A continuació us fem un recull dels errors més habituals que conté l’esborrany de renda i que s’haurien de revisar per acabar fent realment les paus amb hisenda… si és que es pot:

• 1. La manca de desgravació amb motiu de pagament de quotes sindicals i quotes a col·legis professionals (advocats, enginyers, arquitectes…). A data d’avui, i tenint en compte la situació de crisi, també és important recordar que són deduïbles les despeses per defensa jurídica del treballador.
•  
• 2. Compte amb les pensions compensatòries rebudes del cònjuge, doncs no consten a l’esborrany i poden ser motiu de posteriors comprovacions fiscals per part d’hisenda.
•  
• 3. Errors en les imputacions de les aportacions al pla de pensions.
•  
• 4. Són molt comuns els errors en les referències cadastrals i titularitats dels immobles. És important recalcar que a vegades els garatges, trasters, o inclús el propi habitatge no consta a la base de dades com habitual. En aquests casos aquesta situació perjudica fiscalment.
•  
• 5. En cas de defunció del declarant, és important tenir en compte que la devolució no la faran al compte corrent del difunt, essent necessària certa documentació addicional per poder rebre la quantia.
•  
• 6. Error en l’estat civil. Aquesta situació pot provocar que manquin deduccions per exemple amb motiu de la viduïtat sobrevinguda, o que no es tinguin en compte els càlculs individuals o conjunts.
•  
• 7. Manca de desgravació amb motiu de pagament de pensions per aliments als fills o a l’excònjuge.
•  
• 8. La desgravació per adquisició d’habitatge en moltes ocasions no està contemplada o està contemplada incorrectament. Sobretot per al cas d’existència de préstecs familiars per a l’adquisició, manca d’informació de les primes pagades per les assegurances de vida o d’incendis vinculades a la hipoteca, retribucions en espècie d’empleats bancaris, despeses d’adquisició inicials, percentatges incrementats en el cas de préstecs per compres anteriors a 2006.
•  
• 9. Manca d’aplicació de la deducció per millores efectuades a l’habitatge.
•  
• 10. Manca de deducció amb motiu del pagament de la hipoteca de l’habitatge habitual de l’excónjuge i fills. En el cas dels matrimonis separats, el cònjuge que abandona l’habitatge, encara que ja no hi visqui, pot deduir-se la part proporcional de la hipoteca pagada.
•  
• 11. Manca d’aplicació de la deducció amb motiu de donacions deduïbles. En moltes ocasions no solen aparèixer en l’esborrany si l’entitat no ha informat de la donació a hisenda.
•  
• 12. Error en les deduccions autonòmiques: lloguer, viduïtat, naixement de fill, adquisició d’accions.
•  
• 13. En últim lloc, el xec bebè o la deducció per maternitat no efectuada de forma anticipada o desajustaments al respecte.

En definitiva i com podeu comprovar, l’error sol ser normalment a favor de l’estat. Casualitats de la vida…

Oscar Masó

El Consell de Ministres ha donat a conèixer la seva voluntat de modificar la deducció a l’IRPF en concepte de millora de l’habitatge quan tot just fa un any que es va aprovar i encara no ha estat possible la seva aplicació pràctica. El motiu és segurament l’escassa eficàcia que ha tingut. Era una mesura que no empenyia a res. En fi, que si es feien obres a casa era per molts motius, entre els quals no destacava el fiscal.

Aquesta deducció era d’aplicació a les obres realitzades en l’habitatge o en l’edifici en la qual aquest es trobava (obres de la comunitat) fins a 31 de desembre de 2012, sempre que tingués per objecte la millora de l’eficiència energètica, la higiene, salut i protecció del medi ambient, la utilització d’energies renovables, la seguretat i l’estanqueïtat, i en particular la substitució de les instal·lacions d’electricitat, aigua, gas o altres subministraments, o afavorien l’accessibilitat a l’edifici o els habitatges, així com per les obres d’instal·lació d’infraestructures de telecomunicació que permetessin l’accés a Internet i a serveis de televisió digital en l’habitatge del contribuent.

La suma d’obstacles existents eren:

   • Que el contribuent no podia cobrar més de 33.007,20€, doncs en aquest cas la deducció tendia a desaparèixer.

   • Que les obres amb dret a deducció ho eren per import màxim de 4.000,00€.

  • Que la deducció era del 10%, per tant, només l’IVA de la factura ja n’eliminava els seus efectes beneficiosos.

  • Que només es permetia respecte l’habitatge habitual, si l’immoble estava llogat o era segona residència no era d’aplicació.

A partir d’ara la situació podria passar a ser la següent:

   • El tipus de deducció passaria del 10 per 100 al 20 per 100, per tant s’ampliaria la quantia màxima deduïble i el límit de renda per a beneficiar-se de la deducció.

   • S’estén la deducció a obres en habitatges distints de l’habitual, incloses les posades en lloguer.

   • S’estableix que els contribuents amb una base imposable igual o inferior a 53.007,20 euros podran beneficiar-se en la seva totalitat de la deducció, rebaixant-se aquesta progressivament fins a quedar a zero per als contribuents amb una base imposable superior a 71.007,20 euros.

  • La reforma eleva, així mateix, el límit màxim de base de deducció anual, que passa de 4.000 euros a 6.750 euros. Això significa que la deducció anual màxima de la qual es pot beneficiar un contribuent serà de 1.350 euros (el 20% de 6.750 euros), el que permet equiparar el límit d’aquesta deducció amb l’existent per inversió en habitatge.

   • A més, s’augmenta el límit plurianual màxim deduïble, que passa de dotze mil euros a vint mil euros.

Les limitacions a tenir en compte i que es mantenen són:

   • Pel què fa a les temporals, el límit se segueix marcant a 31 de desembre de 2012. Per tant, les quantitats satisfetes amb posterioritat a aquella data no generaran benefici fiscal.

   • L’ exclusió de les obres fetes en garatges, jardins, parcs, piscines, elements esportius i anàlegs.

   • S’exigirà factura detallada amb tots els requisits legals, incloent el desglossament de l’IVA, (en molts dels casos serà l’IVA reduït del 8 per 100 aplicable a les obres de renovació i reparació d’habitatges).

   • Només s’admetran pagaments en targeta de crèdit o dèbit, mitjançant transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en compte en entitat de crèdit. No s’accepten els pagaments en metàl·lic.

En definitiva, un lífting legislatiu que servirà perquè més contribuents puguin deduir a la seva declaració de renda algun concepte més dels què habitualment operaven, sense perjudici que està lluny del seu objectiu real, potenciar la construcció i la creació de llocs de treball.

Més informació| Consell de Ministres

Oscar Masó

La cadena hotelera Med Playa va ser notícia el passat dissabte 9 d’abril al Diari de Girona per la incorporació de dos nous establiments, sumant així 15 hotels al seu ventall d’oferta hotelera.

Us adjuntem l’enllaç de la notícia per llegir-la en detall.

Med Playa_Diari de Girona

Podem definir les aportacions de socis, com aquelles aportacions, dineràries o no dineràries, fetes pels socis d’una societat sense rebre cap contraprestació.

El Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat, en la seva part cinquena (Definicions i relacions comptables) conté una definició del que són aportacions de socis, quan descriu el contingut del compte “118. Aportacions de socis o propietaris”, indicant que són els elements patrimonials lliurats pels socis o propietaris de l’empresa quan actuïn com a tals, en virtut d’operacions no descrites en altres comptes, és a dir, sempre que no constitueixin contraprestació pel lliurament de béns o la prestació de serveis realitzats per l’empresa, ni tinguin la naturalesa de passiu. En particular, inclou les quantitats lliurades pels socis o propietaris per a compensació de pèrdues.

Un dels primers dubtes que es plantegen és si tenen la consideració d’ingrés per la societat, però aquest primer dubte sembla que queda respost d’acord amb el que preveu l’article 36.2 del Codi de Comerç, que defineix com ingrés els increments de patrimoni net durant l’exercici, ja sigui en forma d’entrades o augments en el valor dels actius, o de disminució dels passius, sempre que no tinguin el seu origen en aportacions dels socis o propietaris.

Així mateix, segons el Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre, en la seva Norma de Valoració i Registre “18. Subvencions, donacions i llegats rebuts”, considera que les aportacions de socis no reintegrables, no tenen la qualificació d’ingressos, sinó de fons propis. En conseqüència, si no tenen la consideració d’ingrés, i en la mesura que la Llei de l’Impost sobre Societats no estableix cap precepte particular al respecte, no es generaria cap renda a efectes de determinar la base imposable de l’Impost sobre Societats.

Pel que fa a la imposició indirecta, segons la redacció actual de l’article 19.1.2. del Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (TRLITPAJD), es consideren com a operacions societàries subjectes a aquest impost, en la modalitat d’operacions societàries, les aportacions de socis que no suposin un augment de capital social, pel que es consideraria que qualsevol aportació de socis estaria subjecte. Aquesta situació però, canvia a partir del 3 de desembre de 2010, data en que va entrar en vigor el Reial Decret Llei 13/2010, de 3 de desembre, que modifica l’article 45.I.B).11. d’aquesta Llei, establint que aquestes aportacions de socis seran exemptes.

Doncs bé, feta aquesta petita introducció, anem a exposar els fets que poden donar peu a una nova consideració del que són les aportacions de socis.

Ens trobem amb una oficina liquidadora que ha considerat que en el cas de la dissolució i simultània liquidació d’una societat, acordada abans del dia 13 de desembre de 2010, que en el seu passiu corrent reflectia uns crèdits dels socis contra la societat, el fet d’assumir per part dels propis socis aquest deute, fet que comportaria l’extinció del deute per confusió de drets, és el mateix que una aportació de socis per compensar pèrdues, i per tant s’ha practicat la corresponent liquidació en concepte d’aportació de socis, essent la base imposable l’import del crèdits i el tipus impositiu l’1%.

L’argumentació dona per suposat que aquests crèdits s’han destinat a compensar pèrdues i es remet a l’article 19.1.2. del TRLITPAJD, en la seva redacció anterior, que no actual, és a dir, prèvia a la Llei 4/2008, de 23 de desembre, que contemplava com a operacions gravades les aportacions de socis per compensar pèrdues, i com que el subjecte passiu és la societat, si els socis no disposen de suficient quota de liquidació, considera responsable subsidiari al liquidador per aplicació de l’article 43.1.c) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

Ens sobta l’aplicació d’aquest criteri quan formalment això no està comptabilitzat en el compte (118), que és l’específic per a les aportacions de socis, i que és el compte que el Pla General Comptable estableix per aquest tipus d’aportacions segons indica en les parts quarta (quadre de comptes) i cinquena (definicions i relacions comptables), i que forma part dels Fons propis de la societat i no del passiu corrent com era el cas.

Així mateix, tampoc hi ha un acord específic de la societat en què es digui que aquests crèdits es destinen a compensar pèrdues, sinó que aquesta és la interpretació que l’oficina liquidadora ha seguit per considerar l’assumpció de la pèrdua dels crèdits com una aportació de socis per compensar pèrdues.

A partir d’aquí plantegem una sèrie de qüestions:

No s’hauria d’haver acordat específicament que aquest crèdit es destinava a compensar pèrdues i, en conseqüència, no hauria d’estar reflectit al compte 118 dintre dels fons propis de la societat, per considerar que és una aportació de socis per compensar pèrdues?

Si de la definició de les aportacions de socis que fa el Pla General de Comptabilitat, queda clar que no seran aportacions de socis les que tinguin naturalesa de passiu, per què si està comptabilitzat com un passiu, es considera aquest passiu com una aportació de socis, la qual hauria d’estar comptabilitzada dintre dels Fons Propis?

Si és requisit indispensable per satisfer la quota de liquidació, el previ pagament als creditors o garantir els seus crèdits, segons disposa l’article 391 de la Llei de Societats de Capital, s’ha de deixar la societat sense dissoldre, o a sobre d’assumir la pèrdua dels crèdits que ostenten contra la societat i de no cobrar-los, com a requisit per poder dissoldre i liquidar, s’ha de pagar?

És raonable la interpretació de l’oficina liquidadora o és fruit de la falta de concreció de la norma?

Josep Maria Huertas