Avui llegint la típica premsa… víctima sense voler-ho de la ressaca del dia després de la loteria, m’ha vingut al cap una idea per tal d’aconseguir el millor rendiment a uns estalvis (entenent millor en termes de seguretat i legalitat).

Tots som conscients que quan una administració de loteria lliura algun dels premis grossos, els empleats de Bancs i Caixes s’acosten per la zona amb la finalitat de captar diner fresc.

Doncs bé, quina millor manera de passar el dia 22 de desembre que traslladant-nos físicament a la localitat d’una d’aquestes afortunades administracions i, a part de beure cava i ballar el “tractor amarillo” amb gent transitòriament despreocupada i feliç que s’abraçarien fins i tot a Cactus, simular que som un dels afortunats!!!

Els ingredients per un bon rendiment són, per tant:

a) Uns estalvis coherents amb el premi obtingut (Pensem que si els nostres estalvis no són molt elevats aquesta pràctica segurament s’haurà de dur a terme en un bar o una associació i fruit d’una hipotètica participació)

b) Una història creïble: Que havíem passat per allà quan estàvem de vacances i havíem comprat un dècim per allò de que no fos cas que …

c) Una mínima capacitat d’interpretació.

d) Un interlocutor: necessàriament empleat de banca.

L’entitat ens oferirà, sense pràcticament negociar, un dipòsit al 4% o 4,75%.

D’aquesta manera no cal adquirir bons de la Generalitat catalana o valenciana, ni cometre delictes blanquejant diners de tercers…

Oscar Masó

La societat canvia. I amb ella els seus hàbits, costums i preferències. L’Assessoria Codina que evoluciona amb els temps ha apostat per canviar el seu regal tradicional de Nadal.

Aquest any l’obsequi és una llibreta d’anotacions estil Moleskine. Més moderna i útil que l’agenda convencional que acostumàvem a regalar, però igualment elegant i funcional. Creiem que davant les noves tecnologies i les aplicacions tan completes que aquestes ofereixen en temes d’organització i emmagatzematge de tasques i reunions, així com l’accessibilitat immediata a través de mòbils, ordinadors portàtils i altres dispositius… pot ser més útil i manejable una llibreta per prendre notes, per portar sempre a sobre i per acompanyar a les persones en moments professionals del dia a dia. Malgrat les agendes ja són digitals, encara som molts que prenem notes de puny i lletra.

Aquesta llibreta, que s’ha enviat a tots els nostres amics, clients i companys és símbol d’agraïment a l’amistat i confiança generada després de tants anys de treball, esforç i il·lusió. Un fet que vol mantenir viva la relació que fa que el treball conjunt, entre entitats, empreses i sobretot, entre persones, no pari de créixer.

Desitgem, doncs, entrar junts a aquest nou any, compartint projectes, moments i aconseguint nous èxits professionals i personals.

Bones Festes!

A partir de gener de 2011 l’Agència Tributària, entre altres mesures, sembla que començarà a reclamar a les companyies elèctriques la identitat dels qui paguen el rebut de la llum d’un determinat immoble. Tenen entès que hi ha molts casos que no coincideix el titular del contracte de la llum amb qui realment paga la factura.

No és que la seva intenció sigui posar les coses al seu lloc i eliminar d’una vegada els aprofitats, dits col·loquialment “gorrons”… no. Més aviat el què es vol és aprofitar la ocasió per detectar tota aquella bossa de frau fiscal que es dóna respecte els arrendaments d’immobles (pisos o locals).

En definitiva, que si la persona o empresa que paga la llum no és la mateixa que ostenta la propietat… és que alguna cosa passa.

Ja a finals de 2006 es va legislar al respecte, però llavors les arques públiques suposo que eren prou fastuoses i no era necessari prendre mesures d’aquest tipus… o potser van decidir esperar uns anyets (concretament quatre) per tal que en cas de trobar algun infractor… se li puguin liquidar quantes més anualitats millor. És una qüestió d’eficàcia.

Personalment us puc dir que vaig estar vivint fins fa dos anys en un habitatge en propietat i el contracte de la llum anava a nom d’una persona que havia mort als anys 80 (mai es va fer el canvi de nom)… a veure si rebrà un requeriment i la re-mataran.

Notícia | Hacienda vigilará los recibos de la luz y las tarjetas de crédito por el fraude inmobiliario.

Més informació | Llei 36/2006, de 29 de novembre, de mesures per a la prevenció del frau fiscal.

Oscar Masó

L’atzar pot dur-nos a situacions que afecten al llarg de les nostres vides davant determinades circumstàncies imprevistes. Malgrat no es coneixen ni se sap quan podran originar-se, l’existència dels riscos no la podem evitar. Sovint provoquen una gran pèrdua econòmica i la conseqüent reparació dels danys originats.

Davant la materialització de fets inesperats com l’incendi de la nostra llar, l’enfonsament d’una nau, el robatori de mercaderies o la malaltia d’un autònom entre altres, la nostra societat ha creat l’ ASSEGURANÇA com una eina eficaç per a resoldre aquestes situacions incontrolades i intentar donar solució als problemes que se’n deriven.

L’assegurança és una garantia de seguretat que es contracta per protegir-nos i alhora emparar els nostres bens de les conseqüències que es deriven, oferint-nos el pagament proporcional als danys ocasionats.

Actualment es pot dir que poden ser objecte d’assegurança tots els perills incerts que calguin; sobre la vida, els bens i el patrimoni. En definitiva, l’assegurança pot cobrir qualsevol risc en base al principi d’universalitat de riscos, a excepció d’aquelles de naturalesa impossible o que siguin contraris a la llei o els derivats de conflictes armats.

Tota assegurança és de caràcter voluntari, tot i que, existeixen certs casos en que per obligació legal és requisit necessari per a realitzar una activitat determinada, com les assegurances per a conduir vehicles, les assegurances per armes de caça, o els tipus d’assegurança desenal de danys materials per a vicis i defectes de la construcció.

Les classificacions de les assegurances són múltiples encara que en termes molt generals les podem agrupar en dos; de vida i de bens:

— Assegurances de risc o de mort

— Vida

— Incendis

— Robatori (cobertures i exclusions, etc.)

— Enginyeria (assegurances de construcció, muntatge, maquinària, equips electrònics)

— Transports (terrestre, marítim i aeri)

— Automòbil (modalitats, assegurança obligatòria i voluntària)

— Responsabilitat civil

— Multirisc (cobertures, selecció de riscos, etc.)

— Assegurances d’estalvi

— Dependència

— Plans de pensions

Rafael Garcia

NOVETATS IMPOST SOBRE SOCIETATS 2010

NOU PERCENTATGE DE RETENCIO:

Nou percentatge de retenció i ingrés a compte. S’eleva al 19 per cent el percentatge de retenció i ingrés a compte de l’Impost sobre Societats aplicable amb caràcter general (Efectes des d’1 de gener de 2010).

TIPUS DE GRAVAMEN REDUÏT:

 Tipus de gravamen reduït per manteniment o creació d’ocupació (Efectes des d’1 de gener de 2009).

En los períodes impositius iniciats durant els anys 2009, 2010 i 2011 aquelles entitats que

(i) tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 5 milions d’euros i

(ii) la plantilla mitjana en els mateixos sigui inferior a 25 treballadors, podran tributar segons l’escala a continuació indicada sempre que durant els dotze mesos següents a l’inici de cada un d’aquests períodes impositius la plantilla mitjana no sigui inferior a la unitat ni tampoc a la plantilla mitjana dels dotze mesos anteriors a al període impositiu que s’iniciï l’1 de gener de 2009:

  -Per la part de la base imposable fins a 120.202,41 euros: 20 per cent.

  -Per la part de la base imposable restant: 25 per cent.

En cas que l’entitat formi part d’un grup de societats en el sentit de l’article 42 del Codi de Comerç, l’import de la xifra de negocis es referirà al conjunt d’entitats pertanyents a aquest grup.

OPERACIONS VINCULADES:

Les operacions vinculades de menys de 250.000 euros no s’hauran de documentar  en l’impost de societats. El Consell de Ministres va aprovar el 9 de juliol un Real Decret que modifica el Reglament de l’impost de societats en matèria d’operacions vinculades.

Reial decret 897/2010, de 9 de juliol, pel qual es modifica el Reglament de l’impost sobre societats, aprovat pel Reial decret 1777/2004, de 30 de juliol, en matèria de les obligacions de documentació de les operacions vinculades.

S’estableix un llindar de 250.000 euros per sota del qual no caldrà complir amb les obligacions de documentació exigides pel Reglament, amb independència de la dimensió de l’empresa i del caràcter intern o internacional de les operacions.

La norma no serà aplicable quan les operacions es facin amb persones o entitats residents a paradisos fiscals, amb persones que tributin amb el règim d’estimació objectiva o en el de transmissions de negocis, carteres, immobles o operacions amb intangibles.

INCREMENT DE SOCIETATS CONSIDERADES DE REDUÏDA DIMENSIÓ

S’estableix un nou límit de xifra de negoci (elevant-lo) per poder aplicar i acollir-se al règim especial d’entitats de reduïda dimensió, que passa a ser de 10 milions d’euros. Aquesta novetat ha estat introduïda per el RD Llei 13/2010 de 3 de desembre.

Els incentius fiscals establerts en aquest capítol també seran d’aplicació en els tres períodes impositius immediats i següents a aquell període impositiu que l’entitat o conjunt d’entitats que es refereix l’apartat anterior, arribin a la referida xifra de negocis de 10 milions d’euros.

NOVETATS IMPOST SOBRE SOCIETATS 2011

INCREMENT DE BENEFICIS SOTMESOS A TIPUS DE GRAVAMEN REDUÏT

Una altra solució adoptada ha estat l’increment de la base sobre la que s’aplica els nous tipus impositius a l’impost sobre societats de fins al 20% respecte les PIMES que tinguin menys de 25 treballadors i la seva xifra de negocis no superi els 5 milions d’euros. Aquest tipus s’aplicarà:

• Per als anys 2009 i 2010 respecte els beneficis obtinguts entre 0,00€ i 120.202,41€.

• Per al període 2011 el límit s’estableix coma novetat entre els 0,00€ i 300.000,00€.

LLIBERTAT D’AMORTITZACIÓ

Tant les societats com els empresaris o professionals persones físiques podran amortitzar lliurement les inversions en elements nous de l’immobilitzat material i les inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques, posats a disposició del subjecte passiu en 2011, 2012, 2013, 2014 i 2015. No serà necessari mantenir ni crear llocs de treball.

Amb aquesta mesura, podrem comptabilitzar com a despesa de l’exercici la totalitat de la inversió efectuada, i per tant, alleugerir la factura fiscal de 2011 i següents de forma substancial.

EXEMPCIÓ EN L’IMPOST SOBRE OPERACIONS SOCIETÀRIES

Tot i no afectar l’impost sobre societats, sí és important tenir en compte que des de data 3 de desembre de 2010 resten exemptes de l’Impost sobre Operacions Societàries (1%): “La constitució de societats, l’augment de capital, les aportacions que efectuen els socis que no suposin augment de capital i el trasllat a España de la seu de direcció efectiva o del domicili social d’una societat…

PREVISIONS IMPOST SOBRE SOCIETATS 2011

MILLORA DE LES DEDUCCIONS

El projecte de llei d’economia sostenible preveu millorar les deduccions per investigació i desenvolupament i innovació tecnològica i per al foment de les tecnologies de la informació.

El percentatge de deducció seria de 12% de les despeses del període.

També es s’informa d’una deducció del 8% per les inversions realitzades en béns de l’actiu material destinades a la protecció del medi ambient consistents en instal·lacions que evitin la contaminació atmosfèrica o acústica procedent d’instal·lacions industrials, o contra la contaminació d’aigües superficials, subterrànies o marines o per la recuperació o tractament de residus industrials propis, sempre que s’estigui complint la normativa vigent.

Oscar Masó

NOVETATS A L’IRPF 2010

DEDUCCIO PER INVERSIONS EN EMPRESES CATALANES:

El contribuent pot aplicar, en la quota íntegra de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb efecte des de l’1 de gener de 2010, una deducció del 20% de les quantitats invertides durant l’exercici en l’adquisició d’accions o participacions socials com a conseqüència d’acords de constitució de societats o d’ampliació de capital en les societats mercantils a què es refereix l’apartat 2. L’import màxim d’aquesta deducció és de 4.000 euros.

Requisits i condicions:

• La participació assolida no pot ésser superior al 40% del capital social de la societat objecte de la inversió o dels seus drets de vot.

• L’entitat en què s’ha de materialitzar la inversió ha de complir els requisits següents:

   - societat anònima, societat limitada, societat anònima laboral o societat limitada laboral.

   - Ha de tenir el domicili social i fiscal a Catalunya

   - Ha de desenvolupar una activitat econòmica

   - Comptar, com a mínim, amb una persona ocupada amb contracte laboral i a jornada completa, i donada d’alta en el règim general de la Seguretat Social

   - En el cas que la inversió s’hagi fet mitjançant una ampliació de capital, la societat mercantil ha d’haver estat constituïda en els tres anys anteriors

   – El contribuent o la contribuent pot formar part del consell d’administració de la societat en què ha materialitzat la inversió, però en cap cas no pot dur a terme funcions executives ni de direcció. Tampoc no pot mantenir una relació laboral amb l’entitat objecte de la inversió

   - escriptura pública

   - s’han de mantenir en el patrimoni del contribuent durant un període mínim de tres anys.

DEDUCCIO PER INVERSIONS AL M.A.B. A CATALUNYA:

També amb efecte des de l’1 de gener de 2010, el contribuent pot aplicar una deducció del 20% de les quantitats invertides durant l’exercici en l’adquisició d’accions com a conseqüència d’acords d’ampliació de capital subscrits per mitjà del segment d’empreses en expansió del Mercat Alternatiu Borsari aprovat per acord del Govern de l’Estat en el Consell de Ministres del 30 de desembre de 2005 i regulat per les circulars 1, 2, 3 i 4 del Mercat Alternatiu Borsari. L’import màxim d’aquesta deducció és de 10.000 euros.

Requisits i condicions:

• La participació assolida pel contribuent o la contribuent en la societat objecte de la inversió no pot ésser superior al 10% del seu capital social.

• Les accions adquirides s’han de mantenir en el patrimoni del contribuent o la contribuent durant un període de dos anys, com a mínim.

• La societat objecte de la inversió ha de tenir el domicili social i fiscal a Catalunya

MODIFICACIO DE LA DEDUCCIO 400,00€ PER RENDES DEL TREBALL:

Només aplicable per aquells contribuents amb bases imposables inferiors a 12.000,00€.

MODIFICACIO DELS TIPUS IMPOSITIUS A LES RENDES DE L’ESTALVI:

Increment dels tipus impositius a la renda de l’estalvi del 18% que existien l’any 2009 i anteriors s’ha passat al 19% per els primers 6.000,00€ de benefici i al 21% els restants.

Entre les rendes de l’estalvi s’inclouen els dividends, interessos, vendes d’accions i participacions en fons d’inversió i vendes de patrimoni (immobles, etc…).

DEDUCCIO PER INVERSIONS EN IMMOBILITZAT:

En data 3 de desembre de 2010 s’ha aprovat la possibilitat que les empreses (tant persones físiques com jurídiques) puguin amortitzar lliurement totes les inversions fetes a partir de 2011 i fins el 2015 sense que sigui necessari mantenir ni crear llocs de treball.

PREVISIONS A L’IRPF 2011

• El projecte de llei de pressupostos generals de l’estat, preveu per aquells que superin els 24.170,20€ de base imposable que ja no puguin gaudir de la deducció per les quantitats destinades a l’adquisició de l’habitatge habitual.

• Es modifica també, en aquest cas potenciant-la i equiparant-la a l’adquisició, la deducció per lloguer d’habitatge habitual, a fi d’equiparar-la a l’adquisició, però només pel què fa a l’escala estatal.

• Introducció d’una elevació dels tipus de gravamen aplicables per a les rendes superiors a 120.000 i 175.000 euros, respectivament. Per tant, i sumant-ho a l’augment aprovat fa relativament pocs dies a Catalunya, el gravamen podrà arribar a ser de fins el 49% de la renda obtinguda.

• Per als propietaris d’habitatges arrendats s’eleva la reducció del rendiment net procedent de l’arrendament que abans era del 50% al 60%. Per tant, de cada 100 euros de benefici fiscal només 40 tributaran.

• Es disminueix l’edat de l’arrendatari que possibilita al propietari de l’habitatge arrendat aplicar la bonificació del 100% dels beneficis obtinguts, passant dels 35 actuals als 30 anys.

Oscar Masó

Tot i que no és el nostre costum adjuntar escrits d’altres publicacions, ens ha semblat que aquest article de Manuel Pimentel del Diari Cinco Días és mereixador de compartir per la seva manera planera d’explicar la situació de la crisis actual.

Un cop llegit l’article, preferiria ser formiga. I tu?

De cigarras y eurohormigas – Manuel Pimentel

La veritat és que després d’un temps escrivint articles de contingut més o menys seriós, suposant que de la normativa fiscal se’n pugui extreure aquesta conclusió ja que se sotmet a més canvis d’imatge que la Belén Esteban… he pensat que seria oportú fer del suplici una nota alegre i m’he preguntat

Podrien els ni-nis controlar l’espai aeri?

Doncs molt em temo que la resposta no només seria afirmativa, sinó que els afortunats a més a més se sentirien ben pagats, sospito que útils i dubto que estressats.

Personal afectat

Conscient que la Generalitat de Catalunya volia fer contractes formatius a 5.000 ni-nis he fet quatre números i he arribat a la següent conclusió interessada:

Si a Catalunya, amb 7 milions d’habitants hi ha 5.000 potencials ni-nis amb una mínima esperança de recuperació, res m’impedeix pensar que a la resta d’Espanya, i fruit d’una senzilla regla de tres se’n puguin aconseguir (amb 47 milions d’habitants) uns 33.500.

Amb 33.500 potencials controladors enfront els 2.300 actuals (14 ni-nis podrien soplir un sol controlador) sembla que el nombre de personal està garantit.

Cost del projecte

Si tenim en compte que la massa salarial aproximada del col·lectiu de controladors és de 840.000.000,00 euros i que respecte aquesta quantia s’hi podria afegir el cost que les administracions voldrien destinar a satisfer els actuals ni-nis (només a Catalunya es parlava d’uns 20 milions d’euros, o sigui 4.000 euros/ni-ni), llavors estaríem davant un cost estimat total de 974.000.000,00 euros.

El cost del projecte euro/ni-ni anual seria d’uns 974.000.000,00. Si ho repartim entre els 33.500 ni-nis resulten 29.074,63€ per ni-ini… un salari digne.

Resultats

Amb aquesta mesura s’aconseguiria:

1) bescanviar un controlador per ni més ni menys que 14 ni-nis (prèvia formació i especialització).

2) Reduir de forma considerable el nombre de ni-nis. Restarien 2.300 nous ni-nis (antics controladors) però tots sabem que aquests estan capacitats d’exercir com a tals ja que el 3 de desembre així ho van demostrar… i amb nota no fent res.

3) Eliminar d’arrel el patiment, angoixa i estrés constant al que estan sotmesos els actuals controladors.

4) El més important… tothom podria viatjar sense temors ni sorpreses imprevistes, entre altres coses perquè és més difícil que es posin d’acord 33.500 persones per deixar de treballar que 2.300.

A la fi i al cap, si partim de la base que l’espai és infinit i la terra finita, i que a terra, sense xocar, conviuen moltes més persones de les que viatgen pel cel… res fa pensar que sigui tan difícil controlar el tràfic dels avions.

Oscar Masó

Si parlem de la darrera aturada dels controladors aeris veurem com una part interessada en el conflicte l’ha resolt decretant la militarització del control aeri i, conseqüentment, limitant aparentment a un col·lectiu determinat, el lliure exercici de la llei de vaga. Ja comencem bé em direu, però, és que és la primera vegada que es militaritza un sector després de la vaga del Metro de Barcelona l’any 1979.

El dret a la vaga està reconegut a l’article 28.2 de la Constitució i desenvolupat en el RD 17/1977. Hi tenen dret els treballadors sotmesos a una relació laboral, incloses les de caràcter especial, el personal estatutari i els funcionaris públics amb les excepcions dels membres de les forces armades, els membres de les forces de cossos de seguretat siguin de l’estat, autonòmiques o locals, els treballadors independents (autònoms i professionals) i planteja dubtes en els casos de Jutges, Magistrats i Fiscals.

Les vagues, el motiu de les quals sigui polític, són il·legals de la mateixa manera que també ho són les de solidaritat i les novatòries, és a dir, les que la seva finalitat sigui alterar el pactat en Conveni Col·lectiu o Laude.

Una vegada definit el camp en el que es mouen les dues parts, principalment empreses i treballadors, ens podríem preguntar que ha passat amb la vaga de controladors aeris dels dies 3, 4 i 5 de desembre. Tothom hi ha posat cullerada amb diferents expressions, les més comunes han estat: són uns xantatgistes i sabotejadors (govern dixit), són uns privilegiats que amb el sou que cobren esguerren les vacances als treballadors (viatgers retinguts als aeroports a punt de començar les vacances del pont) són uns insolidaris i mereixen que se’ls acomiadi (tertulians a la majoria de programes de radio i televisió).

Mai fins ara s’havia qüestionat la legalitat d’una vaga malgrat els inconvenients que patia la població. Parlo, per exemple, de les del sector del transport (públic o de mercaderies), en les quals els treballadors no podien desplaçar-se als seus llocs de treball i les empreses no podien fer arribar les seves comandes als clients que ho havien sol·licitat.

Tampoc, fins ara, s’havia tingut en compte el nivell econòmic dels vaguistes. Pensem per exemple en les vagues del sector de la recollida d’escombraries (a Girona va durar 3 setmanes) o dels metges. Si així hagués estat, els metges, al tenir un nivell econòmic superior als treballadors de la recollida d’escombraries, també se’ls hauria titllat d’elitistes?

La darrera vaga general va afectar a la majoria de sectors productius i ni la classe política ni les associacions empresarials varen apuntar la possibilitat d’acomiadar als vaguistes. Per cert, el col·lectiu de controladors no es va adherir a la vaga general i ara els dos sindicats majoritaris (UGT i CCOO) mantenen un silenci preocupant al respecte.

Que diferencia les vagues anteriors d’aquesta aturada? des del punt de vista laboral, sembla que l’únic i imprescindible incompliment per part dels representants sindicals dels controladors aeris per a convocar-la, ha estat la manca de preavís (art. 3.3 del RD 17/1977) de 5 dies naturals o de 10 dies si afecta a empreses encarregades de qualsevol classe de serveis públics.

Aquesta manca de preavís ha comportat que, d’una possible vaga s’hagi passat a un abandonament del lloc de treball, que el govern militaritzi el col·lectiu i que la fiscalia de l’estat hagi citat els controladors per haver comès un presumpte delicte de sedició i desordre públic.

Aquest error formal que distingiria una vaga d’un abandonament del lloc de treball i que ha comportat tot aquest enrenou és atribuïble als representants dels controladors o estem davant d’una nova interpretació al dret constitucional de vaga?

Com acabarà tot això? Continuarà…

Francesc Romeu

No invertiu a l’empresa fins l’any vinent. No resta tant i el benefici potencial de fer-ho és important depenent dels supòsits.

Una de les darreres mesures aprovades per el govern ha estat la possibilitat que les empreses puguin amortitzar lliurement totes les inversions fetes a partir de 2011 i fins el 2015 sense que sigui necessari mantenir ni crear llocs de treball. Aquesta mesura també serà d’aplicació a empresaris persones físiques i professionals amb certes limitacions en l’aplicació.

Amb aquesta mesura, que pretén lògicament fomentar la inversió, podem comptabilitzar com a despesa de l’exercici la totalitat de la inversió efectuada, i per tant, alleugerir la factura fiscal de 2011 de forma substancial.

Una altra solució adoptada ha estat la disminució del tipus impositiu a l’impost sobre societats fins al 20% respecte les PIMES que tinguin menys de 25 treballadors i la seva xifra de negocis no superi els 5 milions d’euros. Aquest tipus s’aplicarà:

• Per als anys 2009, 2010 i 2011 respecte els beneficis obtinguts entre 0,00€ i 120.202,41€.

• Per al període 2011 el límit s’estableix coma novetat entre els 0,00€ i 300.000,00€.

Més informació | Real decreto-ley 13/2010, de 3 de diciembre, de actuaciones en el ámbito fiscal, laboral y liberalizadoras para fomentar la inversión y la creación de empleo.

Oscar Masó