Encara en cocció, el projecte de llei de mesures contra el frau fiscal preveu algunes solucions per tal d’eliminar alguns dels gèrmens patògens que semblen afectar la bona salut de les arques públiques.

Al final, aquesta nostra normativa fiscal serà creditora de l’apel·latiu ”Haute cuisine”. Màxim detall, gran complicació, poc fonament… no em mal interpreteu ho dic en el sentit que el resultat no serà una cassola plena de diners, sinó més aviat un plat molecular.

Els punts més mediàtics que tracta la futura norma són:

PAGAMENTS EN EFECTIU

Es limitaran els pagaments en efectiu iguals o superiors a 2.500,00€ en operacions on intervingui un empresari o professional, sense que sigui d’aplicació a les entitats de crèdit.

La sanció voltarà el 25% de la quantia satisfeta en efectiu, i afectarà ambdues parts excepte que un d’ells comuniqui la operació a l’administració en el termini de tres mesos. En aquest cas no se sancionarà a qui ho comuniqui.

Els no residents no estaran afectats per la mesura mentre els pagaments no superin els 15.000,00€.

EXCLUSIÓ DEL RÈGIM DE MODULS

Aquesta mesura afectaria a aquells empresaris que tributen per el sistema de mòduls i que alhora complissin els següents requisits:

1. • Que facturin més de 50.000,00€ l’any anterior.
2. • Que facturin menys del 50% de les operacions a particulars.
3. • Que la seva activitat sigui alguna de les afectes a la retenció de l1%: fusteria, fabricació d’articles de ferreteria o fusteria, obra, instal·lacions i muntatges, revestiments, serralleria, confecció, indústria del moble de fusta, impressió de textos o imatges, lampisteria, pintura, feines en guix i escaiola, transport de mercaderies i serveis de mudances.

RESPONSABILITAT SUBSIDIARIA PER RETENCIONS O REPERCUSSIONS:

Es preveu que els administradors de societats amb activitat i sense patrimoni que presentin de forma reiterada declaracions per retencions o tributs repercutits sense ingressar siguin responsables subsidiaris quan l’administració pugui acreditar que no hi ha una voluntat real de pagar.

INVERSIO DEL SUBJECTE PASSIU EN OPERACIONS IMMOBILIÀRIES:

En supòsits de vendes de terrenys rústics i segones i ulteriors transmissions d’immobles, quan la operació es faci tributar per IVA en exercir el dret a renúncia a l’exempció, l’adquirent n’haurà de fer l’ingrés (i corresponent deducció) de l’IVA.

D’aquesta manera s’evitaran situacions de deducció i devolució en casos que el venedor no ha ingressat l’IVA de la venda.

Més informació| Informe sobre l’avantprojecte de mesures de lluita contra el frau fiscal.

Oscar Masó

Internet, un gran negoci per al sector turístic

Entre les diferents mesures que en els darrers temps s’han anat implementant i que estan dirigides a la reducció dels costos d’organització i funcionament de les societats de capital trobem la Llei 25/2011, d’1 d’agost, de reforma parcial de la Llei de Societats de Capital, que va introduir l’article 11 bis a la Llei de Societats de Capital.

L’article 11 bis de la Llei de Societats de Capital, introduïa la figura de la seu electrònica o, actualment denominada, pàgina web de la societat, preveient una regulació inicial d’aquestes i reforçant-la com a mitjà legal de publicitat i sistema de convocatòria de les juntes. Tot i que l’article 173 de la Llei de Societats de Capital, en la redacció donada pel Reial Decret Llei 13/2010, de 3 de desembre d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i creació d’ocupació, ja introduïa la possibilitat de fer la convocatòria de la Junta per mitjà de la pàgina web de la societat, és mitjançant de la nova redacció de l’article 173, donada per la Llei 25/2011, on s’intenta clarificar aquest sistema de convocatòria.

Justament, la modificació de l’article 173, introduïda pel Reial Decret Llei 13/2010, de 3 de desembre d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i creació d’ocupació, va introduir per primera vegada la possibilitat de realitzar convocatòries en la pàgina web de la societat, i davant les divergències interpretatives i la problemàtica que va crear aquesta norma, va fer que la Direcció General dels Registres i del Notariat, emetés la instrucció de 18 de maig de 2011, amb la finalitat de clarificar la forma de realitzar les convocatòries per mitjà de la pàgina web.

Recentment, el Reial Decret Llei 9/2012, de 16 de març, de simplificació de les obligacions d’informació i documentació de fusions i escissions de societats de capital, torna a modificar l’article 11 bis i introdueix els articles 11 ter i 11 quater, per intentar potenciar l’ús de la pàgina web i les comunicacions electròniques, pel que desenvolupa o amplia el seu règim jurídic i introdueix la previsió expressa de comunicacions electròniques entre la societat i els socis.

En aquest sentit, les societats de capital poden tenir una pàgina web corporativa, però no és obligatori com en el cas de les societats cotitzades.

La creació de la pàgina web haurà de ser acordada per la Junta General de la societat, i l’acord de la seva creació s’haurà de fer constar a la fulla oberta a la societat en el Registre Mercantil.

També indica la norma que, tret que els estatuts indiquin el contrari, la modificació, el trasllat o la supressió de la pàgina web, serà competència de l’òrgan d’administració de la societat.

És important destacar que les insercions que es facin a la pàgina web corporativa només tindran efectes jurídica a partir de la publicació de la mateixa en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil.

La norma també regula altres aspectes com la prova de la informació publicada respecte a la seva inserció o manteniment o la forma d’actuar en els casos d’interrupció temporal de l’accés.

D’altra banda, el mateix Reial Decret Llei 9/2012, potencia la utilització de la pàgina web corporativa, en el sentit que també modifica la Llei 3/2009, de 3 d’abril, de modificacions estructurals de les societats mercantils, permetent que les publicacions legalment establertes en els processos de fusió i escissió, es puguin implementar per mitjà de les pàgines webs de les societats que intervenen en aquests processos.

Així doncs, la pàgina web de la societat, no només serveix com a sistema de convocatòria de les juntes, sinó que també serveix com a mitjà de publicitat en els casos de reducció de capital o per a la publicació del dipòsit dels projectes de fusió o escissió, i per posar a disposició de socis, obligacionistes, titulars de drets especials i treballadors, la documentació relativa a les modificacions estructurals.

Si bé és cert que per la seva novetat i incipient implementació per totes aquelles societats de capital que no són cotitzades, la pàgina web corporativa i la seva regulació en la Llei de societats de capital encara deixa alguns punts que poden crear certs dubtes, no és menys cert que es configura com a una alternativa interessant als sistemes de convocatòria previstos tradicionalment, i que l’evolució actual de les tecnologies de la informació faran que es posicioni com a un dels mitjans més utilitzat per les societats com a sistema de convocatòria i publicitat legal.

Per tant, podem apreciar com la pàgina web de la societat o pàgina web corporativa, comença a tenir una importància rellevant dintre del dret societari, i pot tenir variades finalitats, no només com a mitjà de convocatòria o com a mitjà de qualsevol altre possible publicitat legal, sinó també com a mitjà per proporcionar qualsevol altre dada rellevant a la que la societat vulgui donar-li publicitat.

Qui s’anima a crear la seva web corporativa?

Josep Maria Huertas

Malgrat totes les dades i percepcions negatives que rebem contínuament sobre la salut de l’economia espanyola, semblaria que estem recuperant la competitivitat més ràpidament que qualsevol altre país de la zona euro.

El passat 10 d’abril, el departament de recerca del BBVA va publicar una anàlisi econòmic en anglès titulat: “Leaving stereotypes behind: Spain recovers competitiveness and productivity faster than any other eurozone economy” (Deixant els estereotips enrere: Espanya recupera competitivitat i productivitat més ràpid que qualsevol altra economia de la zona euro).

Traduïm les conclusions finals de l’estudi:

“En poques paraules, per què argumentem que Espanya recupera la competitivitat més ràpid que qualsevol altre país de la zona euro?

• 1.   Les exportacions espanyoles han estat creixent a un ritme de dos dígits en els darrers anys. Han crescut en un 30% des del començament del 2009 i, de fet, al final del 2011 les exportacions estaven un 9,5% per damunt dels nivells anteriors a la crisi (primer trimestre del 2008). La darrera xifra gairebé duplica els resultats d’exportació d’Alemanya o Irlanda durant el mateix període. En un clar contrast, a finals del 2011 les exportacions de la zona euro continuen aproximadament al mateix nivell que l’any 2008.
• 2.   Després d’aquesta recent recuperació, les exportacions espanyoles representen un 30% del PIB (quatre punts percentuals més del PIB que abans de la crisi), un rati que està en línia amb el del Regne Unit, i més alt que els de França i Itàlia. Tot i així, encara està força per sota del promig de la zona euro.
• 3.   La setmana laboral promig a Espanya s’ha incrementat un 2,6% (una hora per setmana) des del començament del 2008, mentre en el conjunt dels països de l’OCDE de fet ha baixat. Això té una cara negativa en l’increment de l’índex d’atur, però la setmana laboral més llarga ha augmentat la productivitat.
• 4.   La productivitat per empleat ha crescut un 11,1% des del començament de 2008, l’increment més gran de la zona euro. Fins i tot tenint en compte la setmana laboral més llarga, la productivitat per hora ha pujat un 8,3% a Espanya, en línia amb les dades d’Irlanda, i 7 punts percentuals per damunt del promig de la zona euro.
• 5.   El tipus de canvi efectiu d’Espanya s’ha depreciat un 7% des del primer trimestre del 2008. A la zona euro, només Irlanda ha vist el seu tipus de canvi efectiu depreciar-se més. El tipus de canvi efectiu de la zona euro s’ha depreciat un 1,4% en el mateix període.
• 6.   Els salaris per empleat a Espanya s’han mantingut gairebé constants des del final del 2009 (+0,1%). El promig pels països europeus amb dades disponibles és del 3,7% i per Irlanda és de l’1,7%. La productivitat està superant el creixement de salaris des de mitjans del 2009. En termes reals, els salaris han crescut un 1,2% des del 2001 (2,2% a Alemanya, 30,2% a Irlanda).
• 7.   Els costos laborals per unitat (ULC) nominals han caigut un 4,2% des del començament del 2008. Només Irlanda ha vist una caiguda més gran entre els països de l’eurozona. A l’eurozona els ULC s’han incrementat de fet en un 6,5%. Això vol dir que Espanya ha recuperat una gran part de la competitivitat en preus que va perdre la dècada abans de la crisi: entre el 2001 i el 2011, els ULC a Espanya van créixer només un 2% contra un increment promig del 19,7% a la zona euro.
• 8.   El diferencial d’inflació per béns amb la zona euro ha estat favorable a Espanya des del 2007 (per 0,5 punts percentuals en promig anual). El diferencial d’inflació de serveis ho ha estat des de mitjans del 2009 (per 0,2 pp).
• 9.   Des del 2001, els costos laborals unitaris reals a Espanya han caigut gairebé un 10%, la caiguda més gran dels països de la zona euro, i aquesta tendència s’ha accelerat en els darrers trimestres. A la zona euro els ULC s’han mantingut pràcticament iguals en promig, mentre que a Alemanya han caigut un 3,5%. A Irlanda han crescut un 12,3%

Des del 2008 alguns dels països perifèrics de la zona euro, especialment Espanya i Irlanda, han recuperat un bon grau de competitivitat que havien perdut la dècada abans de la crisi. Siguin quins siguin els indicadors emprats, tots ells apunten a millores en productivitat, baixada dels costos laborals i gran millora de les exportacions. De fet, després d’una dècada de competitivitat de preus estancada, Espanya supera als altres països de la zona euro. Fins i tot en un dels punts més febles d’Espanya a l’hora de recuperar la competitivitat en relació a la resta d’Europa, l’evolució dels salaris, ha començat a mostrar signes encoratjadors. El creixement de la productivitat a Espanya ha estat superant el creixement dels salaris des de finals del 2009. De fet, els salaris han restat pràcticament constants els darrers dos anys. A més, la recent aprovada reforma laboral garanteix que els salaris nominals creixeran per sota la productivitats al menys en els propers anys.

Tos aquests factors són prou encoratjadors. Després d’aquestes recents tendències, les diferències en productivitat (al menys diferències amb Irlanda i Espanya) ja no són prou grans per causar distorsions en el bon funcionament de la zona euro. Òbviament, en el curt termini Espanya ha de solucionar els seus problemes en termes de consolidació fiscal, reestructuració bancària, redimensió del sector promotor i altres. Però recuperar competitivitat alleujarà el dolor a curt termini d’aquests ajustaments. Totes les dades de dalt demostren que Espanya està fent bons progressos en relació a la competitivitat, i aquesta millora pot posar Espanya no només en el camí de la recuperació, sinó també en el camí dels alts índexs de creixement sostingut que solia tenir abans de la crisi.”

Agustí Codina

Advocat i Soci d’Assessoria Codina

La importància de formalitzar correctament el cessament en el càrrec i les seves implicacions fiscals.

M’ha semblat interessant la consulta vinculant V2481-11 de la Direcció General de Tributs en la es planteja quina és la conseqüència d’haver cessat en els càrrecs d’una persona jurídica i sobre la possibilitat de que l’Administració tributària li pugui dirigir requeriments com a administrador d’aquesta persona jurídica.

Segons s’exposa en la resposta a la consulta, l’article 4.2.K) del Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs, estableix que en el cens d’obligats tributaris, i per al cas de persones jurídiques, figuraran el nom i cognoms o raó social o denominació completa i número d’identificació fiscal dels representants legals.

Igualment, els articles 9.1.2 i 3 ñ) del mateix reglament, quan regula les declaracions censals d’alta en el Cens d’Empresaris, professionals i retenidors, estableix que els que hagin de formar part d’aquest cens hauran de presentar una declaració d’alta en el mateix, que inclourà, entre d’altres les dades indicades en el paràgraf anterior.

En el mateix sentit, els articles 10.1 i 2.b) del mateix reglament, en regular la declaració de modificació en el cens indicat, que quan es modifiqui qualsevol de les dades recollides en la declaració censal d’alta o en qualsevol altre modificació posterior, l’obligat tributari haurà de comunicar-ho a l’Administració, mitjançant la corresponent declaració de modificació.

Per últim, l’article 110.2 i 3 del mateix Reglament, estableix que per les persones jurídiques hauran d’actuar les persones a qui correspongui la representació en el moment de l’actuació administrativa, i que els que van tenir aquesta representació quan es van meritar o s’havien de complir les corresponents obligacions o deures, hauran de comparèixer a requeriment de l’Administració tributària, en el seu propi nom i sense vincular a la persona jurídica o entitat. En l’apartat 3 es preveu que el legal representant haurà d’acreditar la seva condició davant l’administració tributària, però que es podran considerar els representants aquelles persones que consten inscrites com a tals en els corresponents registres públics.

Amb tots els antecedents exposats, la Direcció General de Tributs conclou que existeix el deure de les persones jurídiques de comunicar a l’Administració Tributària les variacions que es produeixin respectes els seus representants legals, perquè en cas contrari, aquesta administració podrà considerar com a representant legal els que als efectes els hi constin.

Arribats a aquest punts ens podem plantejar si quan es produeix un canvi d’administradors de qualsevol societat, s’hauria de comunicar aquest canvi a l’Administració Tributària, independentment de la seva obligatòria inscripció en el Registre Mercantil corresponent. Doncs sí, qualsevol canvi en els representants legals d’una societat mercantil s’haurien de notificar a l’administració tributària mitjançant la corresponent declaració censal, i no només a efectes de complir amb el que disposa la normativa d’aplicació sinó també a efectes d’evitar situacions com les que es plantegen en aquesta consulta quan una persona ha deixat de ser representant legal d’una societat.

En la mateixa consulta, també es planteja la possibilitat de què tot i haver cessat com a representant legal de la societat, l’Administració Tributària pugui sancionar a la persona requerida en cas de no atendre el requeriment.

Doncs bé, segons l’article 179.1 de la Llei General Tributària, preveu la possibilitat de sancionar per fets constitutius d’una infracció tributària quan resultin responsables dels mateixos, i entre les infraccions tributàries, l’article 203.1b) de la mateixa Llei, preveu com a infracció tributària el no atendre a un requeriment degudament notificat.

Així doncs, es recomana atendre els requeriments, encara que sigui per manifestar o provar que ja no és administrador de la societat, i evitar així la imposició de la corresponent sanció.

Josep Maria Huertas