confiança.

Les relacions laborals també estan basades en la mútua confiança doncs inicialment l’empresa confia en el seu treballador per a desenvolupar una tasca i aquest en la seva empresa i en els pactes convinguts i concertats en el contracte de treball. L’extralimitació en l’ús d’aquesta confiança suposa abús de la mateixa i, conseqüentment, el trencament de la relació laboral. La normativa laboral, concretada en l’Estatut dels Treballadors, contempla l’abús de confiança com a causa d’acomiadament disciplinari, es a dir, autoritza la ruptura de la relació que vinculava les dues parts.

És tant important la confiança que quan la perdem a algú, sense arribar a sentir-nos frustrats, ens podem sentir decebuts, molt decebuts.

Francesc Romeu

Mesures urgents per a promoure la transició a l’ocupació estable i la requalificació professional de les persones desocupades (RDL 1/2011, d’11 de febrer)

La gravetat de la situació econòmica i financera en el mercat laboral ha comportat una taxa d’atur del 20,33%, segons dades de l’enquesta de població activa corresponent al quart trimestre de 2010, 12 punts pel damunt de l’existent a finals de l’any 2007. El cost que suposa aquest nivell de desocupació que afecta a prop de 4.700.000 persones, constitueix un llast inassolible pel creixement de l’economia i de l’ocupació.

Davant aquesta conjuntura adversa, el recentment publicat RDL 1/2011, d’11 de febrer recull, entre d’altres mesures destinades a promoure polítiques d’ocupació, requalificació i ajudes econòmiques, un programa excepcional d’ocupació per a la contractació estable que es concreta en un contracte de treball a temps parcial en el qual el contractant gaudirà d’una reducció del 100% de les quotes empresarials a la Seguretat Social durant 12 mesos, sempre que reuneixi els següents condicionants:

• Contracte de treball a temps parcial amb reducció del 100% de les quotes empresarials a la Seguretat Social durant els 12 mesos següents a la contractació

Podran acollir-se a les mesures previstes, les empreses que contractin dins els 12 mesos següents a l’entrada en vigor d’aquesta normativa (13 de febrer de 2011), de forma indefinida o temporal, a persones desocupades inscrites a l’Oficina de Treball, al menys des del dia 1 de gener de 2011, mitjançant un contracte de treball a temps parcial i que reuneixin algun dels següents requisits:

• a) Tenir una edat igual o inferior a 30 anys
• b) Portar inscrits a l’Oficina de Treball al menys 12 mesos en els 18 mesos anteriors a la col·locació.

La jornada de treball d’aquests contractes haurà d’estar compresa entre el 50% i el 75% de la d’un treballador a temps complet. En el supòsit de contractes temporals la durada inicial ha de ser igual o superior a 6 mesos mitjançant qualsevol modalitat de durada determinada o temporal inclosa la modalitat del contracte en pràctiques, excepció feta dels contractes d’interinitat i de relleu.

Les empreses gaudiran d’una reducció del 100% de les quotes empresarials a la Seguretat Social durant els 12 mesos següents a la contractació i estan obligades a mantenir, durant el període de la reducció, el nivell d’ocupació assolit amb la contractació realitzada. L’incompliment per part de l’empresa de les obligacions establertes, ocasionarà el retorn de les cotitzacions corresponents a les reduccions aplicades.

En el supòsit de contractes indefinits, transcorregut el període de 1 any d’aplicació de la reducció de quotes, podran, si es dona el cas, acollir-se a la bonificació que els hi pogués correspondre de conformitat amb la Llei 35/2010, de 17 de setembre, o al article 2 de la Llei 43/2006, de 29 de desembre, exclusivament pel temps que hi restés, descomptat el període ja gaudit de reducció.

Francesc Romeu