Les obligacions notarials en relació a la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme
Segurament en les darreres setmanes, si el representant legal o voluntari d’una persona jurídica (societat) ha hagut de signar alguna escriptura pública en què la societat que representa sigui atorgant, prèviament li hauran fet signar una acta notarial de manifestacions, on haurà hagut de deixar constància de qui és el titular real.
En les següents línies intentaré explicar, de forma molt succinta, quin és el motiu d’haver de signar aquest document notarial, l’objectiu i les diferents situacions amb què ens podem trobar.
Aquesta obligació ve imposada per la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, que té com a objectiu la protecció de la integritat del sistema financer i d’altres sectors d’activitat econòmica mitjançant l’establiment d’una sèrie d’obligacions de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.
Entre els subjectes obligats a col·laborar en la prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, es troben els Notaris, que tenen l’obligació d’identificar a les persones físiques o jurídiques que pretenguin establir relacions de negoci o intervenir en qualsevol operació, que es documenti en instrument públic, com per exemple una escriptura o una acta notarial. Més concretament, l’article 4 de la Llei, obliga als Notaris a obtenir informació i identificar al titular o titulars reals en tots aquells actes o negocis en els que una persona jurídica tingui la condició d’atorgant, o sense se atorgant, adquireixi algun dret. De la mateixa forma, i en les situacions en què l’atorgant sigui una persona física que no representi en cap cas a una persona jurídica, la Llei exigeix que el subjecte obligat manifesti, com a atorgant, si actua per compte propi o per compte d’un tercer, essent llavors l’atorgant aquest tercer.
En el mateix article 4 de la Llei, defineix el terme titular o titulars reals, diferenciant entre persones físiques i persones jurídiques.
En el cas de persones físiques, defineix el titular real com aquella persona física per compte de qui es pretén establir una relació de negoci o intervenir en una operació.
En el cas de persones jurídiques, defineix titular o titulars reals, com aquelles persones físiques que en darrer terme posseeixin o controlin, directament o indirectament, un percentatge superior al 25% del capital o dels drets de vot, d’una persona jurídica, o que per altres mitjans, exerceix el control, directe o indirecte, de la gestió d’una persona jurídica, exceptuant d’aquest grup les societats que cotitzin en un mercat regulat de la Unió Europea o països tercers equivalents.
Centrant-me a partir d’ara exclusivament en el cas de les persones jurídiques, cal matisar que, no serà titular real només el soci que consti en el llibre registre de socis o d’accions nominatives quan aquest sigui una persona jurídica, encara que compleixi la condició de tenir més d’un 25% del capital social, sinó que serà titular real, la persona física, que en aquesta persona jurídica sòcia, ostenti més del 25% del seu capital social.
La forma de manifestar qui és el titular real, dependrà de la graduació de les mesures a adoptar pels notaris en funció de la informació obtinguda i en funció del nivell de risc de l’operació, segons els indicadors de risc indicats pels manuals de prevenció de blanqueig, però sense entrar a definir quines són les situacions que es consideren de risc, bàsicament, aquestes manifestacions es podran portar a terme en document privat, quan no es doni cap indicador de risc, o en instrument públic diferent a aquell que obliga a identificar el titular real, en tots els altres casos. Habitualment, se sol fer en instrument públic, ja què en cas d’haver d’atorgar alguna altre operació en nom de la societat, ens servirà el mateix document per identificar el titular real, a menys que hagi variat la composició accionarial en la societat, llavors s’hauria d’atorgar un nou instrument públic deixant constància de la nova situació.
Normalment, el Notari, només pot obtenir aquesta informació a partir de les manifestacions del representant de la persona jurídica, de les que haurà de deixar constància en el corresponent instrument públic, pel que es poden produir tres situacions diferents:
• Si el representant manifesta que no existeix titular real, el notari deixarà constància d’aquesta circumstància en l’instrument públic.
• Si el representant manifesta que existeix titular real, caldrà facilitar les dades identificatives d’aquest titular real o titulars reals i deixar constància en l’instrument públic.
• Si el representant manifesta que desconeix si existeix o no titular real o, sabent que existeix, no l’identifica, no serà possible determinar l’estructura de propietat de la persona jurídica atorgant, pel que el Notari té la prohibició d’autoritzar o intervenir l’acte o negoci jurídic, ja què en cas contrari, incorre en responsabilitat.
Per últim, i només a tall de comentari, cal tenir en compte que els Notaris podran comunicar al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i infraccions Monetàries, qualsevol fet o operació, inclús la mera temptativa, respecte a la que existeixi indici o certesa que està relacionat amb el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, i no revelaran al client ni a tercers que s’ha fet aquesta comunicació d’informació o que s’està examinant o pot ser examinada alguna d’aquestes operacions.
La meva opinió és que, tot i ser una obligació legal, en un percentatge molt elevat de casos es produeixen situacions en les que els nivells de risc són molt baixos o inexistents, com per exemple l’atorgament d’una escriptura de renovació de càrrecs de qualsevol petita empresa, i considero excessiu haver d’atorgar un instrument públic addicional, que no aporta cap valor afegit, que suposa un cost econòmic addicional que acaba assumint l’atorgant i que només incrementa la documentació administrativa de l’empresa, pel que només ens queda esperar que en un futur no gaire llunyà, i d’acord amb el que disposa l’article 9.2 de la Llei, el reglament autoritzi l’aplicació de mesures simplificades respecte clients que comportin un escàs risc de blanqueig de capital o de finançament del terrorisme, i s’apliqui la norma d’una forma més coherent i seguint algun criteri raonable que permeti discernir les operacions realment susceptibles de blanqueig de capitals de les que no ho són, i que no s’apliqui de forma generalitzada com s’està fent fins al moment.
Josep Maria Huertas
(9 votes, average: 4.33 out of 5)
Loading ...
