Us adjuntem un retall de premsa que s’ha publicat avui al diari El Punt, com a reflex de la realitat del nostre país.

Joaquim Roca President Arids Catalunya ( El Punt)

El passat dijous 17 de juny vam celebrar al nou auditori del Parc Científic de la UdG la que va ser la 1a Mostra d’Emprenedors organitzada per l’Assessoria Codina i ElGiroscopi.

Durant la vetllada, envoltats d’uns 150 clients i amics, vam poder veure les presentacions de quatre projectes emprenedors i una iniciativa solidària que s’estan portant a terme a Girona i que per a molts eren desconeguts.

Ja podeu veure les fotografies de l’esdeveniment al Facebook, i no us oblideu de fer-vos seguidors de les nostres pàgines: la de l’Assessoria i d’ElGiroscopi.

(Fotos de Silvia Poch)

Després de deliberar, el jurat format per Anna Albar de Fira de Girona, Eduard Batlle d’ElPunt, Joan Baster de MRC Training, Carme Coll de Comunica i Joan Codina de l’Assesoria Codina, va donar el premi a la millor presentació al projecte Spacedelta.com dels germans Martin. Enhorabona als primers guanyadors, i als altres emprenedors per la seva dedicació i la passió amb la que van compartir amb tots nosaltres els seus projectes!

Si encara no ho heu fet, us animem a conèixer-los:

• La Isabel Mas va presentar el projecte Cuspidis, una xarxa social de muntanyistes (més informació)
• En Marc Ballestero i l’ Anna Ballestero van presentar el portal de feina CV10
• En Jose Molina ens va explicar IOGEO, empresa que proveïdora de tecnologies de geo-localització
• L’Albert Martín i en Víctor Martín ens van explicar Spacedelta.com, un servei online de creació de webs fàcil (més informació)
• Finalment, en Miquel Noguer ens va explicar la tasca que duen a terme els pallassos d’hospital de XaropClown (més informació)

Un cop més, gràcies a tots!

El blog de l’Assessoria Codina participa als Premis Blocs Catalunya, si t’agrada, siusplau vota el blog i els millors articles aquí. Gràcies!

Ahir dimecres a les instal·lacions del Geieg de Palau es va celebrar un partit de futbol entre l’Assessoria Codina, guarnits amb una samarra verda brillant, i Efimatica, empresa d’informàtica del mateix grup.

Val a dir que la recaptació que s’obtingués segons gols marcats es destinaria a l’associació de Pallassos d’Hospital XaropClown de Girona.

El resultat, donada la fortalesa de les línees de defensa, no va ser gaire ampli, el marcador final va esser de 7 a 4 a favors dels informàtics.

El partit com calia esperar va transcórrer en un ambient de cordialitat i amabilitat.

Si bé els inicis del partit era d’un domini acaparador dels de l’Assessoria, els primers que varen avançar-se al marcador foren els informàtics. Una vegada més es complia la dita del que ” futbol és així”, mentre uns posaven el bon joc els altres posaven els gols.

Tot i així els assessors no es varen enfonsar i amb una gran fortalesa física i mental, i esperonats per un públic agraït pel bon joc exhibit pels verds, varen remuntar el marcador deixant-lo, pocs minuts abans d’acabar el matx, en un 4 a 4.

Al final, però, el cansament va ser presa dels jugadors de l’Assessoria que no varen poder fer res per evitar 3 gols d’una manera encadenada.

La jornada va acabar amb un sopar de germanor i celebrant que ningú  prengués mal.

Molts sou els que darrerament us heu estranyat en rebre dels vostres proveïdors una carta en la que se us demanava que signéssiu una autorització per a la domiciliació de rebuts i factures.

La raó de ser d’aquesta carta la trobem amb l’entrada en vigor de la Llei 16/2009 de serveis de pagament que ha introduït modificacions en el règim regulador de les domiciliacions bancàries dels rebuts i factures, destacant la modificació efectuada en els terminis per a sol·licitar devolucions de rebuts.

D’aquesta manera, s’enterren definitivament els vells i coneguts terminis de nou dies, per a les devolucions ordinàries, i de trenta dies, per a les excepcionals, per passar a diferenciar-se dos nous terminis, en funció que l’operació hagi estat prèviament autoritzada, o no.

Així, d’una banda, s’estableix un termini de tretze mesos, a comptar des de la data de realització de l’abonament o càrrec, dintre del qual podreu sol·licitar la devolució de qualsevol rebut o factura sempre que no hagi estat autoritzada per vosaltres.

Per altra banda es fixa un termini de vuit setmanes, per aquells casos en que haguéssiu concedit al vostre proveïdor una autorització genèrica, és a dir, sense especificar l’import exacte del rebut, i aquest us hagués carregat al compte un import inesperat, tenint en compte les pautes de pagament mantingudes en anterioritat.

En definitiva aquests seran els dos únics supòsits en els quals es permetrà la devolució de rebuts, de manera que no es podrà sol·licitar en cap cas la devolució una vegada s’hagi efectuat el càrrec quan existeixi una autorització expressa que indiqui l’import exacte a carregar o bé quant s’hagi concedit una autorització genèrica on l’import finalment carregat mereixi la consideració d’habitual o raonable donades les pautes de pagament anteriors. En aquests darrers supòsits l’única manera de revocar l’ordre de pagament dels rebuts serà efectuar-la amb anterioritat al pagament.

Així doncs, atesa la diferència de terminis per a poder retornar un rebut en els casos en què existeix consentiment previ (operació autoritzada) respecte d’aquells casos en que no existeix (operació no autoritzada), esdevé molt recomanable obtenir la corresponent autorització dels vostres clients a fi i efecte de reduir al màxim les possibilitats de devolució dels rebuts.

Aquesta autorització podrà ser expressa, per una operació concreta, o bé en caràcter genèrica, per a cobrir les relacions comercials que es mantinguin al llarg del temps. Ara bé, en tot cas, aquesta haurà d’estar signada i segellada pel representant de l’empresa i pel representant de l’entitat bancària a més d’incloure, com a mínim, el número de compte bancari on s’efectuarà el càrrec i determinar un import mínim i màxim de l’operació. Únicament en cas de precisar una autorització expressa hi hauríeu d’incloure el concepte, l’import exacte i la data del càrrec.

Descarregueu-vos des d’aquí la carta model d’autorització genèrica pel vostre ús.

 Jordi Lloveras

Conjuntament amb el Departament de Recursos Humans de Med Playa, l’Assessoria Codina participa en un projecte participatiu intern pels treballadors amb el nom de 3S: salut, sport i sensibilitat social.

La proposta consisteix en passar-s’ho bé mentre fem Salut, Sport i ajudem els altres, desenvolupant una idea al voltant d’aquests tres aspectes i proposant un repte o millora que es comunicarà cada primer divendres de mes i es portarà a terme voluntàriament al llarg d’aquest.

El primer repte que tenim damunt la taula és el que hem anomenat amb el lema –QUILOS + COMPROMÍS i s’inicia aquest mes de juny.

Aprofitant que arriba l’estiu, es proposa rebaixar algun quilet que després es comptabilitzarà per aportar-ho en forma de menjar a CÀRITAS.

Des de l’Assessoria ja som 20 voluntaris disposats a renunciar a les salses, alcohol, tapetes i “picotejos” varis i fer una mica d’exercici. Sort a tothom!

Des d’aquí animem també als lectors que trobin interessant la proposta, a ser també emprenedors alhora d’ajudar als que més ho necessiten.

Eloi Fàbrega és el director d’Efimatica, nou departament d’Informàtica de l’Assessoria Codina.

En una jornada organitzada per la fundació BANESTO, Telefónica i AENTEG varen parlar d’una manera molt didàctica i amena de com utilitzar les tecnologies per pendre decisions, es a dir, varen parlar del famós Business Intelligence. Sobre l’acte l’Eloi ens diu:

Coneixeu prou bé la vostra empresa?

Segur que sí. Però, traieu profit de la gran quantitat d’informació que teniu dels clients, productes, personal, processos, etc.? Preneu decisions basades en dades objectives o més per instint?

Ja fa uns anys que sona el terme ‘Business Intelligence’, o intel·ligència empresarial, que es refereix a les tècniques i eines informàtiques utilitzades per transformar dades en informació valuosa per a l’empresa. Més acuradament, el BI és el conjunt de processos d’obtenció, tractament i difusió d’informació, que tenen per objectiu la reducció de la incertesa en la presa de decisions estratègiques.

De més a menys habituals i de menys a més sofisticades, les seves aplicacions satisfan necessitats de consultes lliures, informes i repòrting legal, difusió, anàlisi multidimensional, quadres de comandament, simulacions, predicció, data mining, etc. Ens proporcionen avantatge competitiu i ens ajuden a detectar els punts forts i febles de l’empresa, mitjançant informes, indicadors i alertes.

En un projecte de BI, s’extreuen dades de les aplicacions de negoci (ERP, bases de dades, fulls de càlcul…), es transformen i es carreguen als magatzems de dades o Data Warehouse, que són bases de dades dissenyades per resoldre consultes complicades amb diferents nivells de detall i agregació.

A part del suport en la presa de decisions, altres beneficis són la reducció de la dependència dels departaments informàtics – ja que l’usuari pot obtenir la informació que necessita quan i com la necessita –, o l’oportunitat de depurar dades, d’automatitzar i agilitzar processos, o d’homogeneïtzar conceptes.

Actualment, les eines de BI són fàcils d’aprendre i senzilles d’utilitzar. A més, la inversió necessària és raonablement petita i, donada la seva orientació a la rendibilitat del negoci, el retorn és dels més elevats en projectes tecnològics.

Eloi Fàbrega i Batlle 

Director d’Efimatica d’ Assessoria Codina

Mercès a la premsa me n’he assabentat de l’existència d’una anomenada “Plataforma de afectados por la hipoteca” que s’ha organitzat per denunciar la dramàtica situació en la que es troben moltes famílies desnonades de la seva llar per no poder pagar el préstec hipotecari i que, a més, es troben amb que, al quedar desertes les subhastes en el procediment d’execució hipotecari, el creditor se les adjudica pel 50% del valor de taxació de l’immoble i els reclama la part de préstec que no queda coberta. De vegades, fins i tot, hi ha casos de familiars que havien fiançat als prestataris i a qui també se’ls reclama.
Perden l’habitatge, continuen devent molts de diners al creditor (un banc o una caixa), que els embarga el sou – si tenen feina – i encara veuen com la seva desgracia afecta a familiars que els van “avalar”. “Total, una firmeta de res, l’avi també ha de venir al Notari”.

La Plataforma recull molt bé la sorpresa de la gent que pensava que si no pagaves la hipoteca, el banc o la caixa se la quedaven, mala sort, i ja hem acabat. Com que aquest és el sistema vigent a molts d’estats del Estats Units i com que veiem tantes pel·lícules fetes en aquell país, no seria d’estranyar que la gent cregués de  bona fe que aquest és el sistema vigent aquí. Tothom que visiti els tribunals sap com molts de profans que han de declarar busquen la Bíblia per jurar-hi al damunt o es sorprenen que en els judicis no passi com al cinema.

També apunta la Plataforma a una contradicció que té explicació però que és sagnant: per salvar el sistema financer l’estat ajuda a les entitats financeres amb els diners de tots i a la gent de peu els desnonen. La macroeconomia està molt bé i té les seves raons però si una caixa et treu de casa per no pagar i et quedes al carrer sense res i al mateix temps l’estat (social de dret) ajuda a la caixa amb diners, no és estrany que comencis a posar en qüestió el sistema capitalista.

Llegint la web de la Plataforma he pensat en que la llei s’ha de complir, que el sistema ja ofereix les suficients garanties, que ja eren prou grans per saber on es ficaven i que el sistema hipotecari es dur i expeditiu per facilitar el crèdit: els préstecs hipotecaris son necessaris i les entitats financeres els donen perquè saben que les regles de joc son favorables al creditor.

Però en una segona pensada he reflexionat que hem viscut una etapa d’abundància excessiva del crèdit i de fantasia absoluta en relació al valor dels immobles (la bombolla) que ha portat a molta gent a fer burrades que en condicions normals no hauria fet. I que ara, explotada la bombolla, i en mig d’una crisi sense precedents, s’estan prenent mesures que fa un parell d’anys haurien estat impensables. I si davant d’una situació extraordinària es prenen mesures extraordinàries per salvar bancs, caixes i  països sencers, també es poden prendre mesures extraordinàries per ajudar a la gent que per culpa de la crisi s’ha quedat sense res.

I quina mesura extraordinària demana la plataforma?
No demana pas el perdó dels deutes; només demana que, en els casos en el que la hipoteca afecti a l’habitatge familiar, hi hagi bona fe del deutor i la causa d’impagament estigui justificada per l’atur del deutor, o una malaltia o divorci, es pugui cancel·lar el total deute donant en pagament l’habitatge hipotecat.

Està clar que això faria mal al compte de resultats de bancs i caixes; i ja sabem que algunes d’aquestes entitats ja tenen prou problemes amb la seva exposició a l’immobiliari. Però crec sincerament que la proposta de la Plataforma es mereix un estudi i una avaluació seriosa perquè podria servir per disminuir el patiment de molta gent. Quin sentit té per a les caixes pagar unes molt respectables obres socials amb els diners guanyats desnonant gent que no han fet res mal fet?

Agustí Codina
Advocat i Soci d’Assessoria Codina

Els que varem entrar en el mercat de treball a la dècada dels setanta, varem començar a cotitzar a la Seguretat Social a l’empara d’una normativa (Ordre de 18 de gener de 1967) que garantia el dret a percebre una pensió de jubilació als treballadors que, arribats a l’edat de 65 anys, tinguessin 10 anys cotitzats dels quals, 700 dies haurien d’estar compresos dins els darrers 7 anys. El càlcul de la base reguladora era el quocient resultant de dividir per 28 la suma de les 24 darreres bases de cotització.

Eren temps en que, per treballar, només et calien ganes doncs feina n’hi havia per a tothom. El nombre de cotitzants s’acostava als 10 milions, la contractació eventual era insignificant en comparació amb la indefinida, l’esperança de vida fregava els 70 anys en els homes i els 75 en les dones i el nombre de pensionistes no arribava als 4 milions. En definitiva, les condicions per accedir a la prestació de jubilació es corresponien amb la situació social i econòmica del moment.

L’any 1985, la publicació de la Llei 26/1985 de 31 de juliol, suposava la primera reforma del sistema públic de pensions la qual va ser contestada pels sindicats amb una convocatòria de vaga general coneguda avui per ser la primera de la democràcia contra el primer govern socialista.

La referida reforma ampliava de 10 a 15 anys el període mínim de cotització, dos anys dels quals havien d’estar dins els 8 anys immediatament anteriors a la jubilació. La segona modificació va consistir en ampliar el període de càlcul de la base reguladora que passava a ser el promig de les bases de cotització dels darrers 8 anys dividit entre 112 mensualitats. El pas de 2 a 8 anys es va fer de forma gradual fins el 1 d’agost de 1988 en que ja es va aplicar a la totalitat de les noves pensions. L’aplicació d’aquestes dues mesures va representar una reducció de l’ordre del 4,5% de les noves pensions segons fonts de la mateixa Seguretat Social.

Després de la vagues generals de juny de 1985 i desembre de 1988, es va arribar al convenciment de la necessitat d’un pacte per a què la reforma de les pensions fos un problema d’estat, al marge de la competència entre partits polítics, però no va ser fins el mes d’abril de 1995, en que es signa el Pacte de Toledo (comissió en la qual estan representats els partits polítics, les organitzacions empresarials i el sindicats), encaminat a garantir la viabilitat i finançament de les pensions, tant de les contributives, finançades amb les cotitzacions socials de treballadors i empresaris, com de les assistencials o no contributives, finançades amb impostos generals sota control de la Seguretat Social i gestionades per les Comunitats Autònomes.

La segona i darrera gran reforma, es produeix amb la promulgació de la Llei 24/1997 de 15 de juliol que va fixar en els darrers 15 anys treballats, el període per calcular la base reguladora de la pensió de jubilació si bé, el pas de 8 a 15 anys, es produeix de manera gradual fins arribar a 1 de gener de 2002 en que el càlcul de la referida base reguladora és el quocient resultant de dividir per 210 la suma de les 180 darreres bases de cotització. Conseqüentment, 2 dels 15 anys necessaris per accedir-hi, han d’estar compresos dins els darrers 15 previs a la jubilació.

La mitjana de les noves pensions, resultat d’aplicar aquesta segona reforma, ha disminuït un 5,7% que, afegit al 4,5% de la primera reforma, totalitza un 10,2% de reducció de la pensió mitjana en comparació a les causades en aplicació de la normativa anterior a l’any 1985 segons fonts de la Seguretat Social.

Ahir, el president del govern espanyol, va anunciar que el proper dia 16 de juny s’aprovarà, amb acord o sense de patronal i sindicats, la tercera reforma laboral la qual podria incloure noves mesures que tornarien a modificar el càlcul de les pensions. Una podria ser l’endarreriment de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys (poc probable tenint en compte que l’edat mitjana de jubilació està actualment en 63,5 anys i a la ferma oposició dels sindicats) i l’altre (més probable) l’ampliació del període de càlcul de 15 a 20 anys, deixant oberta la porta a futures reformes que podrien arribar a incloure tota la vida laboral.

Si finalment aquesta ampliació del període de càlcul és aprovada, la incidència sobre les noves pensions, estudis de la Seguretat Social l’han fixada en un 5,54% de disminució de l’import de les mateixes.

Així doncs, per resumir, les condicions inicials que establia el sistema de la Seguretat Social per a ser pensionista de jubilació, s’han retallat de manera substancial i, el mes greu de tot, es confirma la tendència a continuar retallant aquestes condicions a canvi de poder seguir garantint les pensions com a conseqüència de la disminució del nombre de cotitzants (17,5 milions) en proporció a l’increment de l’esperança de vida (77 anys els homes i 83,5 les dones) i a l’important augment del nombre de pensionistes (8,6 milions).

Francesc Romeu 

Així presenta la baixa voluntària un treballador a la seva empresa.

No va donar preavís ni va voler atendre la petició del seu encarregat d´”esperar una setmana”, de fet, se n’anava a treballar a una altra empresa. Però vet aquí un gat , vet aquí un gos. Aquesta altre empresa no el contracta, el treballador no pot accedir a les prestacions d’atur (havia presentat una baixa voluntària a la seva darrera empresa !! ) i amb tot perdut acudeix a un assessor laboral.

I ja tenim el CEMAC convocat, instància prèvia a la judicial.

L’ empresa demandada va fer el correcte i té proves de la manifestació de voluntat efectuada pel seu ex treballador.

La part actora , és a dir el treballador demandant , no té res. Però precisament perquè no té res no té res a perdre. Així ho manifesta el representant del treballador a la empresa. Si perd el judici es queda igual , si guanya essent capaç d’exprimir el principi pro operari haurà guanyant salaris de tramitació , cotització , indemnització i l’accés a les prestacions d’atur.

Proposta de pacte efectuada per la representació del treballador : “Per què no canvieu la causa de la baixa i li pagueu una petita indemnització com si hagués sigut un contracte per fi d’obra?”

Fi del plantejament.

Sense oblidar que parlem d’un cas aïllat sens dubte es una història trista.El xantatge i la caradura com a estratègia de negociació.

Quins principis deontològics han quedat oblidats a les primeres de canvi ? Que ha de fer la empresa? Jugar amb la ruleta judicial , encarir costos o ser partícip d’un frau a l’estat?

Es això un joc?

Quina manera de judicialitzar la vida i de mentir! Quina tristesa !

Evidentment quan es busquin culpables respecte de la crisis criticarem al Govern. O Governs !

Es fàcil ser espectador crític però potser el govern no es l’únic en el que ens hauríem de fixar i considerar quelcom més proper en el qual tots esdevenim actors.

Carles Subils