Al trist club dels creditors sense esperança:

“Hisenda acumula 20.000 milions de deutes pendents de cobrament.”

El pitjor és que aquesta quantia no computa quan s’informa de quin és el dèficit públic, i és molt probable que gran part d’ella no s’acabi cobrant.

Encara pitjor és que aquest deute ho és respecte una entitat altament eficaç, informatitzada fins a la medul·la i que controla els teus clients, els teus proveïdors, els teus comptes corrents, les teves propietats, el teu salari, els teus familiars…

La única sort que tenen és que a gran part de la població encara li fa respecte hisenda… doncs si féssim com se li fa al lampista, al flequer, a l’advocat o qualsevol altre empresari o professional, l’import del deute s’incrementaria exponencialment.

Un catedràtic de la hisenda pública de Castella La Manxa (Juan José Rubio) ha recordat que un euro invertit a l’AEAT genera un retorn de dotze euros. El portaveu del col·lectiu d’inspectors d’hisenda (Francisco de La Torre) coincideix amb l’anterior en el fet que s’haurien d’incrementar els mitjans de l’Agència Tributària.

Jo dic prou.

Ja s’ha mimat prou l’administració tributària. El problema no són els mitjans.

Quan assegut a la meva taula observo la meva prestatgeria i veig que respecte un sol impost hi ha escrites 2.000 pàgines, m’impressiono; quan m’adono que aquestes pàgines tenen una data de caducitat molt propera (depenent del vent que bufa… de ponent o llevant… PSOE o PP) m’esgarrifo, però quan penso que alhora la seguretat jurídica que genera tanta lletra s’acosta a la que em dóna una pitonissa per telèfon… m’adono que el món no funciona, més si aquesta sensació es dóna en l’àmbit laboral, mercantil, jurídic, etc…

No tot s’arregla donant més mitjans a qui millor recapta. Això no és productiu.

Què tal si ho fem tot molt més senzill?

Benvinguda al Club….

Al club on les empreses s’han de reinventar per sobreviure…. potser que en prengueu nota.

No calen més mitjans.

Oscar Masó

És molt fàcil i temptador ser demagògic quan es donen excessos com els comesos per segons quins personatges en plena crisis. Concretament estic pensant amb les indemnitzacions milionàries que perceben alguns alts càrrecs d’entitats bancàries… en perill d’extinció.

Les anomeno entitats bancàries per no dir-los xiringuitos. Tenen la mateixa caixa les unes que els altres… De fet, és possible que algun xiringuito estigui més sanejat econòmicament. Convido a crear un grup al facebook per tal de pressionar a la Reial Acadèmia: Vols invertir les definicions dels termes banc-bar?.

A partir d’ara quan anem a buscar un gelat a la platja direm:

- Vaig al banc a buscar un “Tornado”.

I si volem que ens abonin un xec direm:

- Vaig a cobrar al bar.

Si la cosa és més important i es vol contractar un pla de pensions… ja podem parlar de pub. I si volem obrir una llibreta Super3… podem anar al Mini-bar.

Ara seriosament. Us trasllado un parell de solucions legals que penso podrien servir. No només per acabar amb futures pensions? o indemnitzacions escandaloses, sinó també per perseguir les ja comeses, de ser el cas:

-Primera:

Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal

Article 252

Han de ser castigats amb les penes … els qui en perjudici d’un altre prenguin o distreguin diners, efectes, valors o qualsevol altre bé moble o actiu patrimonial que hagin rebut en dipòsit, comissió o administració, o per un altre títol que produeixi obligació de lliurar-los o tornar-los, o neguin haver-los rebut, quan la quantia del que s’ha apropiat passi de quatre-cents euros. Aquesta pena s’imposa en la meitat superior en el cas de dipòsit necessari o miserable.

-Segona:

una altra que podria servir, tot i que amb certa dificultat i complexitat jurídica, però que no veig impossible en mans d’algun jutge Dredd:

El Reial Decret-Llei 9/2009 de 26 de juny, sobre reestructuració bancària i reforçament dels recursos propis de les entitats de crèdit informava en una de les seves disposicions addicionals, titulada “Situacions Concursals” que el deure de sol·licitar la declaració de concurs no seria exigible a l’entitat de crèdit, en segons quins supòsits i previ a fer una sèrie de deure: per exemple facilitant la seva fusió o absorció per una altra de reconeguda solvència, etc…

Davant aquesta solució de màgia-legislativa i amb la finalitat d’evitar que es pugui afirmar que una entitat de crèdit es troba en concurs, tot i que efectivament així sigui, em remeto a la llei concursal 22/2003 de 9 de juliol que concretament informa en el seu article 71:

Declarat el concurs, seran rescindibles els actes perjudicials per a la massa activa realitzats pel deutor dintre dels dos anys anteriors a la data de la declaració, encara que no hagués existit intenció fraudulenta.

… Dit d’altra manera, “el que es dóna, es torna”.

En realitat estem davant un joc de nens.

Quan érem petits tots havíem jugat alguna que altra vegada a “tonto l’últim!”. Aquesta frase, dita per qualsevol marrec, generava en l’entorn més proper una tensió i competitivitat importants associats a una finalitat o objectiu molt concrets: Tocar primer un arbre, sortir de la classe, beure de la font… Hi havia una norma bàsica: Tot s’hi valia, empentes, cops de colze, i d’altres il·legalitats més o menys innocents.

Els nens ja han crescut, han estudiat dret o econòmiques i s’han dedicat al món de les finances. Un directiu ha dit: “Tonto l’últim!” i la resta han pres nota. L’objectiu: cobrar abans que tot plegat se’n vagi en orris. La norma bàsica: Tot s’hi val.

Oscar Masó

Dues resolucions de la Direcció General de Tributs m’han cridat l’atenció per la novetat i profit que suposen.

Tots sabem que quan els treballadors del sector bancari sol·liciten préstecs a la seva pròpia entitat, les condicions de retorn són molt beneficioses: bàsicament el tipus d’interès és baix.

Fins fa poc, el diferencial entre el tipus d’interès legal del diner i el que efectivament pagava un empleat de banca per el préstec que se li concedia era considerat rendiment en espècie, i en conseqüència, tributava a l’IRPF.

Per exemple, si l’interès legal del diner l’any 2010 era del 4% i el que pagava l’empleat per el préstec era del 0,5%, el diferencial, això és el 3,5% que s’estalviava l’empleat, s’informava a la nòmina com a més retribució (no dinerària) i s’aplicava la corresponent retenció (cost que normalment es repercutia al treballador).

Ara ambdues resolucions informen, a grans trets, que el rendiment en espècie serà la diferència entre l’interès pagat pel treballador de la banca i el tipus d’interès ofert al públic —enlloc del tipus d’interès legal dels diners— amb alguns descomptes que ara no venen al cas.

En principi aquesta resolució suposarà una menor càrrega impositiva a tots els empleats de banca que tinguin préstecs concedits per l’entitat on treballen. El motiu: el seu rendiment de treball serà menor, i en conseqüència la retenció (ingrés a compte) que els hi practicaven a la nòmina minvarà.

Reflexionant al respecte d’aquest assumpte em plantejo… el conflicte només es dóna amb el tipus d’interès? Què passa amb la manca de cobrament de la comissió d’obertura, estudi i cancel·lació? No seria també més retribució en espècie?

Seria una de cal i altra de sorra…

Més informació | Consulta vinculant V0898/11

Oscar Masó

No voldria que aquest escrit transpirés inclinació a un partit polític o altre, doncs el simple pas del temps el faria idoni per a qualsevol. És una petita reflexió: ni més ni menys.

M’he adonat que a la televisió, i amb destí als més menuts, s’està retransmetent una paròdia política: La d’en Mic i en Cincsegons.

Per als que no els conegueu – bé perquè no sou pares i ni sabeu que existeix el canal Super3 , bé perquè ho vàreu ser fa uns anys i no voleu ni olorar els actuals canals infantils – heu de saber que en Mic és un ninot que té el nas vermell. És rialler i trapella i sempre vol saber-ho tot. Viu en un món de turons ondulats. Un lloc on tot és a punt per jugar.

En Cincsegons, el company íntim del Mic, és un personatge que troba resposta a qualsevol pregunta del Mic (sembla que té molta experiència en tot). A més, explica històries, endevinalles, cançons. Quan menys te n’adones en Cincsegons ja ha marxat! (potser amb la voluntat d’iniciar un lideratge que li permeti una sèrie amb el seu nom…)

Que cadascú interpreti el que vulgui.

Ara que hi penso fredament, Cincsegons bé podria ser un eufemisme per posar nom a l’impost sobre el patrimoni (bàsicament per la durada).

Bromes a part… L’impost sobre el patrimoni que en Zapatero ha recuperat a petició d’en Rubalcaba és la darrera novetat que els fiscalistes tenim a sobre la taula. Recuperem una vella glòria dels impostos, una relíquia tributària que l’any 77 es deia “havia de durar poc temps”. En qualsevol cas, i tenint en compte com s’ha aprovat: benvingut i a reveure.

Tot torna… “Los Secretos” “Sopa de Cabra”… i sabeu qui tornarà gràcies a en Mic i en Cincsegons?

Oscar Masó

Sembla que el ministeri d’hisenda està finalitzant la redacció del projecte que entre d’altres aspectes recollirà la pròrroga del termini a partir del qual les empreses es veuran obligades a presentar els llibres registres de factures emeses i rebudes (model 340).

Si aquesta obligació estava prevista per el proper 2012 (prèvia pròrroga del termini previst per a 2010), finalment la moratòria sembla que ho serà per a 2014.

Com a contrapartida es comenta que s’avançarà el termini de presentació del model 347 (declaració anual d’operacions de més de 3.005,00€) de març a febrer, i que és possible que entre les operacions a incloure n’hi hagi d’imports inferiors a 3.005,00€, amb desglossament trimestral de les operacions.

La pròrroga apuntada, si bé no deixa de ser un baló d’oxigen burocràtic per a les empreses (amb independència de la grandària), també és cert que flaire a manca de previsió, solidesa i encert.

De savis és rectificar, i savis… ho són molt.

Oscar Masó

A continuació us fem un recull dels errors més habituals que conté l’esborrany de renda i que s’haurien de revisar per acabar fent realment les paus amb hisenda… si és que es pot:

• 1. La manca de desgravació amb motiu de pagament de quotes sindicals i quotes a col·legis professionals (advocats, enginyers, arquitectes…). A data d’avui, i tenint en compte la situació de crisi, també és important recordar que són deduïbles les despeses per defensa jurídica del treballador.
•  
• 2. Compte amb les pensions compensatòries rebudes del cònjuge, doncs no consten a l’esborrany i poden ser motiu de posteriors comprovacions fiscals per part d’hisenda.
•  
• 3. Errors en les imputacions de les aportacions al pla de pensions.
•  
• 4. Són molt comuns els errors en les referències cadastrals i titularitats dels immobles. És important recalcar que a vegades els garatges, trasters, o inclús el propi habitatge no consta a la base de dades com habitual. En aquests casos aquesta situació perjudica fiscalment.
•  
• 5. En cas de defunció del declarant, és important tenir en compte que la devolució no la faran al compte corrent del difunt, essent necessària certa documentació addicional per poder rebre la quantia.
•  
• 6. Error en l’estat civil. Aquesta situació pot provocar que manquin deduccions per exemple amb motiu de la viduïtat sobrevinguda, o que no es tinguin en compte els càlculs individuals o conjunts.
•  
• 7. Manca de desgravació amb motiu de pagament de pensions per aliments als fills o a l’excònjuge.
•  
• 8. La desgravació per adquisició d’habitatge en moltes ocasions no està contemplada o està contemplada incorrectament. Sobretot per al cas d’existència de préstecs familiars per a l’adquisició, manca d’informació de les primes pagades per les assegurances de vida o d’incendis vinculades a la hipoteca, retribucions en espècie d’empleats bancaris, despeses d’adquisició inicials, percentatges incrementats en el cas de préstecs per compres anteriors a 2006.
•  
• 9. Manca d’aplicació de la deducció per millores efectuades a l’habitatge.
•  
• 10. Manca de deducció amb motiu del pagament de la hipoteca de l’habitatge habitual de l’excónjuge i fills. En el cas dels matrimonis separats, el cònjuge que abandona l’habitatge, encara que ja no hi visqui, pot deduir-se la part proporcional de la hipoteca pagada.
•  
• 11. Manca d’aplicació de la deducció amb motiu de donacions deduïbles. En moltes ocasions no solen aparèixer en l’esborrany si l’entitat no ha informat de la donació a hisenda.
•  
• 12. Error en les deduccions autonòmiques: lloguer, viduïtat, naixement de fill, adquisició d’accions.
•  
• 13. En últim lloc, el xec bebè o la deducció per maternitat no efectuada de forma anticipada o desajustaments al respecte.

En definitiva i com podeu comprovar, l’error sol ser normalment a favor de l’estat. Casualitats de la vida…

Oscar Masó

El Consell de Ministres ha donat a conèixer la seva voluntat de modificar la deducció a l’IRPF en concepte de millora de l’habitatge quan tot just fa un any que es va aprovar i encara no ha estat possible la seva aplicació pràctica. El motiu és segurament l’escassa eficàcia que ha tingut. Era una mesura que no empenyia a res. En fi, que si es feien obres a casa era per molts motius, entre els quals no destacava el fiscal.

Aquesta deducció era d’aplicació a les obres realitzades en l’habitatge o en l’edifici en la qual aquest es trobava (obres de la comunitat) fins a 31 de desembre de 2012, sempre que tingués per objecte la millora de l’eficiència energètica, la higiene, salut i protecció del medi ambient, la utilització d’energies renovables, la seguretat i l’estanqueïtat, i en particular la substitució de les instal·lacions d’electricitat, aigua, gas o altres subministraments, o afavorien l’accessibilitat a l’edifici o els habitatges, així com per les obres d’instal·lació d’infraestructures de telecomunicació que permetessin l’accés a Internet i a serveis de televisió digital en l’habitatge del contribuent.

La suma d’obstacles existents eren:

   • Que el contribuent no podia cobrar més de 33.007,20€, doncs en aquest cas la deducció tendia a desaparèixer.

   • Que les obres amb dret a deducció ho eren per import màxim de 4.000,00€.

  • Que la deducció era del 10%, per tant, només l’IVA de la factura ja n’eliminava els seus efectes beneficiosos.

  • Que només es permetia respecte l’habitatge habitual, si l’immoble estava llogat o era segona residència no era d’aplicació.

A partir d’ara la situació podria passar a ser la següent:

   • El tipus de deducció passaria del 10 per 100 al 20 per 100, per tant s’ampliaria la quantia màxima deduïble i el límit de renda per a beneficiar-se de la deducció.

   • S’estén la deducció a obres en habitatges distints de l’habitual, incloses les posades en lloguer.

   • S’estableix que els contribuents amb una base imposable igual o inferior a 53.007,20 euros podran beneficiar-se en la seva totalitat de la deducció, rebaixant-se aquesta progressivament fins a quedar a zero per als contribuents amb una base imposable superior a 71.007,20 euros.

  • La reforma eleva, així mateix, el límit màxim de base de deducció anual, que passa de 4.000 euros a 6.750 euros. Això significa que la deducció anual màxima de la qual es pot beneficiar un contribuent serà de 1.350 euros (el 20% de 6.750 euros), el que permet equiparar el límit d’aquesta deducció amb l’existent per inversió en habitatge.

   • A més, s’augmenta el límit plurianual màxim deduïble, que passa de dotze mil euros a vint mil euros.

Les limitacions a tenir en compte i que es mantenen són:

   • Pel què fa a les temporals, el límit se segueix marcant a 31 de desembre de 2012. Per tant, les quantitats satisfetes amb posterioritat a aquella data no generaran benefici fiscal.

   • L’ exclusió de les obres fetes en garatges, jardins, parcs, piscines, elements esportius i anàlegs.

   • S’exigirà factura detallada amb tots els requisits legals, incloent el desglossament de l’IVA, (en molts dels casos serà l’IVA reduït del 8 per 100 aplicable a les obres de renovació i reparació d’habitatges).

   • Només s’admetran pagaments en targeta de crèdit o dèbit, mitjançant transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en compte en entitat de crèdit. No s’accepten els pagaments en metàl·lic.

En definitiva, un lífting legislatiu que servirà perquè més contribuents puguin deduir a la seva declaració de renda algun concepte més dels què habitualment operaven, sense perjudici que està lluny del seu objectiu real, potenciar la construcció i la creació de llocs de treball.

Més informació| Consell de Ministres

Oscar Masó

Una recent notícia informa de la onada d’inspeccions que s’estan portant a terme sobre presentadors, tertulians i estrelles de televisió, i més concretament a les empreses que s’hi interposen. Si bé aquesta notícia pot afectar el nostre temps d’oci, en tant que aquestes persones resultaran menys brillants o tindran més ulleres que de costum… també és cert que es posa fil a l’agulla cap a un sector fins ara oblidat, o que portava massa feina regularitzar.

La normativa aprovada sobre operacions vinculades no és, d’acord amb aquesta notícia, una legislació innòcua amb destí a grans empreses o entramats empresarials complexes, ans al contrari, està resultant ser una arma molt efectiva per a la inspecció i un maldecap important per als despatxos que assessoren aquest sector.

El procediment que està fent servir l’administració per regularitzar la situació és senzill: Si una societat emet per exemple factures mensuals de 300.000,00€ a una televisió per la intervenció del presentador X en el programa “HACIENDA SOMOS TODOS” (presentador que alhora resulta ser soci majoritari o únic de la societat i administrador) i aquesta empresa amb prou feines gaudeix d’estructura empresarial, mitjans personals i/o materials, no té sentit que tributi per un 25% dels seus beneficis com si fos una PIME.

Segons la inspecció estaríem davant una operació vinculada on la retribució o nòmina del presentador X a la societat (que recordem sol ser soci i alhora administrador) no pot ser mileurista, sinó més aviat milióeurista.

A la inspecció li resulta fàcil arribar a la conclusió (tingui o no raó) que el preu de mercat i per tant la nòmina derivada dels serveis del presentador o tertulià a la televisió es corresponen a 3.600.000,00€. En definitiva, que la declaració de renda del professional ha d’incorporar aquell salari i pagar fins al 43% en concepte d’IRPF.

Oscar Masó

A partir de gener de 2011 l’Agència Tributària, entre altres mesures, sembla que començarà a reclamar a les companyies elèctriques la identitat dels qui paguen el rebut de la llum d’un determinat immoble. Tenen entès que hi ha molts casos que no coincideix el titular del contracte de la llum amb qui realment paga la factura.

No és que la seva intenció sigui posar les coses al seu lloc i eliminar d’una vegada els aprofitats, dits col·loquialment “gorrons”… no. Més aviat el què es vol és aprofitar la ocasió per detectar tota aquella bossa de frau fiscal que es dóna respecte els arrendaments d’immobles (pisos o locals).

En definitiva, que si la persona o empresa que paga la llum no és la mateixa que ostenta la propietat… és que alguna cosa passa.

Ja a finals de 2006 es va legislar al respecte, però llavors les arques públiques suposo que eren prou fastuoses i no era necessari prendre mesures d’aquest tipus… o potser van decidir esperar uns anyets (concretament quatre) per tal que en cas de trobar algun infractor… se li puguin liquidar quantes més anualitats millor. És una qüestió d’eficàcia.

Personalment us puc dir que vaig estar vivint fins fa dos anys en un habitatge en propietat i el contracte de la llum anava a nom d’una persona que havia mort als anys 80 (mai es va fer el canvi de nom)… a veure si rebrà un requeriment i la re-mataran.

Notícia | Hacienda vigilará los recibos de la luz y las tarjetas de crédito por el fraude inmobiliario.

Més informació | Llei 36/2006, de 29 de novembre, de mesures per a la prevenció del frau fiscal.

Oscar Masó

NOVETATS IMPOST SOBRE SOCIETATS 2010

NOU PERCENTATGE DE RETENCIO:

Nou percentatge de retenció i ingrés a compte. S’eleva al 19 per cent el percentatge de retenció i ingrés a compte de l’Impost sobre Societats aplicable amb caràcter general (Efectes des d’1 de gener de 2010).

TIPUS DE GRAVAMEN REDUÏT:

 Tipus de gravamen reduït per manteniment o creació d’ocupació (Efectes des d’1 de gener de 2009).

En los períodes impositius iniciats durant els anys 2009, 2010 i 2011 aquelles entitats que

(i) tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 5 milions d’euros i

(ii) la plantilla mitjana en els mateixos sigui inferior a 25 treballadors, podran tributar segons l’escala a continuació indicada sempre que durant els dotze mesos següents a l’inici de cada un d’aquests períodes impositius la plantilla mitjana no sigui inferior a la unitat ni tampoc a la plantilla mitjana dels dotze mesos anteriors a al període impositiu que s’iniciï l’1 de gener de 2009:

  -Per la part de la base imposable fins a 120.202,41 euros: 20 per cent.

  -Per la part de la base imposable restant: 25 per cent.

En cas que l’entitat formi part d’un grup de societats en el sentit de l’article 42 del Codi de Comerç, l’import de la xifra de negocis es referirà al conjunt d’entitats pertanyents a aquest grup.

OPERACIONS VINCULADES:

Les operacions vinculades de menys de 250.000 euros no s’hauran de documentar  en l’impost de societats. El Consell de Ministres va aprovar el 9 de juliol un Real Decret que modifica el Reglament de l’impost de societats en matèria d’operacions vinculades.

Reial decret 897/2010, de 9 de juliol, pel qual es modifica el Reglament de l’impost sobre societats, aprovat pel Reial decret 1777/2004, de 30 de juliol, en matèria de les obligacions de documentació de les operacions vinculades.

S’estableix un llindar de 250.000 euros per sota del qual no caldrà complir amb les obligacions de documentació exigides pel Reglament, amb independència de la dimensió de l’empresa i del caràcter intern o internacional de les operacions.

La norma no serà aplicable quan les operacions es facin amb persones o entitats residents a paradisos fiscals, amb persones que tributin amb el règim d’estimació objectiva o en el de transmissions de negocis, carteres, immobles o operacions amb intangibles.

INCREMENT DE SOCIETATS CONSIDERADES DE REDUÏDA DIMENSIÓ

S’estableix un nou límit de xifra de negoci (elevant-lo) per poder aplicar i acollir-se al règim especial d’entitats de reduïda dimensió, que passa a ser de 10 milions d’euros. Aquesta novetat ha estat introduïda per el RD Llei 13/2010 de 3 de desembre.

Els incentius fiscals establerts en aquest capítol també seran d’aplicació en els tres períodes impositius immediats i següents a aquell període impositiu que l’entitat o conjunt d’entitats que es refereix l’apartat anterior, arribin a la referida xifra de negocis de 10 milions d’euros.

NOVETATS IMPOST SOBRE SOCIETATS 2011

INCREMENT DE BENEFICIS SOTMESOS A TIPUS DE GRAVAMEN REDUÏT

Una altra solució adoptada ha estat l’increment de la base sobre la que s’aplica els nous tipus impositius a l’impost sobre societats de fins al 20% respecte les PIMES que tinguin menys de 25 treballadors i la seva xifra de negocis no superi els 5 milions d’euros. Aquest tipus s’aplicarà:

• Per als anys 2009 i 2010 respecte els beneficis obtinguts entre 0,00€ i 120.202,41€.

• Per al període 2011 el límit s’estableix coma novetat entre els 0,00€ i 300.000,00€.

LLIBERTAT D’AMORTITZACIÓ

Tant les societats com els empresaris o professionals persones físiques podran amortitzar lliurement les inversions en elements nous de l’immobilitzat material i les inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques, posats a disposició del subjecte passiu en 2011, 2012, 2013, 2014 i 2015. No serà necessari mantenir ni crear llocs de treball.

Amb aquesta mesura, podrem comptabilitzar com a despesa de l’exercici la totalitat de la inversió efectuada, i per tant, alleugerir la factura fiscal de 2011 i següents de forma substancial.

EXEMPCIÓ EN L’IMPOST SOBRE OPERACIONS SOCIETÀRIES

Tot i no afectar l’impost sobre societats, sí és important tenir en compte que des de data 3 de desembre de 2010 resten exemptes de l’Impost sobre Operacions Societàries (1%): “La constitució de societats, l’augment de capital, les aportacions que efectuen els socis que no suposin augment de capital i el trasllat a España de la seu de direcció efectiva o del domicili social d’una societat…

PREVISIONS IMPOST SOBRE SOCIETATS 2011

MILLORA DE LES DEDUCCIONS

El projecte de llei d’economia sostenible preveu millorar les deduccions per investigació i desenvolupament i innovació tecnològica i per al foment de les tecnologies de la informació.

El percentatge de deducció seria de 12% de les despeses del període.

També es s’informa d’una deducció del 8% per les inversions realitzades en béns de l’actiu material destinades a la protecció del medi ambient consistents en instal·lacions que evitin la contaminació atmosfèrica o acústica procedent d’instal·lacions industrials, o contra la contaminació d’aigües superficials, subterrànies o marines o per la recuperació o tractament de residus industrials propis, sempre que s’estigui complint la normativa vigent.

Oscar Masó