Malgrat que les nostres empreses han avançat en el compliment de les normes laborals i fiscals, encara es manté un alt índex d’economia submergida. En relació a percentatges coneguts de la resta d’Europa, aquests nivells són força superiors a la mitjana de la CEE. Les dades no poden ser pitjors, segons els últims informes rebuts per l’Agència Tributaria aquests superen el llindar del 22 % del PIB.

Es tracta d’un fenomen complex on intervenen actituds amb afany de disminuir les despeses laborals incorrent en la ilegalitat. “El cumplimiento de la normativa en materia de contratación siempre ha estado bastante relajada en España”, va manifestar el Sr. Toxo en una entrevista a TVE. La situació de crisi actual ha accentuat aquesta realitat i ha obligat a reobrir el debat sobre l’economia fraudulenta. Des de l’administració ja fa temps que es treballa per a lluitar contra el frau en el món laboral.

En aquest sentit el govern vol impulsar un pla d’aflorament de l’ocupació no declarada. Les línies d’actuació que es volen incorporar fan necessària la participació dels interlocutors socials. El Pla Integral de Prevenció i correcció del frau fiscal, laboral i a la Seguretat Social aprovat pel Consell de Ministres en març de 2010, ja contemplava aquesta prioritat de consensuar amb els agents socials aquests objectius.

Com a finalitat principal, el secretari general de Comissions Obreres s’ha mostrat a favor de donar un període de gràcia a les companyies per a que declarin de manera voluntària els llocs de treball no registrats -¿.!!!.?.

Des d’aquesta perspectiva, el titular de treball, Valeriano Gómez, ha advertit de la dificultat d’acontentar la proposta dels sindicats d’incloure mesures d’amnistia per a aquest col·lectiu, però si la de facilitar durant un any i mig per pagar les quotes a la Seguretat Social d’aquests treballadors, i la de reduir les garanties per al seu ajornament.

No és fàcil acabar amb aquesta situació que provoca indubtable competència desleial sobre les companyies que compleixen amb les seves obligacions, com tampoc és fàcil utilitzar una estratègia on quedin impunes aquelles que no han jugat net en el decurs de les seves obligacions socials i fiscals i han privat als treballadors de drets bàsics com és l’atur, les prestacions socials i les seves futures pensions.

En un moment com l’actual cal promoure el procés de crear empreses i fomentar l’ocupació en l’economia social, i tant mateix es fa del tot necessari un canvi d’actitud en referència a aquest fenomen, per poder mantenir els recursos públics.

Més informació: Article a Cinco días

Rafel Garcia

Adjuntem l’Entrevista que Expansión va publicar de Ramón Castey President de CASTEY GLOBAL, SL,  en relació als principals projectes d’internacionalització de l’empresa.

Entrevista Expansión a Ramón Castey

La cadena hotelera Med Playa va ser ahir notícia al diari El Punt per la seva aposta per les noves tecnologies i Internet en el desenvolupament i gestió de RRHH dins el departament laboral de l’empresa. I és que innovar és, per norma, el camí per seguir creixent i adapatar-se als nous temps i hàbits de la societat.

Us afegim el retall del diari per tal que en pogueu conèixer els detalls.

Si veiem la moto com un vehicle que ens proporciona mobilitat, amb un baix consum de carburant i amb facilitat per aparcar, estarem parlant d’una eina de futur tota vegada que, cada vegada més, a les ciutats es prioritza la sostenibilitat, els aparcaments cada vegada són més escassos i els preus cada vegada més inabastables i el preu dels carburants no para de créixer.

Enrere queden aquells temps en que la indústria catalana de la motocicleta era capdavantera en un sector en el qual els japonesos començaven a veure-hi la possibilitat d’expandir-se de la mateixa manera que ja ho havien fet en el sector de l’electrodomèstic (Sony, Panasonic, etc).

Les Ossa (campiona del món de trial), Bultaco (encara enyoro la meva Alpina 350), Montesa (la Impala era tot disseny), Sanglas (la moto de la policia), Derbi (campiona del món amb l’Àngel Nieto), Rieju (motos i bicicletes), anaven perdent la seva preponderància a favor de les motos japoneses.

Ara que la crisi global afecta a tots els sectors i veiem com Honda ha deixat de fabricar a les nostres contrades ja fa temps, que Yamaha tanca la seva planta per anar-se’n a França, que Piaggio (propietària de Derbi) també se’n va a Itàlia, també estem veient com Bultaco, aprofitant el carisma del seu anagrama, llença una línia de material d’escriptori així com de roba, Ossa també desenvolupa una nova moto de trial amb les primeres 1.500 unitats ja venudes així com una línia de roba exclusiva (pija per entendre’ns), Rieju innova amb una moto elèctrica i darrerament es parla que la Generalitat podria adquirir Derbi per evitar la deslocalització d’una marca emblemàtica.

Estem davant d’un ressorgiment d’aquella indústria que ens feia sentir tant cofois? No oblidem que la moto és una solució als problemes de mobilitat que tenen les ciutats. Una ciutat de tamany mig com Girona, amb una xarxa viària insuficient pel nombre de vehicles que hi circulen, en la qual es prioritza el vianant davant el vehicle i amb un nombre insuficient de places d’aparcament, la moto és el vehicle ideal per a bellugar-s’hi. En l’espai reservat a un cotxe hi aparquen 4 motos, el seu consum és molt menor i la climatologia permet utilitzar-la durant 10 mesos al llarg de l’any.

Així doncs, perquè no apostem altra vegada per la moto catalana? Es revitalitzaria un sector industrial actualment bastant abandonat i el qual podria oferir forces llocs de treball. Pensem també en l’estalvi del consum de derivats del petroli dels quals no en som productors. Pensem també que dues comunitats autònomes ja han ofert a Ossa la possibilitat d’ajudes a canvi d’instal·lar-se en polígons del seu àmbit d’influència.

És en aquests moments de crisi quan s’ha d’incentivar la indústria la qual ens farà sortir més aviat d’aquesta situació. Si tenim les marques i veiem l’oportunitat de tornar a revitalitzar-les, estarem apostant pel futur de la mateixa manera que també en sortirà beneficiada tota la societat al contribuir a fomentar el mercat de treball, a estalviar combustible i a fer més sostenibles les nostres ciutats.

Ja m’imagino altra vegada damunt una Bultaco o, millor, amb una Rieju elèctrica tal i com està el preu de la gasolina !!!

Francesc Romeu

Des de l’aprovació i entrada en vigor del Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital (d’ara endavant LSC), que deroga, entre d’altres, l’anterior Llei de societats anònimes i la Llei de societats limitades, s’ha vingut produint una discordança entre la LSC i la regulació prevista en el Reglament del Registre Mercantil (d’ara endavant RRM), ja que el Reglament no s’ha modificat per recollir els canvis normatius produïts per la Llei i que afecten a aquesta norma reglamentària.

A tall d’exemple, i entre d’altres, podem citar les següents discordances:

• L’article 289 de la LSC obliga a les societats anònimes a publicar certes modificacions estatutàries en la pàgina web de la societat, o si aquesta no en té, a dos diaris de gran circulació de la província. En canvi l’article 163 del RRM només requereix la publicació en un diari de gran circulació.

• L’article 369 de la LSC obliga a les societats anònimes a publicar l’acord de dissolució en la pàgina web de la societat, o si aquesta no en té, en un diari de gran circulació de la província. En canvi l’article 247.2.1 del RRM encara obligaria a publicar el balanç de liquidació en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil i en un diari de gran circulació.

• L’article 303 de la LSC obliga a què el balanç que serveix de base a l’operació d’augment de capital d’una societat limitada, quan es fa amb càrrec a reserves, hagi d’estar verificat per un auditor de comptes. L’article 199.4 del RRM no requereix la verificació del balanç per un auditor.

 Entenem que, per una qüestió de jerarquia normativa, la Llei preval sobre el Reglament i per tant seria aquest el criteri a seguir, però no estaria pas malament que el RRM recollís aquests canvis normatius produïts en la LSC, evitant així qualsevol dubte d’interpretació quan es posen en la relació les dues normes.

Però la situació encara es complica més quan parlem de la Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils (d’ara endavant LME) i la posem en relació al RRM, ja què la LME preveu noves operacions de modificació estructural, com poden ser nous supòsits de transformació societària, nous supòsits específics de fusió, la segregació, com a modalitat de l’escissió, que no estan previstos en el RRM, el que dona peu a moltes possibles interpretacions de la LME i per tant qualsevol operació quedarà subjecte al criteri del Registrador Mercantil que hagi de qualificar el document que recull l’operació en qüestió, provocant de nou una situació de gran incertesa.

Per si la cosa no fou prou complicada el govern ja ha redactat un avantprojecte de reforma de la LSC, que encara introduirà més canvis, pel que és d’esperar que el RRM no es reformi fins que aquesta reforma entri en vigor.

Algunes de les modificacions introduïdes per la LSC han sigut positives en el sentit que han vingut a aclarir situacions generadores de conflicte, o fins i tot, eliminar algunes obligacions formals excessives, però tot i així encara queden molts punts foscos que esperem que siguin objecte de modificació amb les noves modificacions previstes, i que juntament amb una reforma del RRM, ajudin a crear una situació en què l’abast de la norma sigui més concret i determinat evitant qualsevol dubte d’interpretació.

Josep Maria Huertas

En una anterior col·laboració en aquest mateix blog, tot parlant de la vaga que els controladors aeris varen portar a terme el passat pont de la Constitució i que es va allargar durant tot el període de vacances de Nadal, definíem les condicions necessàries per a què una vaga sigui considerada legal. En aquell cas, la manca de convocatòria de la mateixa, afegida al gran nombre de baixes de malaltia aportades per justificar les absències, va ser considerada pel propi Govern com a abandonament injustificat del lloc de treball per la qual cosa va procedir a militaritzar el referit cos de controladors aeris i garantint, amb aquesta mesura, la lliure circulació de viatgers en dates tant assenyalades.

Aquesta vegada, el que ens porta a tornar a parlar del ús al dret de vaga, és la convocatòria efectuada pels sindicats d’Aena, CCOO, UGT i USO, de 22 dies de vaga que coincidirien amb les vacances de Setmana Santa, el pont de l’1 de maig, el pont de Sant Joan i l’operació sortida i tornada del període de vacances a primers i finals dels mesos de juliol i agost. La causa al·legada és l’anunciada privatització d’Aena la qual rebutgen els sindicats amb l’intenció de mantenir els 12.500 llocs de treball de la referida empresa pública.

Amb una causa i amb una convocatòria fefaentment notificades dins el preavís legalment establert, els Sindicats d’Aena ja han complert amb els requisits per a què la mateixa sigui legal. Què és doncs el que fa que sigui portada de la majoria de diaris? Probablement la seva exigència de mantenir els llocs de treball davant l’anunciada privatització, garantia que la resta de treballadors del sector privat no posseeixen, afegit a la desorbitada xifra d’aturats del mercat de treball propera als cinc milions de treballadors i que són una conseqüència de l’actual situació de crisi, qüestionen, no la legalitat aquesta vegada, però si l’ètica i la idoneïtat de la mateixa al incidir negativament en un sector, com és el turisme, que sempre ha estat capdavanter en l’economia d’aquest país.

Francesc Romeu

La pregunta setmanal que planteja Assessoria Codina referent a l’adaptació de la jornada laboral del nostre país a la d’alguns dels nostres camarades comunitaris no hauria de caure en sac foradat.

L’adaptació de la jornada a la que fem referència consisteix en reduir a una hora el temps dedicat a menjar al migdia i avançar la hora d’entrada a la feina al matí, a les 8.00 aproximadament. Amb aquesta fórmula, la hora de sortida de la feina rondaria les 17.00 hores, i el temps dedicat a l’oci, tant del treballador com de l’empresari s’incrementa de forma exponencial.

Molts estudis demostren que un horari de treball concentrat augmenta la productivitat, optimitza les relacions entre els treballadors, alhora que concilia millor la vida familiar i laboral.

Alguna de les empreses que darrerament ha adaptat aquest horari a la seva plantilla és Iberdrola; ja han informat de les seves virtuts, entre les quals hi ha, a part de les anteriorment informades, el fet que s’eviten les hores mortes corresponents als llargs dinars i les corresponents a l’anada i tornada del treball. No hem d’oblidar que a data d’avui i en l’àmbit privat només algunes entitats bancàries i caixes d’estalvi (em feia gràcia fer servir un mot que aviat serà història) gaudeixen d’un horari similar al que plantegem.

L’empresariat sembla coincidir que el condicionant més important per fer un pas en aquest sentit és la por a perdre clients, però també és cert que han afirmat que aquesta por perdria significació si els clients, alhora, s’adaptessin a aquest horari.

Com que un moviment així s’ha de fer de forma conjunta, i ningú sembla voler fer el primer pas tot i voler-ne les conseqüències, animo a les autoritats a que aprovin sense contemplacions una mesura en aquesta direcció (presa amb nocturnitat i traïdoria com la llei antitabac, la limitació de velocitat a 110 Km/ hora, i la jubilació postmortem) de forma que sigui d’implantació pràcticament obligatòria a tots els sectors, i més endavant (com és costum al nostre país) ja arreglarem els desperfectes ocasionats amb motiu d’hàbits adquirits al llarg de la nostra història o aspectes culturals que puguin col·lisionar amb una mesura com aquesta.

De fet, si països punters de la Unió Europea es beneficien d’una situació com aquesta i el País Basc també ha iniciat un pla pilot per comprovar-ne els seus efectes beneficiosos, perquè els catalans hem de deixar passar una oportunitat similar… que segur que no és errada atenent a la identitat dels seus promotors?

Oscar Masó

Us adjuntem un article publicat avui al Diari de Girona com exemple d’emprenedoria Gironina.

Castey Entra Als EUA i Busca Obrir Mercat a La Xina – Diari de Girona