Abans, i no parlo de tants anys, si volies veure una obra de teatre, d’aquelles amb cara i ulls, havies d’anar a Barcelona. És clar que hi anaves, però, dos-tres cops a l’any i gràcies!!! Ja no parlo pel preu, sinó per tota la logística que comporta haver d’anar fins a la gran capital: quedar amb la parella (i si és amb una colla, la cosa es complica més), agafar el cotxe i fer-te els 100 Qm preceptius, buscar aparcament, anar a sopar abans o després de la funció, tornar a fer els 100 Qm cap a casa…..

Des que va començar a Girona la Temporada Alta, amb tota una extensa varietat d’obres de tota mena, anar al teatre ja és a l’abast de tothom.

Però és que, a més, els treballadors de l’Assessoria Codina estan de sort. Gràcies a que, des de la gerència, han considerat, molt encertadament tot s’ha de dir, formar part de les empreses patrocinadores. Gràcies, doncs, a aquest mecenatge els treballadors de l’Assessoria Codina han pogut gaudir d’unes entrades, prèviament seleccionades, totalment gratuïtes així com amb un descompte del 15% de les demés entrades que formen part de tota la programació de Temporada Alta.

Jo, per exemple, vaig anar a veure ‘La Llei d’Amor’, d’en Joan Maragall (fantàstica la posada en escena i el bon fer dels actors), també he vist ‘La dona Justa’, bàsicament perquè havia llegit el llibre i m’havia agradat molt (i l’obra li fa molta justícia; molt ben feta i entenedora) i també he vist, recentment, ‘Escenes de Matrimoni’. Cal dir que aquesta darrere obra està bé, molt bé, però jo l’he trobada una mica forta (ep! que no em considero ni mitja monja ni tiquis-miquis), simplement que anava amb la idea de que seria més de riure i per passar l’estona que pas profunda i amb un pèl de sexe (mai millor dit….)

En fi, aquesta és, de moment la meva experiència en la Temporada Alta 2010 fins avui.

Tots els que hi heu anat, feu-nos cinc cèntims. Expliqueu que us ha semblat el que heu vist i si ho aconselleu.

Parlem-ne!

Juli Rabell

Premsa i televisió, darrerament, es fan ressò de la imminent reforma del sistema de pensions que comportarà que es modifiquin els Pactes de Toledo que garanteixen el sistema públic de pensions.

Es parla d’incrementar de 15 a 20 anys els que es prendrien com a base per a calcular la base reguladora de la futura pensió de jubilació.

També es parla d’endarrerir l’edat de jubilació dels 65 anys actuals als 67 anys.

Totes dues són mesures que afectaran negativament i de forma immediata al futur pensionista i que els nostres dirigents fonamenten en la disminució del nombre de treballadors que cotitzen a la Seguretat Social i del increment de l’esperança de vida a causa, fonamentalment, de la millor alimentació i sanitat que es gaudeix en relació al moment en que es va dissenyar l’actual sistema.

Vist des d’aquest punt de vista, serien mesures eficaces i que resoldrien momentàniament la viabilitat del nostre sistema de pensions però no oblidem que el sistema és de repartiment, no de capitalització, es a dir, les cotitzacions d’avui serveixen per pagar les pensions d’avui amb la qual cosa, amb les dites mesures, es resol el problema immediat però no es cerca una solució al mateix.

Si estem dient que les cotitzacions que aporten empreses i treballadors al sistema són la base de les pensions que perceben els actuals pensionistes, caldria pensar en demà i fomentar des d’ara mateix la col·locació en el mercat de treball de tota la bossa d’atur que actualment, al ser perceptora de la corresponent prestació, no solament no contribueix a incrementar la recaptació de les cotitzacions sinó que, a més, es perceptora de prestacions a càrrec de la Seguretat Social que ajuden a desequilibrar el sistema.

La darrera reforma laboral aprovada per la Llei 35/2010 de 17 de setembre i en la qual s’havien dipositat moltes esperances en matèria de col·locació, estableix per a un dels col·lectius més perjudicats per l’atur, el dels treballadors de més de 45 anys, una bonificació de 100 € al mes durant 3 anys però, aquesta mateixa disposició, deroga l’anterior normativa la qual preveia la mateixa bonificació fins a l’extinció del contracte de treball, es a dir, de manera indefinida.

Dedicar doncs tots els esforços a fomentar la col·locació seria una aposta valenta i de futur que, al temps de garantir-nos la plena ocupació amb les favorables conseqüències socials que això ens comportaria, anivellaria la balança i ens permetria tornar a veure amb optimisme la viabilitat d’un sistema de pensions que actualment grinyola.

Francesc Romeu

A través de l’etiqueta #FiresGirona es podrà participar del 29 d’octubre al 7 de novembre.

Les Fires de Sant Narcís de Girona estrenaran aquest any el primer concurs de fotografia a través de la xarxa social Twitter amb la iniciativa de la consultora Anna Codina, Responsable d’ElGiroscopi de l’Assessoria Codina i el periodista d’ El Punt Eduard Batlle.

La primera edició neix amb la idea de promoure la participació 2.0 dels visitants de les fires, a través de les fotografies que enviïn amb els seus respectius usuaris a Twitter amb l’etiqueta o “hashtag” #FiresGirona.

El concurs començarà el dijous 28 d’octubre i finalitzarà el diumenge 7 de novembre, que són els mateixos dies de la programació de les fires. També s’ha creat el web FiresGirona per dimensionar el concurs.

Els seus impulsors s’han inspirat en el concurs que aquest estiu es va crear a les fires de Gràcia de Barcelona per dur aquesta proposta tan innovadora a la ciutat de Girona. Anna Codina i Eduard Batlle confien en la innovació d’aquest concurs perquè “fomenta la participació dels usuaris, que cada vegada estan més connectats a la xarxa a través del telèfon mòbil, i alhora és una bona oportunitat per promoure les fires i la pròpia ciutat a escala global”. La primera edició ja té el suport de l’Ajuntament de Girona.

El jurat de la primera edició està format per Toni Iglésies, impulsor de Sies.tv, Miquel Pellicer, cap de l’edició digital de Mundo Deportivo, Quim Curbet, fundador de CCG Edicions, Jordi López Ramot, creador del portal Wikiloc, i Ricard Planas, director de Bonart. El jurat valorarà totes les fotografies que s’enviïn i els tres guanyadors obtindran una nit d’hotel per a dues persones a l’Hotel Nord1901, un àpat per a dues persones al Restaurant Mimolet i una càmera fotogràfica que entregarà l’empresa Infoself.

Un fenomen gairebé quotidià és malauradament el del robatori de fil de coure. El coure és un metall que s’usa principalment en cables i connexions elèctriques i que, juntament amb altres metalls no preciosos com l’estany, està tenint unes pujades de preu enormes gaudint del que els experts anomenen un super-cicle.

A l’any 2009 se’n van produir uns 18’4 milions de tones i el preu actual és de 8.345 $ per tona. Goldman Sachs ha pronosticat que el preu arribarà a 11.000 $ l’any que ve. Els principals consumidors en son la Xina, els Estats Units, Alemanya i Japó. Xina representava el 10% del consum l’any 1995 i ara en representa el 40%. El creixement econòmic de la Xina i les inversions que tenen previstes en infraestructures son suficients per explicar aquest creixement de preus, aquest boom.

A més, per la banda del subministrament, que ve de Xile, Estats Units, Perú i Austràlia, no és gens fàcil arribar a satisfer-ne la demanda. Aquests darrers temps molts fabricants han optat, on han pogut, per substituir el coure per altres materials. També s’ha reciclat molt de coure de les deixalleries però en queda poca disponibilitat.

En resum, que tot fa pensar que el boom del coure continuarà. Esperem, però, que no el boom dels robatoris de fil.

Agustí Codina

Advocat i Soci d’Assessoria Codina 

A continuació ens fem resó de l’entrevista publicada avui al Diari de Girona de l’Anna Codina, Responsable del Departament de Consultoria Estratègica ElGiroscopi de l’Assessoria Codina i finalista dels Premis Blocs Catalunya amb “Betes i Clicks”.

Anna Codina – Entrevista Diari Girona

La veritat és que preferia aquells temps en què els pressupostos generals es presentaven en societat en format paper. Semblava que s’havien treballat molt més, alhora que es podia entendre, ni que fos visualment tenint en compte l’espai que ocupaven, la capacitat que tenien d’afectar les butxaques dels contribuents.

A data d’avui una simple clau USB d’ aproximadament 4 cm de grandària és capaç d’incloure algunes de les següents modificacions respecte els següents impostos:

En primer lloc, en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, es vol introduir una elevació dels tipus de gravamen aplicables per a les rendes superiors a 120.000 i 175.000 euros, respectivament. Per tant, i sumant-ho a l’augment aprovat fa relativament pocs dies a Catalunya, el gravamen podrà arribar a ser de fins el 49% de la renda obtinguda. És casualitat que entre les dues administracions no s’arribi al límit psicològic del 50%?

També s’empitjorarà la tributació de les retribucions plurianuals (aquelles generades en varis anys) introduint un límit de 300.000 euros en la quantia del rendiment íntegre sobre la qual s’aplicarà la reducció del 40 per cent. Per tant, aquells pagaments, indemnitzacions i demés retribucions que tinguin aquesta naturalesa i que superin els 300.000,00€ es veuran obligades a tributar per el 100% de la quantia rebuda.

Una altra modificació consistirà en tributar la renda de l’estalvi provinent de les percepcions derivades de les reduccions de capital social amb devolució d’aportacions als socis de les SICAV. La polèmica que ha sorgit al respecte prové de la voluntat del govern d’afectar situacions passades, concretament retrotraient els efectes a quan es va fer pública la mesura.

Pel què fa a la famosa deducció per adquisició d’habitatge habitual, i amb efectes des del 1 de gener de 2011, es vol modificar la deducció per inversió en habitatge habitual en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que només serà aplicable als contribuents la base imposable dels quals sigui inferior a 24.170,20 euros anuals. Per tant, aquelles inversions anteriors a la data prevista de canvi mantindran el seu propi règim fiscal de deduccions sense veure’s perjudicades.

Es modifica també, en aquest cas potenciant-la, la deducció per lloguer d’habitatge habitual, a fi d’equiparar-la a l’adquisició, però només pel què fa a l’escala estatal.

Per als propietaris d’habitatges arrendats, una bona notícia, doncs s’eleva la reducció del rendiment net procedent de l’arrendament que abans era del 50% al 60%. Per tant, de cada 100 euros de benefici només 40 passaran per la guillotina fiscal.

En l’Impost sobre Societats, la principal mesura dirigida a les petites i mitjanes empreses vol permetre que les entitats de reduïda dimensió puguin seguir gaudint del règim especial que els resulta aplicable durant els 3 exercicis immediats següents a aquell que se superi el llindar de 8 milions d’euros de xifra de negocis. Aquesta mesura també es vol aplicar quan el motiu de superar l’esmentada xifra provingui d’una reestructuració empresarial i totes les entitats que hagin intervingut en la operació fossin pimes.

En darrer terme, es vol implementar l’exempció en la modalitat d’operacions societàries de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats de les ampliacions de capital que realitzin els anys 2011 i 2012.

En definitiva, que tot i no ser totes elles mesures negatives, tampoc estem davant de propostes clarament positives ni contundents, continuant amb el degoteig de modificacions al que ens tenen acostumats: un horitzó llunyà en format digital.

Més Informació |  Projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat per 2011

Oscar Masó