D’un temps ençà, govern, sindicats i associacions empresarials coincidien en la necessitat de reformar la legislació laboral. La gravetat de la crisi econòmica que ha portat a l’estat a un índex d’atur del 22,85%, la forta caiguda del nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social que han passat de 19,5 milions el juliol de 2007 als actuals 17 milions el mes de gener de 2012, conseqüència de la destrucció de 2,5 milions de llocs de treball, aconsellaven prendre mesures destinades a una gestió més eficaç de les relacions laborals que facilitessin la creació de llocs de treball. Vora dos anys de negociacions entre sindicats i patronals no han estat suficients per a poder consensuar una reforma del mercat de treball i, en tot cas, han perdut l’oportunitat de poder negociar plegats unes reformes que, d’una manera o altre, havien d’arribar.

Finalment, dissabte 10 de febrer de 2012, el govern publicava el RDL 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. Pendents en aquests moments del recurs d’inconstitucionalitat que, sembla ser, interposaran els sindicats i sense entrar a valorar la idoneïtat de les reformes decretades, citaré a continuació els titulars de les referides novetats:

• Les ETT podran actuar com agències privades de col·locació.

• L’edat màxima del contracte de formació i aprenentatge passa de 25 a 30 anys.

• Creació d’un compte identificatiu de la formació rebuda pel treballador.

• Nou contracte de treball per a PYMES amb menys de 50 treballadors.

• A partir del 31 de gener de 2012 es torna a prohibir l’encadenament dels contractes temporals.

• Nou impuls al contracte a temps parcial i regulació del teletreball.

• Modificacions de les mobilitats funcionals i geogràfiques.

• Eliminació autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius (ERO).

• Facilitat per a desvincular-se del Convenis Col·lectius.

• Concreció causes acomiadament objectiu.

• Reducció de la indemnització per acomiadament improcedent a 33 dies per any amb un màxim de 24 mensualitats, així com la supressió dels anomenats “salaris de tràmit”.

Per a més informació us remeto a la nostra web en la qual, dins l’apartat de Notícies/Laboral, hi trobareu una circular de la referida reforma laboral.

Francesc Romeu

El Wall Street Journal va fer un tour per a descobrir els millors “pitch” de start-ups d’Europa. D’entre les que es van presentar a Barcelona 6 van ser escollides (aquí en podeu llegir l’article i veure el vídeo amb les “pitch”), entre elles Change Your Flight (amics i clients d’ElGiroscopi de l’Assessoria Codina, el nostre departament d’estratègia).

Iñaki Úriz (Pamplona, 34 anys) i José Luis Vilar (Barcelona, 30 anys) són dos amics que estaven l’hivern de l’any 2009 gaudint d’un cafè a la ciutat de París. A la reunió al café hi estaven citats cinc amics però van quedar-se ells dos sols degut a que els altres tres, provinents d’Anglaterra i Noruega, havien hagut de cancel·lar els plans a darrera hora per qüestions de feina. Donada la situació, l’Iñaki i en José Luis es posaren a discutir sobre si hi havia alguna manera de recuperar l’import del bitllet que no havien pogut utilitzar els seus amics.

Així va nèixer Change Your Flight, una start-up dedicada a facilitar que el passatger recuperi els seus diners en cas que per un motiu o altre, no pugui agafar un avió. “No voles, no pagues“, així es titula la notícia que va publicar La Vanguardia la passada setmana.

Change Your Flight comença la seva activitat el passat desembre de l’any 2011, fent de mitjancer entre la companyia aèria i el passatger que ha perdut l’avió. “Nosaltres recuperem una part de les tarifes i les taxes del bitllet” explica Vilar.

La idea de Change Your Flight és pionera i única al món. L’empresa conta amb cinc treballadors i sis col·laboradors, amb seu al districte 22@ de Barcelona Activa, i ja registra prop de 3 transaccions diàries havent signat un contracte amb Air One (l’aerolínia low cost d’Alitalia). Aquesta setmana a més sortegen uns bitllets d’ació per a una escapada romàntica a Venècia, no us ho perdeu!

Per a veure millor el funcionament de Change Your Flight ens deixen aquest vídeo on s’explica de manera senzilla i planera el servei que ofereixen:

Change Your Flight_La Vanguardia 1feb2012

Segons publicava ahir el Financial Times, el passat octubre Lord Simon Wolfson, director de Next, va oferir un premi de 250.000 lliures esterlines als economistes que presentessin el millor pla per gestionar una sortida ordenada d’un o més membres de la Unió Monetària Europea. No sé sap qui és el guanyador i ja no es poden presentar més propostes.

Un dels participants ha donat a conèixer la seva proposta. Aquest senyor es diu Jonathan Tepper i és editor en cap de Variant Perception.

Amb l’advertiment de que això no és res més que una proposta d’un economista i que no té cap aval governamental ni institucional, reproduïm algunes de les idees suggerides pel Sr. Tepper perquè pensem que poden donar algunes pistes del que podria passar si algun país membre sortís de l’euro:

Traduïm de l’anglès:

“El trencament de l’euro: recomanacions basades en precedents històrics.

(..) Aquestes recomanacions estan basades en casos històrics de sortides de divisa i també en l’experiència de devaluacions fetes en països emergents.

Recomanem que qualsevol país que surti de l’euro prengui les següents mesures:

1. Convocar una sessió especial del parlament un dissabte, aprovant una Llei que reguli tots els detalls particulars de la sortida: segellament de la moneda, desmonetització dels bitllets vells, controls de capital, redenominació dels deutes, etc. Aquestes noves mesures quedaran vigents el cap de setmana.

2. Crear una nova moneda (idealment anomenada igual que la moneda d’abans de l’euro), que es convertiria en moneda de curs legal, i tots els diners, dipòsits i deutes dins de les fronteres del país es redenominarien en la nova divisa. Això es podria fer, per exemple, a un canvi d’1 a 1, per exemple, 1 euro = 1 nou dracma. Tots els deutes o dipòsits que la gent del país tingui fora de les fronteres no estarien sotmesos a aquesta Llei.

3. Fer del Banc Central del país l’únic responsable -com abans de la introducció de l’euro- de tota la política monetària, sistema de pagaments, gestió de reserves, etc.

4. Imposar controls de capitals immediatament durant el cap de setmana. Es prohibiria que es fessin transferències electròniques de vells euros des del país a comptes en euros fora del país. Els controls de capitals evitarien que els vells euros que no estiguessin segellats com dracmes, pessetes, escuts o lires, marxessin del país i es dipositessin en qualsevol altre lloc.

5. Es declararien unes vacances per als bancs (tancament dels bancs) d’un dia o dos per permetre als bancs segellar tots els seus bitllets, prohibir retirades d’euros dels bancs i permetre als bancs fer tots els canvis que siguin necessaris en els seus sistemes de pagament electrònic.

6. Instituir una operació massiva immediata per segellar amb tinta o mitjançant enganxar-hi segells, els bitllets d’euros existents. S’haurien d’organitzar oficines de canvi, especialment encarregades en aquesta feina, i que s’haurien d’instal·lar per tot el país.

7. S’haurien d’imprimir nous bitllets, el més ràpid possible, per tal de canviar-los pels vells. Un cop s’hagin imprès i canviat prous bitllets nous, els bitllets vells segellats deixarien de tenir valor legal i quedarien desmonetaritzats.

8. Es permetria que la nova divisa es canviés lliurament en els mercats de canvi estrangers i per tant flotaria. Això contribuiria a la devaluació i que es guanyés la competitivitat perduda. Això podria conduir a una gran devaluació, però la devaluació en si ajudaria a donar un fort estímul a l’economia fent-la competitiva.

9. S’haurien d’instituir uns processos de fallida (concursos de creditors) més ràpids i s’haurien de destinar més recursos als tribunals especialitzats en fallides per poder fer front a l’augment de fallides que inevitablement seguirien qualsevol sortida de la divisa.

10. Començar negociacions per reestructurar i reprogramar el deute sobirà subjecte a una negociació col·lectiva amb el Fons Monetari Internacional i el Club de París.

11. Avisar al Banc Central Europeu i als Bancs Centrals del món perquè posin en marxa xarxes de seguretat de liquiditat.

12. Començar negociacions amb el Banc Central Europeu per tal de determinar com s’haurien de tractar els actius i les obligacions. La millor solució és, segurament, deixar de pagar i reduir les obligacions existents totalment o en part.

13. Instituir reformes del mercat de treball per tal de fer-lo més flexible i separar els salaris de la inflació i lligar-los a la productivitat. La inflació serà una conseqüència inevitable de la devaluació. Per tal d’evitar unes taxes d’inflació altes de forma continuada, el país hauria d’acompanyar la devaluació amb reformes estructurals a llarg termini.

Les mesures que s’han explicat no són exhaustives i s’haurien de considerar simplement el nombre mínim de mesures que els països haurien de prendre per gestionar la transició”.

Com hem dit al principi, això no és res més que un exercici teòric presentat a un concurs organitzat per un senyor anglès que és, segurament, un euro-escèptic. Però donat que en el debat econòmic actual, al menys a nivell de carrer, ja s’ha posat sobre la taula la sortida de l’euro i el retorn a la pesseta, és bo veure mitjançant aquestes “propostes pràctiques” el caos que suposaria aquesta sortida. Malgrat que pugui ser temptador somniar amb la possibilitat de recuperar la sobirania monetària i devaluar i estalviar-nos els ajustos que estem patint, s’entén perfectament que els governants estiguin fent tot el possible per salvar l’euro.

Agustí Codina

Advocat i Soci d’Assessoria Codina

Des de l’Assessoria Codina volem divulgar els nous projectes empresarials que sorgeixen de mans dels emprenedors. Com a clar exemple us adjuntem l’entrevista a Sergi Baster, un dels creadors de Puntcentric, que el Diari de Girona va publicar ahir.  Com veureu, anar de compres és més fàcil que mai!

 Sergi Baster – notícia Diari Girona 31gen12