Ja és aquí la III Marató de Somriures organitzada per l’equip de Xarop Clown!

El proper 3 de Juny  al Teatre Municipal de Girona diverses companyies de pallassos faran dues sessions (matí i tarda) amb espectacles d’humor per a nens i grans. Feu una ullada a la programació d’espectacles.

Tots els beneficis aniran destinats directament a finançar les tasques que XaropClown realitza per als nens i nenes hospitalitzats.

Podeu adquirir les entrades al Servicaixa, a les taquilles de Teatre Municipal de Girona, a l’Auditori-Palau de congressos i al Teatre de Salt.

A l’Assessoria Codina ens apassiona el treball en equip així com els esforços de coordinació i individuals que això suposa. Apreciem en l’esport aquests valors i ens enorgulleix poder fer possible amb el nostre patrocini que l’equip femení del Shum Maçanet de Primera Nacional Catalana pugui assolir les seves aspiracions esportives.

Desitgem a tots els membres de l’equip; Cristina Codina, Judith Navarra, Alba Romaguera, Cèlia Roura, Aurora Ponsa, Cèlia Vidal i Judit Codina, tots els èxits esprotius i personals.

FORÇA SHUM!!!

Tot va començar amb una petita exposició de flors al convent de Sant Domènec a Girona l’any 1954. D’ençà, aquesta tradició ha evolucionat fins a ser, a dia d’avui, una de les tradicions més festives de la ciutat de Girona, el Temps de Flors.

Cada maig la nostra ciutat de Girona harmonitza la seva pròpia bellesa amb els colors més purs i vius de la natura vestint-se tota ella sota un mantell de flors i creativitat dignes de copsar l’atenció de qualsevol ser vivent, convertint-se així en un autèntic elogi a la primavera i a la insurrecta meravellositat de l’entorn natural del Gironès.

Quasi tots els ciutadans en som partícips i tots hi col·laborem amb devoció i passió. Les ornamentacions creades per tots reposen a cada racó del barri vell de la ciutat transformant-lo en un cúmul d’incomptables paisatges i ambients fantasiosos fets realitat, donant forma a una ciutat on els detalls més aparentment nimis són plens d’inspiració i sentiment.

Des de l’Assessoria Codina estimem la nostra ciutat i admirem tal llustre tradició, pel que des de fa anys col·laborem, juntament amb la resta de comerços de l’entorn, en la ornamentació dels carrers i places de la ciutat. Aquest any hem estat darrera de l’ambientació de la placeta del Carrer dels Vern (a Plaça Catalunya) amb el projecte Flors de Llum (creat per Xevi Bayona i Alba Colomer).

A l’Assessoria Codina intentem complir els nostres desitjos, i un d’ells és que tots els gironins i no gironins que passegen aquests dies per la ciutat de Girona tinguin un feliç Temps de Flors.

Els caps de setmana van bé per descansar, posar en ordre les idees que en el transcurs de la setmana se’ns ocorreixen i també per gaudir del nostre entorn i de les persones que ens envolten, moltes vegades sense adornar-nos-en de la seva presència.

Aquest dissabte va fer un dia conseqüent amb l’estació que ens trobem, sol, núvol, pluja, altra vegada sol. Hi arribàvem després d’una setmana una mica diferent, no hi estàvem acostumats i el Barça havia perdut la Lliga i en Pep ens deia que se’n anava perquè se sentia buit, dimarts va ser la festa del Treball, dimecres tornaves a començar la setmana i semblava que era un dilluns, en fi, una mica estrany tot plegat. Els ànims, a més, no estaven en el seu moment més àlgid i segurament l’astènia primaveral era la responsable de veure-ho tot d’una tonalitat mes aviat grisa.

Els que, a més, seguim el futbol local, patíem veient com el Girona portava una llarga temporada en zona de descens i només ens servia la victòria al camp del Guadalajara. Tal dit tal fet, dissabte el Girona assolia una victòria per 1a 4 que ens tornava les esperances que quasi havíem perdut.

Diumenge començava plovent però, caram, era el dia de la Mare i el sol fet d’anar-la a veure, fer-li una abraçada i un petonàs, semblava com si el cel s’obrís una miqueta.

Aprofitant que a la tarda continuava plovent, vaig rellegir un article que havia penjat en aquest mateix blog el company i amic Agustí Codina sota el títol “alguna cosa millora a l’economia espanyola”. L’havia llegit a mitja setmana, suposo que massa de pressa, i vaig prometre’m fer-ho amb més calma. Resulta que les exportacions espanyoles han crescut un 30% des del 2009 i ja representen un 30% del PIB en línia amb el Regne Unit i més alt que França i Itàlia, la productivitat ha crescut un 11,1% al temps que els costos laborals han caigut un 4,2%. Això si que són brots verds, feia temps que els cercàvem i no hi havia manera.

Poso el canal 3/24 per saber com es desenvolupen les eleccions a França i, tal i com preveien els sondejos, Sarkozy deixarà la presidència a favor d’Hollande. Després de tant de temps de sentir parlar que el binomi Merkel-Sarkozy era el responsable de les retallades que estem patint, potser un canvi polític al país veí ajudarà a prendre altre tipus de mesures diferents a les emprades fins ara, els resultats de les quals tots coneixem.

S’acava un cap de setmana que a-priori no en donaves un ral i al final resulta que t’has adonat que les coses estan canviant, que l’esperança és el darrer que es perd i que com deia aquell “al loro que no estamos tan mal”.

Francesc Romeu