La normativa que s’ha vingut aplicant fins ara distingia dues situacions davant l’inici del període vacacional del treballador quan aquest coincidia amb una situació de baixa d’Incapacitat Temporal.

La primera era quan el treballador es trobava en situació de baixa abans d’iniciar el període de vacances. La jurisprudència aplicable en aquest supòsit, li permetia fixar un nou període de vacances.

La segona situació esdevenia quan, una vegada iniciat el descans vacacional, el treballador patia una situació d’IT. En aquest cas, s’interpretava com un fet imprevisible la conseqüència del qual no es podia imputar a l’empresari i, per tot això, el còmput del període de vacances no s’interrompia.

Aquesta operativa, si més no, tenia la seva lògica però, en canvi, portada a les últimes conseqüències, ocasionava situacions contradictòries. Per exemple, davant una llarga malaltia de 18 mesos de durada, el treballador podia arribar a acumular 3 mesos de vacances en el moment de reincorporar-se: un mes corresponent al any en curs més dos mesos més dels dos anys anteriors.

Ja no en parlem si aquesta llarga malaltia finalitzava en una incapacitat laboral permanent. A les hores, com que el treballador passava a ser pensionista i no podia gaudir de les vacances, es creava una situació de difícil solució.

Ara, a partir de la Sentència emesa pel Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea, de 21 de juny de 2012, en la qual es reconeix al treballador el dret a gaudir de les seves vacances anuals encara que en el transcurs de les quals es produeixi una situació d’Incapacitat Temporal, afegit a la darrera Reforma Laboral que posa límit a l’acumulació del període de les mateixes, s’obre un nou marc en base a dues argumentacions que parteixen de la definició dels conceptes vacances i baixa.

Mentre que l’objectiu de les vacances és descansar disposant d’un període de lleure i esbarjo, la finalitat de la baixa d’Incapacitat Temporal és la recuperació d’un procés de malaltia. Tots dos conceptes, vacances i baixa, tenen un mateix objectiu, la recuperació del treballador per a la seva vida laboral.

En relació a la acumulació del període de vacances, la darrera Reforma Laboral la limita als 18 mesos següents a l’acabament de l’any natural en què les hauria d’haver gaudit.

El resum de tot plegat és que, malgrat la baixa d’Incapacitat Temporal, el treballador gaudirà de vacances el període del qual podrà acumular, però, de forma limitada.

Francesc Romeu

Estem passant per una crisi molt profunda en què cada vegada més persones estan a l’atur i, el que és més greu, a moltes d’aquestes persones ja se’ls hi ha acabat el cobrament de l’atur. Poca feina per a molts llocs de treball.

I ara ve la pregunta, no podríem fer com va fer Alemanya fa anys?

La solució que va posar en pràctica Alemanya va ser trossejar els llocs de treball, repartir-los i crear els ‘mini-jobs’, que eren treballs a temps parcial, amb un sou de 400 €, en els que el treballador no pagava impostos i abonava la cotització a la Seguretat Social de forma voluntària. A més, tenien dret a vacances pagades, maternitat, malaltia i acomiadament.

La part positiva és que el treballador (la majoria dones) té un sou segur, petit però té un sou, i la part negativa és que dintre de 45 anys, quan es jubili, només tindrà dret a una pensió bàsica de 140 €. Cal que els treballadors sospesin si els interessa l’opció de treballar i cobrar (poc) o estar sense treballar i, per tant, sense cobrar. Treballant amb aquest sistema i amb aquest sou permet, com a mínim, cobrir les despeses més bàsiques. Cal optar entre tenir un treball mediocre, remunerat, o no tenir-lo.

També és cert que amb l’opció de ‘mini-job’ el que es crea és treball per a tothom, però amb un nivell d’estat del benestar baix, i, d’altra banda, el Govern pot presumir d’haver rebaixat la taxa d’atur.

Pensant en el dia de demà, quan aquests treballadors es jubilin, tindran poca pensió (ja que cotitzen per poc).

Amb això hi ha pros i contres:

+ Feina per a molta gent

+ Menys atur

+ Cobriment de les despeses bàsiques

+ Dret a vacances, maternitat i malaltia pagades

- Poc nivell de competitivitat

- Nivell de l’estat del benestar baix

- Poca cotització = poca pensió de jubilació

Cal sospesar què convé al nostre país i al del costat (l’estat espanyol).

Seria viable?

Pensem-hi.

Júlia Rabell i Ginesta